L'1-O al País Valencià

Veto en les Corts Valencianes a debatre la «repressió» contra l'1-O

El sotrac del referèndum català no s'esvaeix de la política valenciana. Podem ha presentat aquest dimecres una Proposició No de Llei contra la «repressió» a Catalunya i en favor de «permetre que l'1 d'octubre de 2017 la ciutadana catalana expresse la seua voluntat en els termes que considere». La iniciativa, però, no s'ha tramitat per la via d'urgència com demanaven els morats i, per tant, no s'ha debatut per la negativa de Ciutadans, PSPV i PP. Compromís hi donava suport a Podem.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Tot i que no l'havien penjada mai a l'armari i guardada en el bagul de la roba vella, el PP i Ciutadans van vestir-se amb gavardina i lupa per tal de buscar les empremtes catalanes que hi havia a la gestió del Consell. Perquè, en efecte, al Debat de Política General Catalunya va ser la protagonista del discurs d'ambdues formacions. Una fixació discursiva que va anticipar-se al ple extraordinari per validar el decret de plurilingüisme per a nens de dos i tres anys. En aquell debat, fins i tot, van imitar les formes de les seues delegacions catalanes.

Amb els delicats quatre fils de la coalició Compromís esfilagarsats pel referèndum català, aquest dimecres Podem ha volgut traslladar el debat de l'1 d'Octubre a les Corts Valencianes. Ara bé, ho ha fet per tal de condemnar la «repressió» de l'Estat espanyol contra els preparatius de la votació del pròxim diumenge. Per tal de fer-ho efectiu, la formació morada ha presentat una Proposició No de Llei (PNL) sobre aquesta qüestió per la via d'urgència, ja que volia que es debatera al ple d'aquesta setmana. La raó? El referèndum català se celebrarà aquest diumenge.

La proposta, però, no ha passat el tall de la tramitació. És a dir, s'ha quedat sense debatre's. Ni PP, ni Ciutadans, ni tampoc el PSPV-PSOE han signat la PNL perquè fos inclosa al ple d'aquest dimecres. Només Compromís, tot i l'embolic intern per la qüestió catalana, donava suport a la seua tramitació i en compartia el contingut. Els socialistes, en paraules del seu síndic parlamentari Manolo Mata, no donava suport a la seua tramitació perquè «els motius d'excepcionalitat no eren suficientment importants». «No hem firmat cap PNL d'aquest tipus durant aquesta legislatura, ni crec que ho fem», ha ressaltat Mata. «La seua posició és coherent. Els socialistes van dir que no donarien suport a cap PNL que tinguera aquestes característiques», ha reconegut Fran Ferri, portaveu de Compromís a les Corts Valencianes.

Més enllà del veto a la seua inclusió en el ple d'aquest dimecres, la iniciativa presentada pel diputat morat, César Jiménez, cercava obtenir la condemna del parlament valencià sobre les intervencions de l'Estat espanyol contra el referèndum català. «No ho hem proposat com a declaració institucional, perquè volíem debatre la qüestió i sabíem que tampoc teníem el consens suficient», ha expressat Jiménez, que ha explicat el perquè de presentar-la de forma urgent: «És el primer ple després de l'inici del nou curs polític i els fets que volíem condemnar han ocorregut els darrers dies».

La PNL, de fet, instava a «un diàleg sense condicions ni restriccions, que permeta a la ciutadania catalana decidir el seu futur en un referèndum acordat amb l'Estat». Fins i tot, feia un pas més que la simple reivindicació d'una consulta pactada i amb totes les garanties legals. Al text, s'exigia que l'Estat «permetera que l'1 d'Octubre la ciutadania catalana expresse la seua voluntat en els termes que considere». Un colp d'ull a la votació d'aquest diumenge.

César Jiménez, diputat de Podem a les Corts Valencians i impulsor de la PNL que no ha estat debatuda

Tanmateix, la PNL tenia com a objectiu que el Govern espanyol «fera un pas enrere en totes les mesures adoptades sense haver seguit escrupolosament els procediments que la mateixa Constitució Espanyola, que signifiquen una intromissió sense diàleg en les competències de la Generalitat de Catalunya». «Cessar en la seua política d'excepcionalitat i de repressió», «respectar de manera taxativa els drets civils i socials de la ciutadania catalana» i «permetre l'exercici de les llibertats d'expressió i ideològica a tot el territori de l'Estat» eren les altres demandes que recollia el text.

A l'exposició de motius, a més, es realitza un relat de les darreres i polèmiques accions policials i judicials efectuades per part dels ressorts de l'Estat. «S'han vulnerat drets civils bàsics com la llibertat ideològica, la llibertat d'expressió, els drets de reunió i associació o els drets de participació i representació polítiques», recull la PNL, que complementa: «Hem vist amb enorme preocupació com s'ha succeït l'escorcoll d'impremtes i mitjans de comunicació, la identificació de periodistes, la confiscació de material i el segrest de publicacions. S'han denunciat la retenció de ciutadanes i la prohibició d'actes públics tant a Catalunya com en altres indrets de l'Estat, com és el cas de la mateixa València, però també a Madrid, Navarra, País Basc i més recentment a Saragossa [en referència a l'agressiva manifestació ultra contra l'assemblea de càrrecs públics organitzada per Podem]».

La intervenció dels comptes de la Generalitat de Catalunya també està al punt de mira de la PNL. «El Ministeri d'Hisenda ha intervingut les finances de la Generalitat de Catalunya utilitzant mecanismes legals extraordinaris no previstos per a aquesta eventualitat sinó per garantir l'estabilitat financera de les Administracions Públiques. És a dir mitjançant l'article 135 de la Constitució i el seu desenvolupament legislatiu en Llei d'Estabilitat Pressupostària i Sostenibilitat Financera. Es vulnera així el principi d'autonomia financera de les Comunitats Autònomes establert en l'article 156 de la Constitució. L'autonomia de Catalunya ha quedat, per tant, suspesa de facto», critica la formació dels cercles, que remata: «Aquells que diuen defensar la legalitat, saben que la intervenció de les finances de la Generalitat de Catalunya s'ha fet al marge dels mecanismes d'excepcionalitat previstos per la Constitució, article 155, evitant així la necessària aprovació en el Senat.

«Una barbaritat»

Amb Compromís compartint paraula per paraula la PNL dels morats, els socialistes han recordat que la seua posició serà «la defensa de la legalitat» i «la crítica dels excessos que puga cometre el Govern de Mariano Rajoy». «Nosaltres defensem una reforma constitucional que reconega les nacionalitats històriques que hi ha a Espanya i el diàleg per desencallar la qüestió catalana. En aquest sentit, cal destacar la proposta de Miquel Iceta i la creació d'una comissió al Congrés», ha assenyalat Mata.

La duresa del PP i Ciutadans ha estat inequívocament major. «Podem i Compromís han de deixar les barbaritats, com ara defensar la il·legalitat i anar-hi en contra d'una sentència del Tribunal Constitucional [en referència a la resolució que va tombar l'Estatut català del 2006]», ha criticat Eva Ortiz, coordinadora general del PP valencià. «Compromís i Podem no poden presumir de trencar amb la Constitució i la llei, i de promoure moviments i concentracions que són contraris al marc legal», ha sentenciat.

«Podem ha de conèixer qui està vulnerant l'Estat de Dret i la Constitució espanyola, perquè no ho pareix. Qui realment està trencant amb la llei és el Govern català amb el tancament amb pany i forrellat del Parlament de Catalunya durant tres setmanes», ha criticat Mari Carmen Sánchez, síndica parlamentària de Ciutadans. Catalunya com a actriu principal a les Corts Valencianes.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.