SANITAT

Els metges i metgesses que sí s'estimaven la llengua

Prop de 600 professionals vinculats a la sanitat han signat un manifest a favor del requisit lingüístic en el sistema públic de salut valencià. Alcen la veu després que el Col·legi Oficial de Metges, fa ara dues setmanes, mostrara públicament el seu menyspreu envers l’idioma propi. “Com a servidors públics hem d’atendre cada usuari en l’idioma oficial que aquest ens demane”, asseguren. Alguns dels signataris prenen la paraula.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

"La llengua és una eina fonamental per humanitzar l'atenció sanitària". Qui així parla és Anna Àvila, psicòloga de la Unitat Sexual i Reproductiva del Departament de Salut de Castelló. Ho diu amb l'experiència de qui acumula al voltant de 35 anys atenent diàriament pacients en la seua consulta. Són moltes hores d'escoltar, d'estar al seu costat, de fer que se sentisquen escoltats i escoltades. "L'atenció mèdica no només és tècnica i ciència. La part humana és essencial. I en aquesta part, la comunicació és bàsica". Ella, que habitualment té pacients amb tractament llargs, sempre els pregunta en la primera consulta en quin idioma volen expressar-se. "Tinc pacients d'origen marroquí que s'expressen millor en francès que en castellà i amb mi parlen en francès perquè jo el que necessito és que estiguen còmodes, que puguen expressar matisos".

Àvila és una de les persones que aquesta setmana s'ha sumat al manifest per una "Sanitat en valencià" que dissabte va llançar la Plataforma per la llengua a través de les xarxes socials. Ahir de vesprada prop de 600 professionals s'hi havien adherit i és previsible que el nombre de persones que hi donen suport s'amplie en els pròxims dies. Hi ha metges de família, pediatres, infermers, anestesiòlegs, estudiants de medecina, neuròlogues... És la resposta que els treballadors de la sanitat pública valenciana han volgut donar al comunicat del Col·legi de Metges de València del passat 22 d'octubre. En ell, aquesta agrupació professional manifestava la seua oposició frontal a la Llei de Funció Pública que obre la porta a exigir el requisit lingüístic als i les professionals de la salut pública. El comunicat, que era molt bel·ligerant amb l'idioma propi i els intents per normalitzar-ne l'ús, va generar molt de rebombori dins i fora de la professió.

Ara, professionals de tots els camps sanitaris i de totes les comarques del País Valencià han alçat la veu per dir tot just el contrari del que diu el Col·legi de Metges. "Rebutgem els comunicats dels Col·legis de Metges de València i Castelló, que demanen no garantir l'atenció mèdica en valencià als usuaris del sistema de salut valencià", diu el manifest de "Sanitat en valencià", i continua: "La llengua que parla el pacient, siga la que siga, és una eina més que ens ajuda a realitzar un diagnòstic i decidir una cura adequada". La Plataforma per la Llengua, entitat en defensa de l'idioma propi, ha estat l'encarregada de canalitzar el malestar que el manifest del Col·legi de Metges va generar.

 

Imatge de la campanya 'Sanitat en valencià'

"Era indispensable que responguérem d'alguna manera", confessa Carles Espinosa, que és radiògraf del Departament de Salut de Sant Joan d'Alacant i ha estat un dels qui més activament ha treballat al costat de la Plataforma per fer pinya entre els professionals partidaris d'exigir el requisit lingüístic. Recorda, Espinosa, que l'Estatut Marc per personal sanitari i no sanitari d'institucions sanitàries -emanat de la Llei 55/2003- estableix en l'article 72 que és una falta molt greu la discriminació dels professionals cap als usuaris per motius polítics, morals, ideològics, sindicals, de raça, llengua, gènere o religió. "Si un dia ve un pacient i em diu que li fa mal la cama, des del turmell a l'engonal i resulta que jo no soc capaç d'entendre'l, d'una banda, no estic garantint el seu dret a expressar-se en la seua llengua -explica aquest radiògraf-. D'altra banda, puc provocar que canvie de llengua, la qual cosa fa perdre confiança en el sanitari i provoca una pèrdua de la capacitat terapèutica".

D'una opinió molt semblant és Javier Sorribes, metge de família Torreblanca, al Baix Maestrat. "Per començar, els pacients tenen dret a ser atesos en el seu idioma. Però tan important com això és l'aspecte clínic: hi ha un percentatge important de pacients que s'expressen millor en la seua llengua i si els obliguem a parlar una llengua que no és la seua podem perdre'ns informació i això pot repercutir negativament en el seu diagnòstic", exposa Sorribes.
"Crec que el comunicat del Col·legi de Metges no representa el sentir de la majoria de la professió", lamenta Paula Villena, que és metgessa d'urgències a l'Hospital Doctor Peset de València. Treballant a Castelló, explica aquesta veïna del barri de Castellar-Oliveral de València, "em vaig adonar de com és d'indispensable poder atendre els pacients en el seu idioma. Pels qui hem estudiat ací, és senzill obtenir un títol. Pels qui no - diu- caldria establir plans de formació assequibles". "Costa molt d'entendre que persones que han estudiat sis anys de medicina i han fet quatre d'especialitat es tanquen en banda i es neguen a tenir un requisit de mínims", afegeix l'alacantí Carles Espinosa, qui lamenta les "postures acomodatícies" d'alguns professionals de la sanitat. Aquest membre d'Alacant per la Llengua recorda que en altres autonomies amb llengua pròpia també s'exigeix coneixements de l'idioma entre els qui treballen en la salut pública.

Totes les persones entrevistades per a aquest article lamenten, a més, la confrontació que en el comunicat del Col·legi de Metges es feia entre el dret a la salut i el dret a ser atès en l'idioma propi. "És quan no atenem a un pacient en el seu idioma que estem perjudicant el seu dret a la salut -addueix Javier Sorribes-. Però no hem de perdre de vista que posicions com les del Col·legi de Metges donen a entendre que els drets del professional mèdic estan per sobre dels drets dels pacients. I això, des del meu punt de vista, és indefensable".

La polèmica al voltant del requisit (alimentada, no s'ha d'oblidar, pel mateix Col·legi de Metges) arriba en un moment molt delicat, quan la segona onada de la pandèmia agafa força i la pressió assistencial i, per tant, la necessitat de mà d'obra als centres hospitalaris augmenta. "No podem abstraure'ns de la realitat que estem vivint a hores d'ara en molts hospitals i molts centres de salut- adverteix Anna Ávila-. És cert que entre els professionals de la sanitat hi ha gent que té una postura contrària al requisit per pura animadversió. Però també hi ha molta gent que simplement ho rebutja perquè no vol més complicacions". La majoria de persones consultades per aquest article, considera que s'haurien d'articular plans de formació des de la Conselleria de Sanitat perquè les persones que ja estan dins el sistema adquiriren la capacitació necessària.

En tot cas, en un context de manca de facultatius i personal d'infermeria, podria el requisit, tal com addueix el Col·legi de Metges, comportar la fugida de professionals sanitaris a altres autonomies? "Aquest és un argument maliciós -opina el facultatiu Javier Sorribes-. Si als professionals de la sanitat els oferim bones condicions laborals i una forma assequible d'adquirir la capacitació, no hi haurà cap fuga de metges. Alguns volen fer creure que d'un dia per l'altre es farà fora tots els professionals que no sàpiguen valencià i això no és, en absolut, el que es planteja".

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.