Quan ara fa tot just tres setmanes el vicepresident segon i conseller d’Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica va presentar el pla 2.400 d’habitatge públic, Martínez Dalmau va parafrasejar Saskia Sassen: “Consolidar el dret de l’habitatge és recuperar la capacitat social que vam perdre en convertir-nos en simples consumidors”, va proclamar. Aquell dia Rubén Martínez Dalmau presentava un programa que persegueix construir 2.457 llars en el període 2021-2026, un repte majúscul amb què la seua conselleria vol reduir el dèficit d’habitatge públic que existeix al País Valencià.
La feina a fer més molt, a la vista de les xifres que el sindicat Comissions Obreres ha posat aquest dimarts a sobre de la taula. Perquè el País Valencià disposa en l’actualitat de 13.960 habitatges protegits, això és un 0,7% del total del parc immobiliari. La mitjana estatal és de l’1,6% i l’europea del 10%. El percentatge és encara més alt en els països del nostre entorn: 16,8% a França; 20,9% a Dinamarca; o 30% als Països Baixos.
Aquesta circumstància provoca que el gruix de la població haja d’acudir al mercat convencional per a l’adquisició d’un habitatge. La precarització dins el món laboral, tanmateix, provoca cada volta més dificultats per accedir a aquest bé essencial. “No s’ha d’oblidar que dos elements fonamentals per poder desenvolupar una vida digna són la inserció en el mercat laboral i un habitatge digne”, ha recordat Carlos Gutiérrez, secretari de joventut del sindicat. De fet, només la pandèmia ha aconseguit aturar l’escalada de preus. Fins l’esclat de la covid-19, el preu de l’habitatge va pujar sense parar fins situar-se en els 1.217 euros per metre quadrat. El metre quadrat de l’habitatge de protecció pública es va situar en els 1.089 euros.
Per contra, els preus dels lloguers no han aturar el seu ascens, ni tan sols durant el període de pandèmia. De fet, l’evolució del preu del lloguer en els últims anys ha suposat increments d’entre el 30 i el 40% en bona part dels barris de ciutats com ara Gandia, Dénia o Benicàssim. Aquest increment de preus perjudica les famílies i s’acarnissa entre el jovent, que ha de retardar la seua emancipació per les dificultats a l’hora de trobar un lloguer assumible. Segons CCOO els i les joves han de destinar el 73,4% del seu sou a pagar el lloguer. La taxa d’emancipació de la joventut valenciana continua en descens constant i se situa en només un 16,3%. Durant 2020, 2.765 famílies van ser desnonades per impagament del lloguer. De fet, el País Valencià va ser la tercera autonomia que més desnonaments (tant de lloguer com d’impagament d’hipoteca) va registrat en el conjunt de l’Estat. Segons dades del Comitè Econòmic i Social, els valencians destinen el 26,8% del seu sou al pagament de la hipoteca.
El conjunt d’aquestes xifres contrasta amb les dades d’habitatges buits. A 31 de desembre de 2018 al País Valencià hi havia 86.137 habitatges buits, això és el 18,7% de totes les de l’Estat. Aquesta xifra és, en part, resultat del bum del totxo que aquest territori va patir abans de l’esclat de la bombolla immobiliària de 2008. En el període 2001-2011 el nombre d’habitatges havia crescut al País Valencià d’un 23,5%. És a dir, en només una dècada es van construir 599.287 nous habitatges. Una part d’aquests actius anaren a parar a mans de les entitats bancàries, que alhora les van posar en mans de la Societat de Gestió d’Actius de la Reestructuració Bancària (Sareb), creada pel govern espanyol amb l’objectiu d’absorbir els actius tòxics i sanejar els balanços de les entitats nacionalitzades. En el balanç de l’any 2019 tenien un total de 191.379 actius, dels quals 26.500 corresponien a actius del País Valencià.
Així les coses, al País Valencià “hi ha poca oferta de lloguer assequible o social, molt poc parc públic d’habitatge que oferisca una alternativa i un contrapès a l’escalada de preus del sector privat”, estima Ana Belén Montero, que és secretària de política social i joventut de Comissions Obreres. Montero, tanmateix, valora que “les polítiques de la conselleria d’Habitatge van pel camí adequat” i persegueixen resoldre, almenys parcialment, el dèficit acumulat en els anys anteriors. De fet, per als pressupostos d’aquest any la Generalitat Valenciana va consignar 207,1 milions d’euros per a polítiques d’habitatge (el 0,82% del total del pressupost). El 2015 els darrers comptes dissenyats pel Partit Popular la partida sumava 37,7 milions. Amb tot, Comissions Obreres estima que caldria destinar-hi almenys l’1%. “Hem d’aconseguir que l’accés a l’habitatge siga un dret real de les persones”, segons Ana Belén Montero.