La banca, indecisa

Marxar sense marxar

La decisió meditada pel Banc Sabadell i per CaixaBank de traslladar la seu social fora del Principat no era inesperada. Els principals dirigents bancaris ja havien expressat aquesta possibilitat. Accedir als fons europeus és la principal motivació d’aquesta determinació.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Un dels majors temors que genera una possible independència de Catalunya és quedar fora de la Unió Europea. És el que passaria, sembla, si la secessió no és pactada. El Govern espanyol ha actuat sempre en conseqüència: per dificultar la independència, calia garantir tota mena d’entrebancs. A l’espera que el Govern català fera marxa enrere, la fermesa del propòsit i del camí per assolir-ho ha sobtat tothom. Però no ha fet canviar les actituds. És per això que, d’un costat, la il·lusió per tirar endavant amb tot es manté. I els escenaris més incerts derivats d’aquesta decisió també es poden donar.

L’estructura econòmica de la Unió Europea no ofereix cap garantia per als qui poden marxar. Quedar fora de la Unió impedeix accedir al crèdit del Banc Central Europeu. Per això, si l’eixida no és pactada, les entitats bancàries amb seu fiscal a Catalunya necessitarien l’autorització del Banc Europeu per continuar funcionant. Una llicència que no es preveu en cap cas, donada l’actitud d’Europa des de l’inici del procés. Cap Estat europeu sembla que donarà suport a Catalunya en aquest camí com per prestar serveis de llicència a Catalunya perquè opere dins d’Europa. Per això, les entitats bancàries volen que les seues seus figuren dins de la Unió.

Avui, CaixaBank i Banc Sabadell són dues entitats bancàries catalanes gairebé omnipotents. Després de l’absorció de les caixes d’estalvi, les possibilitats de generar un petit sistema financer català des del qual crear una nova estructura bancària de país s’han esvaït. Avui, aquestes dues empreses resguarden quasi tots els diners dels ciutadans catalans i d’una gran part dels de la resta de l’Estat espanyol. I és ací on hi ha l’altra clau: aquestes empreses estan perfectament consolidades dins d’una estructura que, avui, està més a prop que mai de trencar-se. És ben lògic que la vulguen mantenir.

El fet de traslladar la seu fiscal no és el més inquietant d’aquesta decisió. És, més bé, el fet que Catalunya puga quedar fora d’Europa.

Mentre no hi haja cap acord, és clar. Catalunya, però, malgrat una més que probable declaració d’independència, no seria reconeguda com a Estat per part d’Espanya. Només amb aquest reconeixement Catalunya podria quedar fora i ser independent. Perquè ja seria assimilat com a Estat. Això justificava el pensament d’aquells que, diuen, aquesta possible mesura de traslladar les seus fiscals dels grans bancs catalans es faria per espantar i frenar la declaració unilateral d’independència. Una declaració que, tot i no estar confirmada, es preveia per dilluns al Parlament. El Tribunal Constitucional n’ha prohibit la sessió, que pot traslladar-se al dimarts.

D’altra banda, les oficines dels dos bancs esmentats ubicades a Catalunya no tancaran.

La seu fiscal del Sabadell anirà a Alacant i la de Caixabank a València. La incertesa és important. Mai ningú no va dir que això de la independència fóra fàcil. Aquest és, simplement, un dels molts capítols previstos per a aquests dies.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.