Ministeri del referèndum

La llei de transitorietat en 10 frases

Escollim una desena de fragments del redactat de la llei presentada aquest dilluns per compendre com serà el procés constituent català en cas de victòria del al referèndum de l'1 d'Octubre

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Aquest dilluns al matí els diputats Joan Orobitg, Joan Corominas (Junts pel Sí), Mireia Boya i Benet Salellas (CUP) han presentat la proposició de llei de transitorietat jurídica i fundacional de la república. 45 pàgines, set títols, 89 articles i tres disposicions finals que descriuen com hauria de ser el període, d'aproximadament un any, de transició entre la hipotètica victòria del al referèndum de l'1 d'Octubre i el disseny institucional del nou Estat. Triem i expliquem deu frases clau del redactat per comprendre la nova llei.

Preàmbul

"La configuració definitiva del nou Estat correspon a la Constitució que ha d'elaborar l'Assemblea Constituent i ratificar la ciutadania".

Durant el procés transitori, és aquesta mateixa llei la que actuaria com a norma suprema de l'ordenament jurídic català. D'altra banda, es mantenen totes les lleis vigents que no entrin en contradicció amb la Llei de Transitorietat. També els tractats internacionals i del dret que emana de la Unió Europea.

Títol I. Article 9.1

"L'atribució de la nacionalitat catalana no exigeix la renúncia de la nacionalitat espanyola ni de qualsevol altra".

Tindran la nacionalitat d'origen totes aquelles persones amb nacionalitat espanyola i empadronades a un municipi de Catalunya des d'abans del 31 de desembre de 2016. La nacionalitat també es podrà adquirir després de cinc anys de residència legal i continuada. A diferència de l'ordenament jurídic de l'Estat espanyol, aquesta llei no fa diferència entre les persones comunitàries i extracomunitàries.

Títol II. Article 16

"El personal de l'Estat espanyol que presti els seus serveis en l'Administració General de Catalunya, l'Administració Local de Catalunya, les universitats catalanes o l'Administració de Justícia de Catalunya s'integra a l'administració pública catalana que correspongui en funció de la seva administració de procedència".

De manera opcional, ho podrà fer també el personal de l'Administració de l'Estat espanyol que presti els seus serveis en territori català o les persones de nacionalitat catalana que prestin el servei fora de Catalunya.

Títol III. Article 24

"Totes les persones tenen dret a exercir el dret d'opció amb les llengües catalana, occitana i castellana".

Orobitg ha manifestat que en aquest punt "la novetat és que no hi ha novetat".

Títol IV. Article 34.1

"El president o presidenta de la Generalitat és el cap de l'Estat i n'assumeix la seva més alta representació".

President del Govern i cap de l'Estat s'unirien així en una sola figura, a instàncies de ser regulada durant el procés de redacció de la Constitució.

Títol IV. Article 61.1

"[El Consell de Garanties Democràtiques] exercirà les funcions de control d'adequació a aquesta Llei dels projectes i proposicions que tramiti el Parlament, i dels decrets legislatius aprovats pel govern".

L'actual Consell de Garanties Estatutàries canvia el nom per exercir com una mena de Tribunal Constitucional durant l'etapa de transitorietat.

Títol V. Article 66.3

"El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya es converteix en el Tribunal Suprem de Catalunya [...] en el qual culmina l'organització judicial de Catalunya".

Benet Salellas ha destacat que un dels elements de canvi respecte a la legalitat actual és que "eliminem la jurisdicció militar", en referència a la supressió de la sala 5 del Tribunal Suprem espanyol. Es crea en canvi una Sala Superior de Garanties, que serà l'encarregada de resoldre els recursos d'empara i vetllar pels drets fonamentals.

Títol V. Article 79.4

"Els jutjats i tribunals sobreseuen o anul·len els processos penals contra investigats o condemnats per conductes que cerquessin un pronunciament democràtic sobre la independència de Catalunya o la creació d'un nou Estat de manera democràtica i no violenta".

Mig bromejant mig no, Salellas ha volgut remarcar que aquest article "no amnistia la corrupció". Sí que tindria efectes sobre les possibles inhabilitacions i les causes ja obertes contra membres del Govern català.

Títol VI. Article 80.1

"La Generalitat és l'autoritat que exigeix al territori de Catalunya tots els tributs i totes les quotes i obligacions de tot tipus del sistema de seguretat social".

Així doncs, desapareixeria la potestat de l'Agència Tributària espanyola. El text afirma també que s'adoptaran les mesures necessàries per protegir els tributaris de possibles mesures sancionadores empreses per l'Estat espanyol. Conjuntament amb això, es preveu també l'exercici de l'autoritat duanera i cadastral.

Títol VII. Article 86

"El procés constituent consta de tres fases successives: una primera, de procés participatiu; una segona, d'eleccions constituents i d'elaboració d'una proposta de Constitució per part de l'Assemblea Constituent; una tercera, de ratificació de la Constitució per mitjà d'un referèndum".

Durant el procés participatiu es convocarà un Fòrum Social Constituent, format per representants de la societat civil i partits polítics, les decisions del qual seran vinculants per l'Assemblea Constituent. D'aquesta assemblea ha de sortir una proposta de constitució que ha de ser aprovada amb tres cinquenes parts dels vots en la primera volta o per majoria absoluta en la segona. La proposta serà portada a referèndum, i si és ratificada, es dissoldrà l'Assemblea constituent per després procedir a convocar unes eleccions que conformin el nou sistema institucional.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.