Ministeri del referèndum

El Podemos que diu sí al referèndum

Després que Podem Catalunya s’hagi mostrat obert a negociar per la llei de referèndum, parlem amb diferents veus properes a la formació morada que es mostren més favorables al referèndum que l’oficialitat del partit

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Als Estats Units és popular l’expressió swing state per designar aquells estats on tant republicans com demòcrates tenen possibilitats d’endur-se la victòria. Aconseguir conquerir aquests estats multiplica les opcions d’accedir al Despatx Oval de la Casa Blanca. Els partits ho saben i dediquen bona part dels seus esforços a fer campanya en indrets com Colorado, Florida o Ohio. Des de 1960, el partit que ha guanyat en aquest darrer estat s’ha proclamat vencedor.

Des de l’inici del procés independentista, l’espai de Catalunya en Comú i Podem al Principat i el de Podemos a l’Estat espanyol han esdevingut l’Ohio anhelat tan pels partits independentistes com pels que no ho són. Cada posicionament dels líders de la formació morada i els seus aliats respecte al referèndum ha estat esgrimit per un bàndol o altre. No són poques les veus de l’entorn independentista que manifesten que la participació de l’electorat dels comuns serà clau per omplir de legitimitat la votació de l’1 d’octubre.

Si s’ha de jutjar per algunes de les darreres declaracions del Pablo Iglesias, el pèndol sembla que s’hagi inclinat a favor dels contraris a la celebració del referèndum. “No s’ha de criminalitzar aquesta mobilització política, però jo, si fos català, no participaria d’aquest referèndum”, etzibava a principis de juliol el líder podemita durant l’Escola d’Estiu de Podemos. Al cap de poc, el secretari d’organització del partit, Pablo Echenique, s’expressava en la mateixa línia a TVE, dient que es tractava d’una consulta “sense garanties que no serveix per exercir el dret a decidir”.

L’opinió dels líders morats, però, no l’ha acatada la totalitat del partit. En diferents punts de la perifèria han aparegut veus que discrepen o matisen la postura de la direcció. Ja al juny el moviment Anticapitalistes, integrat dins de Podemos, feia públic un comunicat en el qual expressava que feien costat al referèndum i cridaven “tota l’esquerra de l’Estat espanyol a organitzar la solidaritat amb els drets democràtics del poble català”.

Forma part d’aquest corrent la coordinadora de Podemos a Andalusia, Teresa Rodríguez, que a mitjan juliol feia unes declaracions en les quals expressava que considerava la cita de l’1 d’octubre “una consulta o una mobilització, ja que lamentablement no té garanties. És legítim i no hauria de ser un problema que la gent demanés anar a votar quan hi ha una absoluta paràlisi del Govern central per resoldre aquest tema”. També Jorge Vestrynge, deixeble pròdig de Fraga i un dels ideòlegs de Podemos, va manifestar fa pocs dies en una entrevista al Nació Digital que “si fos català, votaria l’1 d’octubre i ho faria pel no”.

Al Principat el conflicte s’ha fet visible a partir de la figura d’Albano Dante Fachín, secretari general de la formació a Catalunya, que diu que té la convicció que “si l’1 d’octubre hi ha urnes, és fonamental que la gent participi massivament”.

En la mateixa línia, el dijous 31 d’agost, els de Fachín anunciaven en una roda de premsa que es mostraven, fins i tot, oberts a votar a favor de la llei del referèndum si Junts pel Sí i la CUP es mostraven oberts a introduir algunes esmenes al redactat. En declaracions a EL TEMPS, el líder de Podem a Catalunya exposava que estan disposats a dialogar “per tal que aquesta llei sigui el que nosaltres creiem que hauria de ser, una qüestió instrumental perquè els ciutadans es puguin expressar l’1 d’octubre” i afirmava que encara no han decidit el sentit del seu vot, però que han “descartat votar no, fins i tot si es queda tal com està”. Matisa, però, la seva posició quan afirma que ells no són qui “donarem o negarem la capacitat vinculant al referèndum. És molt difícil que es pugui arribar a reconèixer internacionalment. Malgrat això, serà una expressió ciutadana que ningú podrà ignorar”.

Davant aquesta proposta, fonts d’Esquerra Republicana afirmen a EL TEMPS que es veuen amb bons ulls aquestes declaracions, però que no els van agafar de sorpresa perquè ja feia temps que treballaven per aconseguir unes declaracions d’aquesta mena. De fet, alguns republicans expressen que valoraran positivament aconseguir qualsevol vot que no sigui contrari a la llei. També la CUP s’ha mostrat oberta a negociar i fins i tot s’haurien fet ja alguns primers contactes per acostar posicions.

Jaime Pastor

Més enllà del que pugui passar al Parlament català, la de Fachín no és una veu predicant al desert dins de Podemos. Malgrat que no són, ni de lluny, majoritaris, hi ha perfils destacats de la formació que també han discrepat públicament dels postulats de la direcció del partit o els han matisat. És per això que des d’EL TEMPS hem volgut conèixer l’opinió de quatre d’ells. Així doncs, parlem amb Jaime Pastor, editor de Viento Sur —revista de referència d’Anticapitalistas—, impulsor de Podemos i membre del Consell Ciutadà del partit a la comunitat de Madrid; Laura Pérez, antiga secretària general de Podemos a Navarra i diputada al Parlament de Navarra; Antonio Estañ, nou secretari general de Podem al País Valencià i Luis Villares, que, tot i no ser militant de la formació morada, exerceix de portaveu al Parlament gallec d’En Marea, el referent a Galícia dels de Pablo Iglesias.

1-Com es posiciona davant el referèndum previst per a l’1 d’octubre?

Jaime Pastor: Estic a favor de l’1 d’octubre perquè penso que, un cop esgotades les vies de pacte amb l’Estat espanyol, s’ha de celebrar un referèndum, al que l’ha anomenat unilateral o desobedient, que permeti expressar la voluntat de la ciutadania catalana.

La legitimitat del referèndum està per sobre de la legalitat, més encara si és la legalitat tal com la interpreten el Tribunal Constitucional i el Govern espanyol. Crec que, fora de Catalunya, la gent que defensa la democràcia i el dret a decidir dels pobles hauria de fer costat a aquest referèndum amb totes les garanties possibles malgrat les traves que imposa el Govern central.

Laura Pérez: Podemos, quan neix, ho fa amb la vocació d’assaltar el cel, liquidar el règim del 78 i poder impulsar processos constituents. Crec que el cas de Catalunya obre una possibilitat per impugnar aquell règim i l’actual govern de corruptes i aquells que els fan de crossa com Ciutadans o la mateixa Convergència i Unió fins fa poc.
També creiem que d’alguna manera s’hauria de poder posar al centre del debat per què es vol la independència i quin model d’Estat es desitja. Per això també ens genera dubtes que, per aconseguir aquests objectius, tant l’estratègia de Junts pel Sí com de la CUP s’hagi aliat amb les elits econòmiques. Tanmateix, crec que no és incompatible qüestionar l’estratègia amb la defensa del dret a decidir d’uns i altres.

Antonio Estañ: Per emmarcar la situació, cal dir que hi ha un bloqueig provocat per l’Estat espanyol amb la voluntat de no assumir el fracàs territorial. S’entén que des de Catalunya s’opti per un referèndum encara que no sigui el que creiem que pot solucionar aquesta qüestió. El model de referèndum que s’ha plantejat hauria de tenir més gran aparença de legitimitat, però animaríem la gent a anar a votar.
Crec que el repte és més gran que en la consulta del 9N, però serà fàcilment desqualificable, es dirà que la gent que vagi a votar serà només la gent del sí. Caldrà tenir en compte el resultat, però no servirà per resoldre el problema. Però jo crec que, si pogués, sí que aniria a votar, en tant que mobilització i defensa del dret a decidir.

Antonio Estañ


Luis Villares: En Marea està a favor del referèndum català, primer de tot, com a exigència democràtica, com a principi ètic i polític bàsic que no afecta només la societat catalana. El desig d’una societat d’expressar-se i opinar sobre la seva forma d’organització política és una cosa que qualsevol demòcrata del món hauria d’entendre.

En segon lloc, entenem que la societat catalana, com a subjecte polític que és Catalunya, té dret a expressar com vol organitzar-se políticament. En aquests moments, no està fent res més que posar una eina per resoldre el que és una pulsió civil. Entenem que hagués estat preferible que fos organitzat de manera conjunta entre la Generalitat i l’Estat, crec que en això estem tots d’acord. Creiem també que aquest referèndum no és incompatible des del punt de vista constitucional. Però, un cop vist que el pacte no és possible, per responsabilitat, la Generalitat fa perquè la societat catalana pugui expressar la seva opinió política. Considero que no és tan important l’efecte jurídic de la consulta, com ho és l’efecte polític d’expressar aquesta voluntat.

2-Creu que aquest referèndum és també favorable per a les classes populars de la resta de l’Estat espanyol?

Jaime Pastor: L’esquerra ha de defensar el referèndum per raons democràtiques. A més, hi ha també l’argument que, ara com ara, la fractura principal que agreuja la crisi del règim del 78 és la relacionada amb la qüestió catalana. Per tant, podria permetre avançar en un procés destituent aquest règim. Amb relació a les aspiracions republicanes, penso que el referèndum també seria un cop dur per a un símbol del règim com és la monarquia.

Laura Pérez

És evident que el moviment català és molt plural i inclou part de la dreta, però penso que el referèndum ajudaria al fet que les polítiques autoritàries es veiessin debilitades. L’escenari que s’obre a Catalunya no serà només sobre la ruptura territorial, sinó també sobre les polítiques econòmiques, socials, mediambientals i a favor de les dones que s’han d’aplicar en aquest nou escenari.

Laura Pérez: Pot servir com una eina més per impugnar una constitució que no sols minva el dret a decidir dels territoris de l’Estat, sinó que també imposa l’article 135 de la Constitució, anteposa el deute a la despesa social i ens impedeix decidir sobre si volem monarquia i república. De fet, ens impedeix decidir a tots els nivells. Prohibir el referèndum és una excusa més per continuar defensant la unitat d’Espanya com un marc constitucional que no ha estat discutit per bona part de la ciutadania.

Antonio Estañ: Crec que tot el procés català ha tingut un aspecte popular i un aspecte destituent que és interessant a l’hora de problematitzar el règim del 78 i de visibilitzar la crisi territorial.

Luis Villares: Ara per ara, tenim un espai polític a l’Estat espanyol que es devalua quan critica la societat catalana pel sol fet de voler exercir el seu dret. Avançar en aquest camí és bo per la resta de la societat espanyola per poder exercir també uns drets de caràcter democràtic que l’estat nega contínuament. La societat catalana està essent, un cop més, avantguardista en el reconeixement del dret democràtic. Per nosaltres, el referèndum és una cosa eminentment democràtica i republicana per mitjà de la qual la ciutadania s’expressa.

3-Com valora el posicionament de Podemos estatal davant l’1 d’octubre?

Jaime Pastor: La direcció actual no ha extret totes les conseqüències de la seva defensa de la plurinacionalitat. És evident que no es pot considerar només en termes culturals com el PSOE, cal fer-ho també en termes polítics i del dret a decidir del poble català. Aferrar-se a la necessitat que sigui pactat és una ingenuïtat o una coartada, perquè és evident que no hi ha les condicions perquè el parlament espanyol ho assumeixi. Hauria de defensar l’1 d’octubre no només com una mobilització, sinó també com un referèndum.

Luis Villares

Laura Pérez: Es justifiquen dient que, per a ells, el que s’hauria de fer és un referèndum pactat, legal. Si seguim aquest criteri possibilista, el cert és que no faríem moltes de les coses que estem fent, la nostra naturalesa estaria mancada de sentit. És un error, per coherència política hauríem de defensar el dret a decidir que hem defensat sempre, malgrat que no compartim l’estratègia i sense que això ens impedeixi que puguem qüestionar l’estratègia. No sé si Podemos mourà fitxa els dies vinents, crec que ja ho hauria d’haver fet fa molt temps.

Antonio Estañ: De moment, crec que sí que hi ha hagut una aposta ferma per entendre que s’ha d’apostar per l’Estat plurinacional. Aquest fet suposa que hi hagi tensions democràtiques i nacionals. És lògic que estàs parlant a un Estat sencer i que potser s’hauria de posar més el focus en el rebuig estatal. El problema no és que el procés, amb tots els seus erros, estigui portant el seu full de ruta. El focus cal posar-lo en la falta de construcció nacional i tensar el PSOE per si realment entén que Espanya pot ser reformable i que camini cap aquesta direcció.

Crec que s’hauria de fer un esforç des de Podemos per augmentar l’entesa, sobretot mirant l’endemà del referèndum. Crec que ja s’està movent alguna fitxa pensant en com moure les posicions estatals perquè la Constitució no se segueixi veient com una cotilla i els partits no continuïn amb els ulls tancats.

Luis Villares: Compartim la idea essencial que no es pot negar la paraula al poble. Els matisos arriben quan parlem de si l’Estat dóna suport o no al referèndum. El matís és supeditar el referèndum a l’acord amb l’Estat. Però, davant un Govern tancat en banda que nega drets democràtics, no podem quedar-nos plegats de braços davant una societat catalana que estira els partits i les institucions. Podemos vol buscar l’aval perfecte de tothom, el problema és que el PP mai no cedirà, sempre va a remolc. Es veurà obligat a canviar la seva posició en funció de les circumstàncies.

No seré jo qui els digui què han de fer. L’important és saber de qui és la iniciativa, i aquí és de la societat catalana. El que hem de fer els partits és acompanyar-la.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.