Miquel Oliver, batlle de Manacor (Mallorca), s’ha convertit en objecte de l’interès de molts mitjans de comunicació per mor de la polèmica carta pública que li adreçà el tennista i hoteler Rafael Nadal. Nascut el 14 de novembre de 1974 a la mateixa localitat que governa, militant de Més per Mallorca, independentista, es mostra força bel·ligerant contra l’urbanisme a la carta, que és justament el que li han concedit a la Rafa Nadal Academy, el complex de negocis propietat del famós tennista i la seva família. L’actitud d’Oliver li ha valgut rebre la citada carta signada per Rafael Nadal, que ha provocat una intensa polèmica, amb ramificacions polítiques i amenaces incloses cap al batlle. Ho explica, tot plegat, en conversa amb aquest setmanari.
Rafa Nadal Academy
D’entrada, el batlle explica que la ja famosa carta del tennista i hoteler ha estat aprofitada pels mitjans de comunicació de dretes, sobretot de Madrid, per atacar la seva ideologia, l’independentisme: “És que tot és una tergiversació, és una malèfica utilització de la figura de Nadal per part de la Brunete mediàtica [expressió encunyada pel nacionalisme basc durant els anys noranta per definir, prenent el nom d’una divisió d’infanteria cuirassada de l’exèrcit espanyol, els mitjans de Madrid que l’atacaven] per carregar contra l’independentisme. Jo mai no he criticat Nadal com a persona ni molt manco la seva figura com a esportista, sinó que he criticat l’urbanisme a la carta que va tenir la seva Rafa Nadal Academy”.
Per a Oliver la carta és molt estranya i no entén què la va motivar: “Per descomptat, en Rafel té tot el dret del món a fer la carta i a opinar el que vulgui, però jo no li veig sentit perquè, de fet, reconeix que el Parlament li ha permès fer allò que altrament no hauria estat possible per raó de la normativa que l’afectava, aleshores: no és això urbanisme a la carta? No entenc la carta de cap de les maneres, em fa la sensació que algú del seu entorn la hi va fer”.
L’actitud del batlle de Manacor respecte a l’Academy és molt clara i no ve d’ara, sempre ha criticat el tracte de favor que se li ha dispensat: “En principi, la idea era fer un centre per millorar la tècnica de tennistes, amb un annex que havia de ser una mera residència perquè hi dormissin els esportistes durant els dies que haguessin d’estar-se al centre. Però ja de bon començament la residència es va convertir en un hotel, sense permís, i tot el complex ha esdevingut a la fi també un centre comercial. Davant l’evidència que no era legal, el 2015, just després d’haver estat elegit batlle la primera vegada, em vingueren a veure son pare i un advocat per demanar-me que intercedís davant del conseller de Turisme, en Biel Barceló [aleshores vicepresident del Govern i conseller del ram, a més de líder del mateix partit que Oliver, Més per Mallorca] a veure si seria possible canviar l’ús urbanístic i autoritzar l’hotel i tot el complex. Era l’única possibilitat que tenien per legalitzar-ho, perquè atesos els condicionants d’insuficiència hídrica de la zona on s’havia construït, si el Parlament no els aprovava una excepció ad hoc la normativa impossibilitava el complex. I finalment han assolit el que volien”. Però, és clar, el fet que hagin aconseguit l’objectiu és la demostració del tracte de favor, recorda el batlle. És tan evident que el que havien obert no era legal que el 2015 el conseller Barceló hi envià inspectors que avaluaren que l’hotel no podia funcionar i obligaren a retirar els anuncis que el comercialitzaven a través d’internet.
Menys de quatre mesos després de ser elegit batlle de Manacor, el 2015, i després d’haver transcendit les diferències entre ell i el clan Nadal amb relació a l’Academy, Oliver fou objecte d’una moció de censura dels tres partits de dreta —PP, PI i una formació local— que no s’havien posat d’acord el juny anterior. Va ser desallotjat de la batllia. Hi tingué res a veure, en aquella moció de censura, el clan Nadal? “Es cert que un oncle seu va ser molts d’anys i era encara la passada legislatura, en el temps de la moció de censura, diputat del PP al Parlament, però no crec, sincerament, que els Nadal tinguessin relació amb la moció, o almanco no en tenc cap constància”, conclou Oliver.
Un pic a l’oposició de l’Ajuntament de Manacor, l’exbatlle va rebre la telefonada del pare de Nadal, que el citava al seu despatx d’empresari per parlar de l’oposició a la Rafa Nadal Academy. “Va ser una reunió tensa, en la qual ell em volia convèncer que era un projecte bo per a Manacor, que creava llocs de feina i que per això el complex quedava justificat, i jo li raonava que no tenia res a veure una cosa amb l’altra, que les coses bones també han de complir les lleis i normes”. Els Nadal veren la seva gran oportunitat quan el 2018 el Parlament hagué de votar la llei de l’Habitatge. “El PP va redactar una esmena que permetia al complex dels Nadal convertir-se en un centre comercial i turístic a la pràctica (a més d’augmentar el nombre de pistes de tennis); el PSOE va acceptar l’esmena i el PI s’hi va sumar”, conta Oliver. Finalment, el Parlament aprovà la llei amb l’esmena Nadal —tal com va ser coneguda mediàticament— amb els vots a favor del PP, PSIB, PI i Ciutadans i en contra de Més per Mallorca, Més per Menorca i Podem. “D’aquesta manera quedà alterat l’objectiu inicial, un centre de millorament de la tècnica dels tennistes, i es convertí en el complex comercial i turístic que és ara”, resumeix Oliver.
El batlle de Manacor ha estat força crític amb els socialistes, que se sumaren a la dreta per aprovar l’esmena Nadal. Però també és cert que el seu partit es limità a votar negativament i tot d’una s’oblidà de la qüestió. Tanmateix, el batlle rebutja que hi hagués manca de voluntat de Més per Mallorca de lluitar contra el tracte de favor urbanístic cap al tennista i hoteler. “No tinc dubtes del paper que férem en aquell moment, però és ver que després hem parlat internament sobre com fer més intensa la nostra oposició a l’urbanisme a la carta; ara, també et vull dir que nosaltres tenim la representació que tenim [al Parlament] i a vegades hem de trobar un punt d’equilibri [amb el PSOE] per poder mantenir acords, però sí que és ver que és dur veure com, a segons qui, se li atorga un tracte de favor per ser qui és. Et posaré un exemple: fa poc em va venir a veure un promotor d’un centre educatiu que vol obrir a Manacor i que té algunes deficiències urbanístiques, i en un moment de la conversa em diu ‘i en Nadal, això, com ho va poder arreglar?’. Tenia raó en la seva queixa, l’urbanisme a la carta no és acceptable de cap manera”.
Amenaces, política i la relació amb Nadal
Una de les conseqüències de tota aquesta polèmica, atiada en bona part per la premsa dretana de Madrid, ha estat que s’han abocat a les xarxes socials tot tipus d’insults contra Oliver: “M’han dit de tot quan jo mai no he dit una paraula contra la persona i l’esportista Nadal, però pareix que l’objectiu era atacar-me a mi com a exemple d’un perillós independentista que gosa criticar un patriota espanyol. I a mi m’és igual si en Rafel pensa una cosa o una altra, defens el seu dret a pensar el que vulgui, igual que jo tenc el mateix dret. Mira: un dels periodistes d’un mitjà estatal em va demanar fins a quatre vegades seguides si era independentista i jo intentava raonar-li que no hi havia cap relació entre la meva ideologia i el fet de l’urbanisme a la carta, que és el fons de la qüestió, però ell, fort i no et moguis, seguia una vegada i una altra, fins que li vaig dir, ‘sí, soc independentista’: ja tenia el que volia i així ho va destacar, per a ells això és el que és substancial”.
Els insults i les manipulacions de certa premsa no han estat el més greu de la polèmica. Força més serioses per a Oliver han estat algunes amenaces que li han arribat per correu postal. En especial una: “M’arribà des de Palma, és una amenaça física, m’adverteix que sap on visc i, en fi... com et pots imaginar no és gens agradable, ho he deixat en mans del meu advocat”. Per al batlle de Manacor la campanya desfermada contra ell s’explica per la seva condició política: “Basta veure el hashtagyoconrafa on sovintegen els insults cap a mi associats a símbols relacionats amb Vox, el PP i Ciutadans; resulta descoratjador comprovar com hi ha tanta gent que no pareix importar-li gens ni mica el fons de la qüestió, l’urbanisme a la carta, i que justifica el tracte de favor per ser qui és Nadal. Això no passa perquè sí. En el fons és part d’una ofensiva, com veiem en tants d’altres àmbits —un cantant exiliat per la lletra de les seves cançons (Valtonyc), presos polítics...—, contra el dret a pensar diferent”.
Sovint Oliver destria entre Rafael Nadal i el que anomena “el seu entorn”. Però qui forma part d’aquest misteriós entorn? El batlle no vol posar noms, cita a vegades son pare com un dels caps de l’entramat dels negocis del tennista, però “com que no conec amb exactitud qui hi ha i qui ho maneja tot, m’estim més no posar noms concrets. I vull matisar una cosa important: els Nadal han de fer els negocis que vulguin fer, jo no ho he criticat mai, això, el que he criticat, repetesc, és l’urbanisme a la carta”. Respecte a Rafael, Oliver només té bones paraules: “Mai he dit res en contra d’ell com a persona i tennista, i de fet el conec i tenim amics comuns, i si per a mi no ha estat gens agradable [la polèmica] encara menys ho ha estat per a ells, que s’han trobat d’alguna manera entre l’espasa i la paret, i estic convençut que per a en Rafel també ha estat tot plegat molt desagradable”.
La polèmica relacionada amb la Rafa Nadal Academy ha catapultat Oliver a un grau de coneixement públic —indesitjat— molt superior al que tenia. Tanmateix, entre els militants i simpatitzants del seu partit, Més per Mallorca, ja ho era força, de conegut. De fet, hi hagué afiliats que pensaren en ell com a possible líder de la formació, ara que —el passat novembre— l’havien de triar. Finalment, però, l’única candidatura fou la d’Antoni Noguera, que va ser elegit per l’assemblea de militants el 29 de novembre: “N’Antoni és un bon líder i té una gran feina per endavant: enfortir el projecte i les agrupacions, i estic segur que ho pot assolir”, diu el regidor manacorí. Així i tot, Oliver continua en boca de no pocs militants de Més com a possible cap de llista al Parlament per Mallorca a les eleccions autonòmiques de 2023: “És molt lluny, encara. Ara per ara el meu compromís és Manacor, res més, i en això estic concentrat. T’assegur que en el 2023 no hi pens. Però el que hagi de ser, serà...”