El Govern espanyol i la Generalitat de Catalunya havien reactivat la taula de diàleg. Després d'una trobada entre el president català, el republicà Pere Aragonès, i el president espanyol, el socialista Pedro Sánchez, una delegació del gabinet principatí i una altra de l'executiu estatal es reunien aquest dimecres per trobar solucions al conflicte territorial de Catalunya. Amb els ministres Yolanda Díaz, Fèlix Bolaños, Miquel Iceta i Isabel Rodríguez per part del Govern espanyol i els consellers Roger Torrent, Laura Vilagrà, Natàlia Garriga i Joan Ignasi Elena per la Generalitat de Catalunya, s'acordava, entre altres qüestions, la protecció i el blindatge del català, especialment a les aules.
L'acord entre ambdós executius allunyava qualsevol temptativa de Moncloa de presentar batalla judicial contra la nova normativa catalana que regula el model lingüístic a l'escola. «Tots dos governs comparteixen que el català ha de continuar sent la llengua utilitzada normalment com a vehicular i d'aprenentatge en el sistema educatiu de Catalunya, i l'aranès a la Vall d'Aran, que l'ensenyament i l'ús curricular i educatiu del castellà també ha d'estar garantit i ha de tenir una presència adequada en els currículums i projectes lingüístics, i que s'ha d'enfortir l'autonomia i la capacitat dels centres per desenvolupar projectes educatius adaptats a la realitat social i lingüística del seu entorn i d'acord amb l'avaluació de les competències lingüístiques. En tot cas, la determinació de la presència de les llengües oficials en l'ensenyament no universitari haurà d'estar basada exclusivament en criteris pedagògics de manera singular per a cada centre», signaven.
«El català i el castellà, a més de l'aranès a la Vall d'Aran, s'hauran de preveure en els projectes lingüístics dels centres perquè els alumnes puguin atènyer-ne el ple domini oral i escrit i es permeti als centres l'adopció de les mesures necessàries per a compensar les carències que hi pugui haver en qualsevol de les llengües, tal com estableix la Llei 12/2009, de 10 de juliol, d'Educació de Catalunya i la Disposició Addicional 38a.3 de la LO 3/2020», recollia el pacte entre la Generalitat de Catalunya i el Govern espanyol, els quals expressaven al document el seu «suport al desenvolupament del marc normatiu recent, consagrat pel Parlament de Catalunya, encapçalat per la Llei 8/2022, de 9 de juny, sobre l'ús i l'aprenentatge de les llengües cooficials en l'ensenyament no universitari, que empara els usos i aprenentatges lingüístics del català, el castellà, l'aranès a la Vall d'Aran».
El document emanat de la darrera sessió de la taula de diàleg entre els representants governamentals de l'Estat espanyol i els de Catalunya establia com a hipotètic fre a una judicialització de la normativa la «seua adequació als marcs constitucional i estatutari». «En tot cas, el Govern d'Espanya i el Govern de la Generalitat es comprometen a resoldre per la via del diàleg i la negociació els conflictes que hi pugui haver en l'aplicació o el desenvolupament del marc normatiu vigent», puntualitzaven. L'acord incloïa, entre altres mesures, canviar el reglament del Congrés dels Diputats per permetre l'ús de català a l'espai parlamentari estatal.
Aquest pacte que buscava reforçar la presència del català a determinades institucions estatals, així com blindar el darrer sistema lingüístic aprovat per a l'escola catalana, ha quedat difuminat per l'última interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. L'alt tribunal principatí ha decidit aquest dijous traslladar al Tribunal Constitucional la llei que regulava el nou model lingüístic a les aules, el qual va comptar amb el suport de Junts per Catalunya, ERC, PSC i els comuns. La resolució judicial considera que la nounada legislació atorga «preferència» al català i «exclou» dels pupitres dels col·legis principatins el castellà.
Els magistrats asseguren que la llei pactada entre postconvergents, republicans, socialistes i comuns és contrària als preceptes de la carta magna espanyola, i que no compleix amb el mandat judicial de la sentència que demanava garantir un 25% del temps lectiu de les aules catalanes en castellà. «El model que defineixen el decret llei 6/22 i la Llei 8/22 caracteritza el català com a única llengua d'ús vehicular normal; això és, com a llengua habitual; mentre que el castellà queda cenyit a l'ensenyament de la llengua i literatura, i a un ús vehicular instrumental no garantit; això és, l'ús que resulte necessari per al seu domini al final de l'ensenyament obligatori. D'altra banda, totes dues lleis no admeten més paràmetres jurídics en la regulació de les llengües que els que estableixen les mateixes normes. Fora d'ells, tan sols admeten paràmetres pedagògics, i mai numèrics, proporcionals o percentuals. Així doncs, totes dues normes legals responen a un model lingüístic diferent del qual va aplicar a sentència», exposen els togats.
La sala contenciosa-administrativa interpreta que el model de la nova llei que regula el model lingüístic a l'escola de Catalunya construeix un sistema «en el qual una llengua es configura com a preferent enfront de l'altra, com l'única d'ús vehicular normal, la qual cosa desborda l'objectiu de normalització social del català, que és el que el model constitucional admet en el marc d'una paritat lingüística que totes dues normes legals neguen». «Únicament reconeix una llengua vehicular, el català, alhora que defineix al castellà com a llengua curricular d'ús definit pels projectes lingüístics de cada centre, establint que ha de tindre una presència adequada [....] al fet que l'alumnat aconseguisca el domini oral i escrit de la llengua oficial al final de l'educació obligatòria», descriuen, per determinar que «aquest paper del castellà com a llengua d'ús curricular i educatiu [...] determina la seua exclusió com a llengua vehicular amb caràcter general».
«El decret llei 6/22 i la Llei 8/22 regulen la consideració i l'ús que totes dues llengües oficials han de rebre en el sistema educatiu. Aquesta regulació conjunta tanca el pas a una interpretació que permeta remuntar la posició del castellà com a llengua vehicular de l'ensenyament sense violentar frontalment les normes legals. En altres paraules, i segons el parer d'aquest tribunal, el model que introdueixen totes dues lleis no permet reconstruir la posició del castellà en paral·lel a la del català sense incórrer en frau de llei», argumenten des d'una posició activista a favor del castellà i que xoca amb la realitat sociolingüística general i, particularment, a l'existent en moltes aules de grans ciutats de Catalunya.
Sota aquesta mirada, la resolució judicial interpreta que s'està «davant un model en el qual una llengua es configura com a preferent enfront de l'altra tant des d'un punt de vista qualitatiu com quantitatiu». «Des d'un punt de vista qualitatiu, totes dues llengües són considerades com d'ús curricular i educatiu, però només el català queda configurat com a llengua normalment empleada, llengua vehicular i d'aprenentatge del sistema educatiu. Per consegüent, estem davant la caracterització d'una llengua com a preferent, en oberta contradicció amb la jurisprudència constitucional», despleguen el seu argumentari.
Amb un llenguatge nítid i, en certa manera, marcadament dur contra les actuacions de les dues principals institucions d'autogovern de Catalunya, defensen que «la voluntat del Govern i del Parlament de Catalunya és inequívoca en relació amb la finalitat de totes dues normes, és a dir, bloquejar l'aplicació de la sentència dictada en aquestes actuacions i, amb ella, la garantia de l'ús docent del castellà en termes constitucionalment acceptables». «En aquest context, una interpretació que desconeguera tal obvietat, trairia no sols el sentit genuí de les seues disposicions sinó també la seua finalitat i, en última instància, la voluntat del Parlament. Dit en altres paraules, només una interpretació que tergiversara la intenció i la decisió del Govern, primer, i del Parlament de Catalunya, després, permetria salvar la col·lisió del model imposat per les normes legals que ací es qüestionen amb la Constitució i la jurisprudència que l'ha precisada», agreguen.
«Considerant el moment i el context en el qual es van promulgar el decret llei 6/22 i la Llei 8/22 es pot deduir sense cap dubte que la finalitat d'aquestes iniciatives legals és la de neutralitzar l'aplicació de la sentència dictada en aquestes actuacions. No es discuteix l'evidència que, d'altra banda, es constata en les declaracions aportades a les actuacions i en els mateixos debats parlamentaris», reforcen. I sostenen que «la Generalitat ha utilitzat de manera abusiva la institució de la legislació d'urgència, desbordant els requisits que li són inherents per a fer un ús arbitrari d'aquesta, amb infracció de l'article 9.3 de la Constitució espanyola, ja que s'utilitza el decret llei de manera irregular com que no concorre els pressupostos legals d'aquest, obeint això en última instància a una voluntat manifesta d'apartar-se del compliment de les sentències a les quals està obligada la Generalitat de Catalunya».
Assenyalant una inconstitucionalitat fonamentada en l'article 86.1 de la Constitució espanyola, els togats afirmen que «no es pot concloure que la regulació de l'ús de les llengües oficials en l'ensenyament de Catalunya, l'objectiu de foment o normalització de la llengua catalana enfront de situacions de vulnerabilitat o la materialització del català com a llengua pròpia en els termes establits en l'Estatut d'Autonomia, imposen necessàriament un desplaçament del castellà tant en termes qualitatius, com llengua merament curricular però no vehicular com a quantitatius, la seua relegació a una posició subalterna i a un ús incert». Tota una exposició argumental que amenaça la nounada immersió lingüística confeccionada per Junts per Catalunya, ERC, PSC i els comuns, així com suposa un míssil de demolició als acords firmats a la taula de diàleg entre la Generalitat de Catalunya i el Govern espanyol del PSOE i Unides Podem.