Una remodelació del Govern valencià amb rèpliques polítiques

El joc de cadires al Consell deixa conseqüències polítiques de volada. La victòria del conseller Rafael Climent en la seua batalla amb la seua 'número 2' del departament; que la seua conselleria surta assenyalada, ja que és on més canvis s'han realitzat; l'avís a Podem; o el fixatge de Joan Calabuig per l'executiu valencià, que converteix a Sandra Gómez en líder 'in pectore' del PSPV València són alguns dels efectes que deixa la reestructuració del bipartit.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Al remat, els canvis al Govern valencià han sigut majors dels proclamats. El duet comandant del Consell, Ximo Puig i Mónica Oltra, ha aprofitat la necessitat de cobrir certes vacants per a fer una remodelació que ajude a solucionar diverses mancances en les relacions amb Europa o la creació d'ocupació. Uns retocs que en gaudir d'una importància major de la prevista han deixat moltes rèpliques polítiques, tot i que el terratrèmol no ha comptat amb la màxima intensitat. Aquests són alguns dels efectes:

-Rafael Climent: victòria sobre Mira; assenyalada la conselleria. A tota hipotètica crisi de govern que es plantejava, sempre sortia a diversos mitjans el nom del conseller d'Economia, Rafael Climent. Que al seu departament siga on més canvis s'ha produït és significatiu. Oltra, però, no ha volgut donar importància a aquesta dada i ha remarcat que l'augment d'alts càrrecs a Economia es deu "a l'alta complexitat que comporta la gestió d'assumptes tan diversos". Això sí, ha assenyalat com un repte pendent la creació d'ocupació, competència d'aquest departament.

La remodelació, però, sols no ha comportat una reordenació de l'equip de Climent. La marxa de la seua número 2, María José Mira, a Hisenda és una victòria per al conseller. Enfrontats i amb una relació professional difícil de fa temps per la llibertat d'actuació de Mira, Puig finalment ha optat per solucionar l'assumpte fent recular a Mira. Un triomf per a Climent quan el seu nom sempre s'ha apuntat per diversos mitjans de comunicació com el primer a caure i quan Podem en la seua oferta per entrar al Govern valencià -ara en stand by- veia com a objecte de desig el seu departament, en especial, per part del líder dels morats al País Valencià, Antonio Montiel.

-Sandra Gómez, lideresa in pectore del PSPV-PSOE València. Amb el socialisme valencià tocat a les grans àrees urbanes -i especialment, a València-, Joan Calabuig, fins res vice-alcalde de la ciutat i líder de l'organització local, havia anunciat que deixaria el càrrec al pròxim congrés, ajornat sine die. Que Calabuig estiguera fora de joc, va provocar que es buscara un referent jove per poder competir amb Compromís. I l'assenyalada sempre ha sigut Sandra Gómez, regidora de Protecció Ciutadana. La marxa de Calabuig a l'executiu valencià ho ha accelerat tot, i ha situat a Gómez com a primera tinent alcalde i portaveu del PSPV-PSOE a l'ajuntament. La jugada ha coronat de manera no oficial a la nova regidora d'Economia i Turisme com a líder del socialisme a la ciutat de València.

-Relleu generacional al socialisme valencià. No només un dels joves valors del PSPV-PSOE com Gómez ha eixit reforçada de la remodelació. L'entrada de María Such com a directora de l'Institut de la Dona també suposa atorgar cada vegada més tasques de gestió als polítics amb més projecció del partit. La incorporació de Borja Sanjuán fa pocs dies a l'equip de Presidència provinent de les Corts Valencianes també és una prova que els joves del PSPV-PSOE van prenent força a poc a poc.

-Més visibilitat per a Puig. La gran presència mediàtica d'Oltra i la seua habilitat per a traure rendiment polític del càrrec de portaveu del Consell sempre ha generat suspicàcies al PSPV-PSOE pels vots que puga guanyar-los de cara a les pròximes eleccions valencianes. Que a presidència també s'hagen concentrat bona part dels canvis -entre ells a comunicació- i reforçat àrees clau -com la d'Anàlisi de Polítiques Públiques, fins ara vacant- és un símptoma de la cerca de més visibilitat.

-Confiança pel mestissatge. Llevat de casos puntuals com ara el de Climent i Mira, el mestissatge -que a un departament hi haja alts càrrecs de distint color polític per evitar convertir-los en regnes de taifes- ha funcionat bastant bé, malgrat els auguris. Per això, a les conselleries d'Oltra i Puig s'ha mantingut la quota simbòlica d'un alt càrrec de distint color i en la resta de nous nomenaments s'ha seguint apostant per aquesta fórmula.

-Un avís per a Podem. Si la formació morada apuntava com a punts febles del Consell les àrees d'economia i ocupació principalment, amb els retocs realitzats en aquestes àrees, justament, la possible entrada de Podem a l'executiu compta amb menys justificació. Aquesta també seria més complicada de gestionar, quan s'ha efectuat ja la reestructuració interna del govern. Les formes de Montiel per reformular l'Acord del Botànic i l'episodi fallit d'engegar la nova RTVV han distanciat al bipartit del seu suport extern al parlament valencià.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.