La línia de tren Alcoi-Xàtiva s'ha convertit en un reducte quasi nostàlgic d'aquells temps d'expansió ferroviària. Encara que aquest servei uneix diverses comarques amb un potencial econòmic rellevant, com puga ser dintre d'àmbits d'activitat industrial com ara al tèxtil, aquest tren de mitja distància fa anys que es troba en un estat de degradació i d'estancament, on la mort de la via només s'ha evitat gràcies a la pressió de les mobilitzacions ciutadanes.
Les freqüències d'una línia amb possibilitat de vocació vertebradora d'una part de les comarques centrals, és a dir, de ciutats mitjanes com ara Alcoi, Ontinyent (Vall d'Albaida) i Xàtiva (Costera), són minses. Segons descriuen des de la plataforma Salvem el Tren de l'Alcoià i el Comtat, solament s'ofereixen tres tens en cada sentit de diumenges a dijous. Els divendres n'hi ha un més en ambdues direccions i dissabte, quan podria donar-se una interrelació més gran de passatgers en aquestes comarques per motius d'oci, se'n resta una a les habituals d'entre setmana.
«La línia està pitjor que abans de la pandèmia de la COVID-19. En aquell moment, va produir-se una reducció de les freqüències que el Ministeri de Transport, Mobilitat i Agenda Urbana no ha revertit de cap manera», critica Tirs Llorens, veu d'aquest col·lectiu ciutadà amb arrels ecologistes, qui agrega: «El trajecte, concebut per establir una connexió entre Alcoi i València, està condicionat perquè molts dels trens fan transbord a Xàtiva, la qual cosa és una molèstia per a la gent major i allarga, de vegades, el recorregut d'una manera innecessària. Tanmateix, el principal problema d'aquesta línia és la falta de freqüències».
Aquesta realitat hauria pogut canviar si el Ministeri de Transport, Mobilitat i Agenda Urbana, encapçalat per la socialista Raquel Sánchez, haguera incorporat la línia Alcoi-Xàtiva dintre dels recorreguts considerats com a serveis ferroviaris de proximitat. O, si més no, així ho denuncia la plataforma Salvem el Tren de l'Alcoià i el Comtat: «Amb l'exclusió de la línia Alcoi-Xàtiva, s'ha perdut una oportunitat per a impulsar l'ús d'aquest trajecte ferroviari per a les necessitats de mobilitat quotidiana». «És un cop perquè continuem en l'escenari d'estancament i de la no recuperació dels serveis previs», ressalta Llorens.
Menyspreu governamental
A finals del mes passat, concretament el 21 de febrer, el Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) va publicar una resolució de la secretaria general de Transports i Mobilitat, depenent del ministeri comandat per l'exalcaldessa de Gavà (Baix Llobregat), en la qual s'acordava implantar els anomenats com a serveis ferroviaris de proximitat en cinc línies. Es tractava de Palma del Río i Villa del Río a la demarcació andalusa de Còrdoba; Illescas i Fuenlabrada/Humanes, a la Comunitat de Madrid; Màlaga-El Chorro-Caminito del Rey, també a Andalusia; Múrcia-Cartagena; i Medina del Campo-Valladolid-Palència, a Castella i Lleó.
«La consideració d'aquestes connexions com a serveis ferroviaris de proximitat comportarà de manera imminent una oferta d'horaris molt més àmplia», interpreten des del col·lectiu ciutadà, el qual reproven que «el Ministeri de Transport, Mobilitat i Agenda Urbana haja exclòs la línia Alcoi-Xàtiva d'aquesta iniciativa, quan la població a la qual dona servei és molt superior a la de quasi totes les connexions que sí que s'han inclòs». «Medina del Campo té poc més de 20.000 habitants i les poblacions que hi ha entre aquesta localitat i Valladolid sumen només 5.300 habitants més. Doncs bé, en passar a ser un servei ferroviari de proximitat, l'oferta que tindrà serà de 18 trens diaris en cada sentit», argumenten per queixar-se de l'exclusió de la línia valenciana.
Amb els habitants de cada trajecte com a fil conductor de la denuncia al Govern espanyol del PSOE i Unides Podem, comparen: «En contrast, les localitats on el nostre tren té parada entre Alcoi i el Genovés sumen uns 128.000 habitants, que han de resignar-se a una oferta de només tres trens diaris en cada sentit, excepte els divendres, que en són quatre, i els dissabtes, que en són dos». «De manera incomprensible, a més, encara ni tan sols s'han recuperat els horaris anteriors a la reducció que es va produir a causa de la pandèmia de la COVID-19», subratllen.
«La comparació no pot ser més escandalosa i demostra el menyspreu amb què des del Ministeri de Transport, Mobilitat i Agenda Urbana i des de Renfe tracten la línia ferroviària Alcoi-Xàtiva-València i, en definitiva, la població de les comarques centrals valencianes», expressen des del col·lectiu, des del qual reiteren: «L'escassetat de freqüències i els horaris inadequats són el principal obstacle per a la utilització del tren Alcoi-València, per davant de la durada excessiva del trajecte a causa de la pèssima situació de la infraestructura». «No hi ha possibilitat d'emprar el tren per desplaçar-se a València per acudir a una xerrada, un acte o una manifestació. No hi ha la tranquil·litat de saber que tens un tren cada hora a la teua disposició», reforça Llorens.
La manca de freqüència provoca l'increment del cotxe com a vehicle de transport entre aquestes comarques, així com, per exemple, que les famílies dels estudiants de l'Alcoià, el Comtat o la Vall d'Albaida duguen als seus fills directament a l'estació de Xàtiva per anar-hi a València. La poca amplitud horària del servei d'autobús consolida aquest fenomen. «És una mostra de les dinàmiques que s'han creat arran de la dolenta situació que pateix aquesta línia», indica l'activista mediambiental, atesa la seua implicació al colla ecologista La Carrasca.
«Un dels obstacles d'aquesta línia perquè tinga més freqüències és la seua exclusió de la xarxa de rodalia», incorpora, per retraure que a «l'Estat espanyol no s'ha fet una política de transport, sinó de construcció d'infraestructures». «S'han destinat moltíssims diners al transport per carretera, en alguns casos de manera redundant, com puga ser, per exemple, en autovies. Quan s'ha invertit en el tren, s'ha fet en l'alta velocitat d'una manera totalment absurda. De fet, hi ha múltiples informes que assenyalen el balafiament de fer línies d'alta velocitat quan no hi havia el tràfic suficient que justificara la inversió. Mentrestant, s'han abandonat les altres línies de mitjà distància, així com el servei de rodalia», lamenta.
La plataforma atribueix el menysteniment estatal a la línia ferroviària Alcoi-Xàtiva «a la manca de contundència i a la pressió insuficient que han practicat els nostres ajuntaments, les mancomunitats les diputacions i el govern autonòmic en defensa d'aquest servei de tren». «Si s'ha conservat, ha estat gràcies a les mobilitzacions populars. En aquestes darreres quatre dècades, s'han donat diversos intents de tancar la línia i sempre, arran de les manifestacions i les protestes, s'ha salvat a última hora per evitar l'escàndol polític que significaria», es plany, per afirmar que des d'aquest col·lectiu és reclamar «totes les actuacions necessàries per garantir la viabilitat de la línia».
Retards i 'greenwashing'
Paral·lelament a la darrera frenada a l'ampliació horària del recorregut ferroviari Alcoi-Xàtiva, l'executiu estatal va anunciar dos projectes que pretenien millorar la infraestructura: una renovació del tram de via entre Ontinyent i Alcoi; i una actuació de característiques similars en la part del recorregut entre Ontinyent i Xàtiva. El primer encara està pendent de l'elaboració del projecte, el qual havia de presentar-se en novembre de 2021 i s'ha prorrogat el termini fins al pròxim 7 de maig. En el segon, l'aprovació s'hauria d'haver firmat en febrer d'enguany quan, d'entrada, estava fixada per a febrer de l'any passat.
«Tots els projectes estan acumulant retards. I ho fan sense donar explicacions, ja que coneixem el seu estat d'evolució gràcies a demanar informació pels canals oficials a l'administració», censura Llorens, qui qualifica «d'enganyifa els anuncis del Ministeri de Transport, Mobilitat i Agenda Urbana». «Si hi ha voluntat política, s'actua ràpidament, però, en aquest cas, no passa. S'acumulen endarreriments rere endarreriments que converteixen en paper mullat els diferents comunicats de l'empresa del ministeri, d'Adif, anunciant inversions per a la línia Alcoi-Xàtiva», critica.
Arran del contrast entre el discurs del gabinet de coalició progressista espanyol d'avançar cap a la reducció d'emissions i la política de transport, la veu de la plataforma Salvem el Tren de l'Alcoià i el Comtat observa «un exercici de greenwashing, d'intentar pintar de verd una política que es ven com a sostenible, però que els fets demostren que no ho és». «Per avançar cap a un model realment verd i sostenible, caldria replantejar de manera profunda el model econòmic, de consum i de transport. I, de moment, no hi ha ni una aposta coherent en el servei ferroviari», assenyala.
«Demanem a les diferents administracions, és a dir, als ajuntaments de les comarques per on discorre la línia, a les diputacions provincials i al Govern Valencià, que reivindiquen enèrgicament al Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana la incorporació de la línia entre Alcoi i Xàtiva com a servei de proximitat», tanca el portaveu com a recordatori de l'assignatura pendent envers l'enèsim greuge generat pel Govern espanyol. És, no debades, l'última estocada que pateix una línia condemnada per l'administració estatal a la precarietat.