Annals del Maoisme

Membres d’una secta es manifesten a les portes del parlament contra la llei del referèndum

D'organització maoista a ser considerats una secta que promou una suposada estafa piramidal. Aquests són els membres del grup que encapçalen les primeres posicions electorals del partit Recortes Cero.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Unes vint persones s’han donat cita al parc de la Ciutadella, a les portes del Parlament, rere una pancarta on s’hi llegia “1-O Estafa Antidemocràtica” amb el logotip del partit Recortes Cero. Sostenien cartells amb la imatge de la militant comunista Dolores Ibárruri, “la Pasionaria”, la falç i el martell i un puny alçat embolcallat de banderes autonòmiques de l’Estat espanyol. El muntatge correspon a la publicació pretesament comunista De Verdad, òrgan propagandístic dels suposats maoistes Unificación Comunista de España (UCE). Amb la concentració, la portaveu d’aquest grup, la barcelonina Nuria Suárez, ha obtingut els seus minuts de glòria quan periodistes del 324 l’han entrevistada. Però qui és ella, d’on ve i qui hi ha rere aquest partit?

Suárez va encapçalar la candidatura de Recortes Cero a les eleccions del passat 26 de juny de 2016 al Congrés espanyol. La formació, que començaria a caminar amb els comicis europeus de 2014, va rebre els suports del pintor Antonio López, el premi nacional de teatre Manuel Galiana, el cantant Luis Eduardo Aute, el traspassat escriptor Juan Goytosolo, el director de cinema Jordi Grau o l’actor argentí Héctor Alterio. Uns suports que podrien haver contribuït al fet que fins a 200 plataformes, integrades en 17 coordinadores autonòmiques, vertebrin una organització que ja ha esdevingut la cinquena candidatura més gran de l’Estat.

Nuria Suárez no és pas una recent arribada a la política. L’any 2012, ja encapçalava una altra candidatura: la que la UCE va presentar a les eleccions autonòmiques d’aquell any. Una connexió que també trobem al País Basc quan Ruth Hernández  se situaria al capdavant de la candidatura de Recortes Cero a les municipals de 2015 de Barakaldo. Hernández fou candidata a lehendakari el 2012 per la UCE, un col·lectiu, val a dir, considerat una secta per l’organisme d’Atenció i Investigació a les Socioadiccions (AIS).

L’any 2010, militants d’aquest grup eren expulsats de la Universitat Politècnica de València pels guardes de seguretat del campus. El rector de la politècnica havia donat l’ordre de fer fora els membres de la UCE per repartiment de propaganda sense autorització de la direcció del centre. El psicòleg Miguel Perlado  alertava des de l’AIS un any abans, el 2009, que aquesta organització dita comunista, però que havia demanat el vot per UPyD i C’s, integrava la llista del centenar de sectes establertes a l’Estat.

Nuria Suárez ha atès els mitjans.

Perlado enumera a EL TEMPS els elements que li permeten dir que UCE actua com una secta: “Són una organització sense cap tipus de claredat financera, no tenen publicats ni els seus estatuts ni el seu programa i la seva línia política presenta interrogants”, comença. Basant-se en el que li han explicat antics membres, no hi ha cap procés democràtic intern a l’hora d’escollir els representants, i sí una insistent exigència d’abonar la quota mensual, sumada a una pressió constant per vendre les publicacions De Verdad i Chispas. Segons el psicòleg, funcionen amb un model organitzatiu piramidal que s’alimenta dels que es troben a la seva base. “No són una secta destructiva a l’ús”, matisa, però sí que exerceixen tota una sèrie de pressions i coaccions que permeten anomenar-la com a tal.

La UCE neix al fragor de l’antifranquisme l’any 1968 a partir de Tribuna Obrera, una organització d’inspiració maoista. I des que prenen el nom actual, han maldat per provar d’impulsar candidatures amb què presentar-se a les eleccions. Recortes Cero seria l’enèssima intentona. Perlado explica que l’organització estimula la convivència entre els seus membres perquè els més veterans exerceixin pressió sobre els més nous. D’acord amb els testimonis que ell mateix a recollit, “tens algú al costat que du més temps que tu, que controla què dius, amb qui parles i com dius les coses”. Això deriva amb un discurs repetitiu, circular, “que l’únic que busca és col·locar el producte”. És per aquest motiu que considera que actuen com una organització dissenyada per estafar les noves incorporacions. Un blog a Wordpress recull un bon reguitzell de suposades estafes dutes a termes des del col·lectiu. Préstecs que no es retornen, demandes interposades que no prosperen per no poder localitzar la direcció de l’organització… La llista és prou llarga.

I és difícil, en calent, establir un fil de continuïtat entre Recortes Cero i UCE, malgrat que les cares visibles coincideixin. L’experiència li diu a Miguel Perlado que podria obeir a una de les múltiples temptatives de canviar de banderola en funció d’on bufi el vent. La formació de nova creació seria una altra temptativa reeixida de cavalcar l’onada del 15M. I aquest cop, en ple auge sobiranista, l’estratègia els hi ha funcionat: a la Ciutadella han pogut esgarrapar una mica de quota televisiva. Ara, la feina de professionals com Perlado és recordar qui hi ha darrera del partit.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.