Les imatges de les porres contra les urnes a Catalunya van revoltar la música. Les xarxes van omplir-se de crítiques de bandes autòctones, estatals i, fins i tot, internacionals contra la repressió que van sofrir aquells que volien dipositar el seu vot el passat 1 d'octubre durant el referèndum català. Unes estampes, però, que encara continuen presents en l'imaginari de les escenes més combatives de l'Estat espanyol, com ara el rock. I l'exemple paradigmàtic fou el Festardor, una de les cites ineludibles del País Valencià i de la resta de territoris estatals d'un panorama musical que aixopluga diversos sons com el metal, el reagge, l'ska o d'altres.
El Festardor, celebrat aquest cap de setmana al polígon industrial de Bétera (Camp de Túria), també va mostrar el potencial d'una escena minvada per l'adéu de molts grups -al País Valencià, destaca la retirada d'Obrint Pas o la Gossa Sorda-. Però que a poc a poc troba nous referents que van fer vibrar al públic junt amb les bandes més veteranes i incombustibles.
La jornada inaugural de la quinta edició del Festardor va iniciar-se amb l'ska satíric de Sva-Ters i les guitarres metal de Voltor. Els ritmes vertiginosos dels gallecs Dakidarria, el rock amb pinzellades d'ska d'Iratxo o el mestissatge de Funkiwis van convertir-se en el complement de luxe de les veteranes bandes estatals Soziedad Alkoholica i Narco. Un començament de gran nivell per un divendres i un dissabte amb grups que serien cap de cartell en qualsevol concert.
El rap paròdic i corrosiu de Sons of Aguirre, el rock-ska de Va de Bo i les lletres combatives de Pupil·les marcaren el començament de la jornada del divendres. Riot Propaganda, una banda conformada pels rapers de Los Chikos del Maiz i Habeas Corpus, van fer gaudir al públic amb una combinació de rimes afilades i guitarra que s'ha erigit en una de les sensacions del moment. Amb crítiques contra l'aplicació de l'article 155 de la Constitució espanyola per suspendre l'autonomia de Catalunya, el grup va tocar la seua particular versió del clàssic de Siniestro Total «Bailaré sobre tu tumba» dedicada a l'exbanquer, Miguel Blesa, i l'exalcaldessa de València, Rita Barberá, ambdós desapareguts. Cançons com «Guerras púnicas» i les seues referències a «cavar la tomba del feixisme» van ser cantades amb més força després de les agressions del 9 d'Octubre.
.jpg)
Els acords punk-ska de Boikot van apujar la intensitat del concert. Temes com «Hasta siempre, Comandante», dedicada al guerriller Enrnesto Che Guevara, «Korsakov» o «De espaldas al mundo» van combinar-se amb altres de més nous com ara «Bajo el suelo» o «Naita na». «Zu atrapartu arte», una versió en basc i castellà del clàssic de Kortatu, va tancar una de les actuacions més vibrants de tot el festival i més reivindicatives en favor de «l'autodeterminació del poble català». Def Con Dos, tanmateix, no va afegir calma. Al contrari. Cançons com «Asociación de Mujeres Violentas», «De caceria» o «Ultramemia» van provocar els balls dels més incondicionals del grup. «Que tu nos persigas», la cançó en la qual el cantant César Strawberry conta l'assetjament judicial que ha patit per diverses piulades humorístiques, van ser la cirereta del pastís del seu concert.
La nit del divendres va tancar-la Atupa, amb una demostració que la seua mescla entre electrònica i rap s'ha consagrat. Abans, però, KOP va mostrar la seua cara més lluitadora, més crítica amb les forces de seguretat de l'Estat i més clara en favor de la independència del Principat. «Sols el poble salva al poble», el seu tema més referencial, va embogir el públic. Com els maresmencs Ebri Night, que van demostrar progressió dalt dels escenaris.
.jpg)
El mític Evaristo, i la seua aventura musical Gatillazo, va protagonitzar la primera gran actuació del dissabte. El cantant i ànima de La Polla Records va donar bona mostra del seu estat de forma en directe, amb els seus característics balls i la mateixa rebel·lia adolescent contra tot ordre i sistema. La banda de Borriana (Plana Baixa) El Último Ke Zierre va oferir un directe contundent, amb el tema «Tus bragas» com a clímax de la seua pujada als escenaris. Non Servium i la música oi! undergrand va complir amb els fidels a aquest estil.
Els valencians Los de Marras, al seu torn, foren altres de les sorpreses de la nit. Tot i la seua llarga trajectòria, la banda s'ha consolidat entre els referents del rock pur de l'Estat espanyol. Ara bé, Deskato fou la gran sensació del Festardor. Els asturians van presentar la seua candidatura per ocupar la lletra grossa de qualsevol festival. Amb el cantant caminant pel públic en diverses ocasions, la connexió entre el grup i el públic és la principal arma per realitzar uns directes passionals, emocionats i embogits alhora. «Cada vez», «Octubres rotos», o «Cuando salga el sol» van transformar-se en autèntics himnes cantants a viva veu per tothom del públic. Deskato, a més, no va desaprofitar l'ocasió per reivindicar la solidaritat entre els pobles valencià i l'asturià, per defensar el dret dels pobles a escollir el seu destí i per criticar la situació de la llengua dels asturians. «Vosaltres, valencians, també us han perseguit la vostra llengua. Agermanant-mos per defensar les nostres llengües!», va clamar la veu de la banda.
Amb un públic entregat després de l'actuació de Desakato, els catalans Pirat's Sound Sistema van mantenir aquell clímax amb el seu reggae desimbolt, atrevit i desacomplexat. «Bombes», «A poc a poc» o «Em bull la sang» foren alguns dels temes més aplaudits. El seu final de música electrònica va convertir el Festardor en una pista de ball, on la persona que no movia el cos semblava estranya. El rock també mesclat amb sons electrònics de Prozak Soup va tancar la nit, amb el seu DJ donant-se un homenatge final punxat un grapat de cançons. Festa, qualitat i reivindicació. Els adjectius del quint aniversari del Festardor.