"Projectes renovables sí, però ben fets", coincideixen els representants d'Unió de Pagesos i els veïns de l'Anoia. Els residents dels termes d'Òdena, Jorba i Vilanova del Camí han sabut "gairebé per casualitat" que s'ha aprovat un projecte de parcs fotovoltaics a la comarca que els afecta de manera directa. La línia d'alta tensió que n'evacuaria l'energia travessaria de manera aèria diverses zones residencials per unir els parcs generadors amb la subestació central. Ara, demanen el soterrament d’aquestes línies per evitar danys i malestar al territori i es queixen de la gestió i de la “poca transparència” de l'administració.
"Als plànols del projecte només es veuen camps: les fotografies estan fetes des de tanta distància que sembla que les cases no hi siguin, que no afecti ningú, però no és així, afectaria molta gent", explica Marisa Plaza Pujol, veïna del raval d'Aguilera, una urbanització als afores d'Òdena. Plaza i els seus veïns tindrien la línia i les torres d'alta tensió molt a prop, "a trenta, cinquanta, cent o dos-cents metres de casa".
Afectats i sindicat volen evitar l'impacte ambiental, visual i paisatgístic, així com el malestar dels residents que provocarien les torres elèctriques, que sovint mesuren més de cinquanta metres d'alçada. "Afecten el paisatge i són un perill per la fauna; les aus s'electrocuten i fins i tot poden generar incendis", detalla el membre de la Comissió Permanent Comarcal d'Unió de Pagesos a l'Anoia Jaume Jorba.
Les línies d’alta tensió aèries "afecten el paisatge i són un perill per la fauna" — Jaume Jorba, membre de la Comissió Permanent Comarcal d'Unió de Pagesos a l'Anoia.
Què causa un impacte major?
El soterrament de la infraestructura, en canvi, segons veïns i pagesia, suposaria esquivar tots aquests perills. De fet, el projecte ja compta amb una part que compleix aquestes característiques: des de Bellprat fins a Sant Martí de Tous la línia es preveu soterrada. És la segona part d'aquesta —del Seió (Montbui) a Vilanova del Camí, passant per Jorba, l'Espelt i Òdena— que es planteja com a aèria.
Si se soterrés tota la línia, segons Plaza, "no hi hauria un impacte paisatgístic permanent". El promotor, segons Jorba, al·lega que l’impacte a l’entorn és més gros quan la línia es fa soterrada. Amb les torres d’alta tensió no es malmet el terreny. En canvi, per soterrar-la, cal obrir un fossat. "Però al cap d’un any el territori s’ha recuperat i, llavors, l’afectació és mínima”, diu Jorba.
Tant Jorba com Plaza posen com a exemple la instal·lació d’un gasoducte que passa per sota el territori i no els causa cap molèstia. L’única limitació és que, per allà on passa el canal de gas, no poden plantar arbres. Els pagesos —diuen— poden seguir amb la seva activitat agrària amb normalitat. "Ni ens n'adonem", asseguren.
Fonts del departament d’Acció Climàtica asseguren que ambdues opcions generen un impacte. “Les línies soterrades són més difícils d’operar i de mantenir i, per tant, de garantir el servei”, asseguren. Expliquen que això és degut, en part, al fet que s’acostuma a haver de fer empalmaments i hi ha més risc que hi hagi punts calents.
Als veïns també els preocupa l’efecte d’aquestes instal·lacions sobre la salut de les persones. “A ningú no li fa cap gràcia que passin els fils elèctrics al costat de casa”, diu Jorba. No obstant això, des del departament d’Acció Climàtica asseguren que no hi ha cap estudi que evidenciï cap mena d’afectació a la salut.
Preu i prioritats: sòl urbà o sòl rural
Soterrar una línia és força més car que fer-la aèria. Segons els veïns, però, és el preu a pagar. "Estem d'acord que calen camps fotovoltaics, però només si fem les coses ben fetes", opina la veïna d'Òdena. Afegeix que, si no és així, "estem destrossant la bellesa del territori només per abastir d'energia la capital".
Les empreses, diu el membre d'Unió de Pagesos a l'Anoia, fan aquests projectes perquè veuen perspectives de negoci: “ningú no els obliga”. Jorba compara les instal·lacions urbanes amb les rurals: “a la ciutat les línies d’alta tensió passen soterrades pels carrers. Si en un sòl urbà poses les línies soterrades, per què en un sòl rústic no les pots posar?”. “Amb una inversió una mica major no perjudiques a ningú”, sentencia.
El sindicat i l'Associació de Veïns del raval d'Aguilera van pactar instar, també, a aprofitar els camins públics per a fer passar el cablejat, tal com està previst fer-ho a Bellprat i Sant Martí de Tous, per minimitzar l’afectació. "Hi ha camins públics per tot arreu que estan en molt mal estat. Si hi féssim passar la línia, podríem aprofitar per mantenir-los", diu Plaza.
La situació actual
A més de fer la instància oficial a l'Ajuntament, sindicat i veïns van traslladar la petició als diputats Alba Vergés (ERC), Judit Guàrdia (Junts) i Jordi Riba (PSC) en una reunió a principis d'agost. L'objectiu de la trobada fou demanar suport públic als representants polítics i compartir la inquietud davant l'avançat estat del projecte. Vergés va respondre a la preocupació de sindicat i afectats explicant-los que els projectes “encara no han anat formalment ni a Medi Ambient ni a Urbanisme”.
En termes generals —diuen des d’Acció Climàtica—, “si en la tramitació d’informació pública del projecte veiem que hi ha una demanda unànime i és possible, parlem amb el promotor i demanem que una de les condicions per tirar endavant el projecte sigui que se soterri”. Malgrat això, expliquen que hi ha determinades condicions que poden fer inviable el soterrament, com quan es localitza un aqüífer sota el terreny, per exemple.
Falta de transparència i indefensió
Els veïns denuncien la gestió de l'administració i de l'empresa responsable del projecte, IGNIS Energia. Segons diuen, ni la Generalitat, ni les empreses impulsores, ni els ajuntaments els havien informat del projecte. "Tindrem 900 plaques al territori, la gent ho ha de saber", denuncia Josep Vicens, veí d'Òdena.
"L'empresa té una estratègia legal molt ben treballada", explica Vicens. L’odenenc diu que les empreses només han hagut de publicar al butlletí oficial de la província la construcció dels parcs fotovoltaics. Les línies d'alta tensió, segons Vicens, no consten al projecte públic inicial i s'aprovaran fàcilment al·legant utilitat pública, en una segona fase.
D’aquesta manera, IGNIS Energia només ha hagut d’informar a les persones afectades per la instal·lació de les plaques —amb qui, de totes maneres, ha hagut de negociar una cessió dels terrenys. A la resta de veïns, però, que tindrien torres d’alta tensió a metres de les seves vivendes, no se’ls ha comunicat res.
La falta de transparència i la sensació d'indefensió ha generat malestar als afectats, que no van tenir temps de presentar al·legacions i han hagut de recórrer a l'Ajuntament d'Òdena per demanar un canvi de la normativa municipal. Tot i haver-se aprovat per unanimitat del ple, els veïns ara dubten si serà tinguda en compte des de la Generalitat a aquestes alçades del projecte.
"Aquests projectes s'haurien de fer en col·laboració amb els veïns, informant-los i deixant-los participar, no d'aquesta manera", declara Vicens. "Estem a favor de les renovables, però així no. Falta un model de país", afegeix.
"Aquests projectes s'haurien de fer en col·laboració amb els veïns, informant-los i deixant-los participar, no d'aquesta manera"— Josep Vicens, veí d'Òdena.
Fragmentació de projectes
A més, demanen que l'administració controli la fragmentació de macroprojectes. Els veïns alerten que els tres parcs fotovoltaics —Aspillera Solar, Matacan Solar i Escribano Solar— estan impulsats per tres empreses diferents que comparteixen un mateix propietari. Diuen que, en la totalitat, els tres parcs fotovoltaics serien considerats legalment un macroprojecte, però que fraccionats no ho són.
“Cada projecte ha de tenir un NIF diferent obligatòriament i per això creen tantes empreses, però pengen d’un mateix promotor”, va explicar Alba Vergés als afectats. El Reial decret 16/2019 que es va modificar el novembre passat amb el 24/2021 detalla que els projectes de menys de 50 MW com aquests els regula la normativa de la Generalitat de Catalunya.
Des d’Acció Climàtica asseguren que l'estratègia del fraccionament de projectes de més envergadura per evitar que els gestioni el govern espanyol no seria massa efectiva per les empreses perquè, diuen, "la normativa autonòmica és més exigent que l'estatal". En canvi, el veí Vicens considera que "si la llei limita els megawatts que pot gestionar una mateixa persona, però les tres empreses comparteixen administrador, és un frau".
Tal com s’explicava a l’article d’EL TEMPS Foc sobre l'oblit, Matacan Solar S.L., Aspillera Solar S.L. i Brigola Solar S.L són tres societats vinculades a Carolus Admin S.L., de la qual és president Antonio Sieira Mucientes, CEO d'IGNIS Energy i fundador del partit PUM+J (Por un Mundo Más Justo). El seu soci, conseller i secretari del grup, és Francisco José Sarasola Jaudenes. Aquest és també president de la SICAV Autin Inversiones, de la qual és conseller i secretari Borja Sarasola Jaudenes, exconseller de Medi Ambient de la Comunitat de Madrid pel PP i imputat per l'operació Púnica.