La plaça de la Muntanyeta d'Alacant, localitzada relativament al centre de la ciutat costanera i hàbitat d'organismes estatals com ara la sotsdelegació del Govern espanyol, va convertir-se a principis de novembre en una representació del malestar empresarial contra els pressupostos generals de l'Estat. Sota el lema «S'ha acabat. Per uns pressupostos de l'Estat dignes per a la nostra província», van aixecar la veu la Confederació Empresarial Valenciana i la Cambra de Comerç d'Alacant. «Si no hi ha inversions en infraestructures, les empreses perden competitivitat», va censurar Joaquín Pérez, president de la patronal autonòmica a les comarques que aixopluga la demarcació alacantina.
«Avui aixequem la veu contra el menyspreu cap aquells que vivim ací», va prendre el relleu un empipat Carlos Baño, president de la Cambra de Comerç d'Alacant i actor amb connexions polítiques amb l'univers conservador de l'urbs meridional. En un discurs contundent contra l'executiu estatal que conformen el PSOE i Unides Podem, va proclamar: «Estem ací per denunciar el maltractament cap a la província d'Alacant en relació amb les inversions previstes en els pressupostos generals de l'Estat per a 2023 i el greuge prolongat que, en aquesta matèria, pateix el nostre territori en els darrers anys». «Necessitem que s'invertisca en les infraestructures que demanda el nostre teixit productiu per continuar creixent, generant treball i riquesa, i perquè la nostra societat continue sent una terra atractiva per a viure i treballar», va postil·lar.
La revolta empresarial escenificada a Alacant es reproduirà aquest divendres sota el paraigua de la Plataforma per un Finançament Just, la qual agrupa la patronal valenciana, les organitzacions sindicals CCOO i UGT, així com la pràctica totalitat de l'arc parlamentari valencià, és a dir, PSPV, PP, Compromís, Esquerra Unida del País Valencià, Podem i Ciutadans. La mobilització té com a objectiu, segons va especificar aquest actor de caràcter reivindicatiu i unitari de la societat del País Valencià, «renovar el manifest fundacional en el qual s'exigeix un canvi de model de finançament, inversions vinculades al pes poblacional i la condonació del deute generat per aquest infrafinançament». «En aquesta ocasió, es realitzarà a Alacant per assenyalar la situació especialment onerosa que sofreix aquesta província pel que fa a les inversions», van remarcar.
Les comarques de la demarcació d'Alacant, no debades, han estat força perjudicades en la primera redacció dels pressupostos generals de l'Estat per part de l'executiu estatal integrat pel PSOE i Unides Podem. Els comptes estatals dissenyats per la ministra d'Hisenda, la socialista María Jesús Montero, preveien poc més de 160 milions d'euros, una xifra que significa un 12% menys envers els anteriors. Aquesta reducció situa l'any 2023 entre els exercicis amb inversions més magres a les comarques alacantines en dècades. «Són uns pressupostos allunyats de la realitat», va queixar-se a través d'un comunicat setmanes enrere Nacho Amirola, president de l'Institut d'Estudis Econòmics de la Província d'Alacant, qui assegurava que aquests comptes «soterraven el futur de la província d'Alacant».
«Els pressupostos són una ferramenta perfecta perquè les administracions puguen corregir desequilibri i desigualtats, però quan marginen de manera constant a un territori, com és el nostre cas, es converteixen en instruments pesats que eviten el desenvolupament normal de la nostra economia», va reflexionar, per retraure que aquests comptes «asfixiaven a la província». Les comarques alacantines, de fet, s'ubiquen en la posició 31 de les 51 demarcacions provincials de l'Estat espanyol. Si la mitjana és de 285,5 milions d'euros, aquestes contrades valencianes es queden amb només 160,8 milions d'euros. En cas de mesurar-se la variació anual inversora envers els comptes del passat exercici, les comarques alacantines retrocedeixen fins al lloc 43 de la taula classificatòria en registrar una disminució de 22,8 milions d'euros.
L'anàlisi de Institut d'Estudis Econòmics de la Província d'Alacant radiografiava un escenari de maltractament encara més elevat si relacionaves les injeccions previstes per l'Estat espanyol amb la població resident en aquestes comarques del País Valencià. La demarcació alacantina rebrà 85,5 euros per càpita quan la mitjana estatal s'enlaira cap als 283,7 euros, la qual cosa deixa els habitants d'aquesta part del territori valencià en l'última posició d'un rànquing elaborat amb perspectiva provincial. La comparació amb Sòria és obscena, ja que la província inserida en Castella i Lleó gaudeix d'una inversió per capità de 1.108,9 euros. És la conseqüència de baixar per primera vegada dels 100 euros per càpita a les comarques alacantines.
Cap dada, emprant la vara de mesurar que s'utilitzara, era positiva per als interessos dels habitants i les empreses de les comarques de la demarcació alacantina. Si es disseccionava el saldo inversor sobre població per als comptes de l'any 2023, aquesta part del País Valencià quedava la penúltima en la classificació provincial. El balanç, de fet, era negatiu amb 373 milions d'euros. En cas d'analitzar el saldo d'inversió dels comptes del Govern espanyol sobre el PIB, el resultat era, de nou, perjudicial, amb un resultat negatiu de 246,7 milions d'euros i el manteniment de la penúltima posició de la taula classificatòria provincial.
«Les partides previstes per a la província d'Alacant s'han reduït dràsticament any rere any. En aquests pressupostos generals de l'Estat per a l'any 2023 ascendeixen a 160,3 milions, quan foren de 183,65 milions en 2022 i 298,78 milions en 2021. Per contra, som la segona província d'Espanya en la qual més ha crescut la població des de 2020 i la cinquena que més aporta al PIB estatal. Som l'última província d'Espanya en inversions per habitant. La prevista a Alacant en aquests pressupostos generals de l'Estat és de 85,48 euros per persona, enfront d'una mitjana estatal de 283,72 euros», contextualitzen per denunciar les principals organitzacions empresarials alacantines en el manifest de la plataforma-web «Alacant mereix més». L'aplicació d'aquests comptes sense cap mena de canvi, segons les diferents patronals, «suposarà greus perjudicis per al desenvolupament socioeconòmic, els serveis públics, la competitivitat empresarial, l'ocupació i el benestar social de la ciutadania de la província d'Alacant».
En el manifest, al seu torn, adverteixen que aquests comptes «agreujaran una situació ja precària, en la qual Alacant té una de les rendes per càpita més baixes d'Espanya». «La renda per càpita de la província és una de les més baixes d'Espanya amb 20.116 euros en 2019, quan la mitjana d'Espanya és de 26.417. La continuada discriminació en els pressupostos generals de l'Estat i l'efecte d'arrossegament d'altres inversions que sol comportar han provocat que la renda per càpita cresca en els últims 19 anys un 29,6% a la província quan a Espanya ha augmentat un 39,52%», complementava la panoràmica de la problemàtica de les comarques de la demarcació d'Alacant el màxim representant de Institut d'Estudis Econòmics de la Província d'Alacant en aquell comunicat.
La institució d'anàlisi econòmica de la demarcació alacantina va publicar a principis d'aquest mes un informe que anava més enllà: a banda de retratar la discriminació d'enguany amb els pressupostos estatals sobre aquestes comarques, també feia una mirada històrica per mostrar un maltractament arrelat en lustres enrere. En el període 2008-2023, la millor posició de les comarques alacantines en el rànquing inversor per províncies era la 33. L'agreujant era que en els darrers dos anys la demarcació havia ocupat el fanalet roig d'injeccions estatals.
«Es tracta d'un problema que s'agreuja any rere any. Tenint en compte el criteri poblacional, des de 2008 la província d'Alacant arrossega un dèficit de 3.539 milions en inversió estatal. A més, la situació real és encara més greu, perquè la província d'Alacant té una població flotant no censada molt important i amb 2 milions de visites de turistes anuals, la qual cosa incrementa de manera severa l'impacte en els seus serveis públics», aporten al manifest els empresaris, així com l'lnstitut d'estudis alacantins incorpora dues dades històriques per arredonir l'ecografia del maltractament espanyol històric cap a la demarcació: un saldo negatiu de 1.715 milions d'euros en funció del PIB i 3.535,7 milions d'euros de balanç negatiu si es mesura per criteris poblacionals.
La fotografia encara és més dantesca per als interessos dels habitants d'aquesta part del País Valencià si s'avalua el grau d'execució pressupostària. «No s'executa el pressupostat. En el període 2008-2021, va executar-se al voltant del 42% del pressupostat», alerta el darrer informe de Institut d'Estudis Econòmics de la Província d'Alacant, on s'apunta que la inversió adjudicada en matèria d'obra pública a la demarcació alacantina entre el 2000 i el 2021 fou de 7.137 milions d'euros, dels quals només van executar-se 4.484 milions d'euros. O dit d'una altra manera: hi ha un dèficit d'inversió consignada que ascendeix a 2.654 milions d'euros. L'informe, a més, assenyalava els diferents executius espanyols per relegar projectes pendents com ara el Tren de la Costa en el tram Alacant-Dénia-Oliva-Gandia, la modernització de la línia de rodalia Alacant-Elx-Múrcia, el projecte de l'estació intermodal d'Alacant, l'adequació de la línia ferroviària Alcoi-Xàtiva o la connexió del Port d'Alacant amb el corredor mediterrani.
A pesar que Compromís ha aconseguit incrementar la partida per a les comarques alacantines en 51 milions d'euros, el maltractament persisteix, així com s'incrementa en cas de sumar-li l'infrafinançament que experimenta el País Valencià. «No es pot obviar la situació d'infrafinançament històric de la província i de la Comunitat Valenciana», subratlla la plataforma «Alacant mereix més» al seu manifest fundacional. Tota una revolta empresarial per denunciar el doble maltractament de les comarques inserides dintre de la demarcació provincial alacantina.