La voraç expansió urbanística que va experimentar la València de l'orgia immobiliària va restar verd d'horta a la seua àrea periurbana. El gris del ciment va guanyar cada vegada més posicions fins que la tenacitat dels moviments populars van frenar algunes de les agressions mediambientals projectades aleshores. Aquelles lluites, de fet, van incrementar socialment la consciència sobre la conservació d'un entorn de valor incalculable, el qual representava un patrimoni que ha estat l'enveja d'altres contrades urbanes d'àmbit europeu i atorga al cap i casal valencià un rebost en temps d'accelerada emergència climàtica.
Aquest paisatge de construccions lligades al camp i d'infraestructures de reg no ha estat una singularitat de la perifèria de la capital valenciana. Alacant i, particularment, la seua comarca s'han caracteritzat durant segles per una fisonomia agrícola que ha llegat un imponent patrimoni cultural i arquitectònic. Una joia, però, que ha estat sovint oblidada, menystinguda i, fins i tot, desconeguda arreu d'aquests municipis i, especialment, al conjunt del País Valencià. «El desconeixement i la falta de reconeixement d'aquest sistema d'horta ha contribuït al seu deteriorament. Les administracions públiques implicades no ho han concebut com a una prioritat i aquest paisatge s'ha situat a tocar de l'extinció», retrau Miguel Martínez Perallón, vocal de cultura del Col·legi d'Arquitectes de la Comunitat Valenciana i membre del col·lectiu cívic Arquitectura Sense Fronteres.
«La fama i prestigi de la nostra horta estava directament lligada amb l'activitat productiva del territori. El paisatge cultural, desenvolupat durant segles, va permetre configurar un impressionant llegat patrimonial del qual encara conservem un nombre considerable de béns destacables. Unit a la terra trobem séquies i camins, on va florir un ric conjunt d'ermites, cases de cultiu i vil·les, convertides durant el segle XIX en el símbol de l'oligarquia alacantina. Una terra sempre en producció, en la qual trobem cellers, almàsseres, molins en el llit del riu i en la Séquia Major», radiografien en un document conjunt Arquitectura Sense Fronteres i el Col·legi Territorial d'Arquitectes d'Alacant, que completen: «Una de les fites de l'horta va ser la construcció del sistema defensiu, desplegat al llarg dels segles XVI i XVII, conegut com les Torres de l'Horta».
Aquesta fisonomia agrícola va desenvolupar-se gràcies a l'explotació dels recursos hídrics del riu Montnegre. Va aprofitar-se, segons desgranen aquestes dues organitzacions, el pas del corrent fluvial per les poblacions de Tibi i Xixona: «Tot aquell sistema hidràulic representava un model global d'actuació territorial, articulat a través d'importants infraestructures hídriques entorn del llit fluvial, que connectava la Foia de Castalla amb la desembocadura a la localitat del Campello, un camí que uneix les aigües dolces amb el Mediterrani, font d'altres riqueses culturals i econòmiques».
El sistema d'horta configurat ha permès gaudir de fins a 29 torres defensives, les quals han estat declarades Bé d'Interès Cultural, i d'obres arquitectòniques majestuoses com ara el Pantà de Tibi. «Hi ha un centenar de béns protegits pels diferents catàlegs municipals, entre els quals destaquen séquies, viacrucis, cases i vil·les de l'horta, arquitectura religiosa i nuclis històrics. Aquest sistema, únic i singular, constitueix un conjunt de gran bellesa i d'un valor incalculable», s'assenyala.
«Tot aquest llegat patrimonial, que en una societat avançada seria motiu d'orgull i un dels seus principals actius econòmics, es troba seriosament amenaçat, quasi a la vora d'extinció. El segle XX va resultar catastròfic per a l'Horta d'Alacant. Durant les primeres dècades, la plaga de fil·loxera va arrasar les vinyes, la qual cosa va comportar la desaparició de tota producció vinícola en la comarca. Posteriorment, la pressió urbanística, sumada a la implantació de grans infraestructures de comunicació que fragmenten el paisatge, al costat de la pèrdua de les xarxes d'irrigació, han propiciat un progrés agut de degradació d'aquest valuós paisatge», lamenten en aquesta panoràmica de les constants vitals de l'horta alacantina, on denuncien l'existència d'abocadors a escassos metres de tresors patrimonials com ara les torres de vigilància conservades.
Un altre estudi del Col·legi Territorial d'Arquitectes d'Alacant advertia de la fragilitat a la qual s'enfronta aquest ecosistema que perviscut durant segles a la comarca de l'Alacantí: prop del 30% del patrimoni d'horta d'aquesta zona està en una situació d'abandonament, amenaçat o en un estat de marcada vulnerabilitat. «Tots els municipis que pertanyen a l'antiga horta han sucumbit, en major o menor mesura, a la pressió immobiliària, mostrant falta de sensibilitat respecte a aquest llegat patrimonial, impulsant la destrucció de camins, xarxes de reg i elements patrimonials de gran valor, com algunes de les Torres de l'Horta, que bé per acció o omissió han desaparegut», ressalten.
Revitalitzar l'horta alacantina
Arran de la degradació i l'oblit que ha experimentat l'horta alacantina, Arquitectura Sense Fronteres i el Col·legi Territorial d'Arquitectes d'Alacant, amb el finançament de la conselleria de Transparència i l'Ajuntament d'Alacant, van impulsar un projecte per recuperar aquest patrimoni força singular. Gràcies a la col·laboració d'una llarga llista de col·lectius de la comarca, van constituir-se quatre taules de debat sobre economia circular, urbanisme, patrimoni, i mobilitat, turisme i oci sostenible. De les conclusions d'aquests intercanvis de parers, va forjar-se l'anomenat 'Pacte per l'Horta d'Alacant', un document que retrata la història i l'estat actual d'aquest paisatge cultural, així com planteja una sèrie de mesures per evitar la seua desaparició.
«L'origen del problema és la invisibilització que ha patit el paisatge cultural de l'horta d'Alacant», afirma Martínez Perallón, qui amplia: «Quan parlem de València o Múrcia, tothom identifica l'horta, però no ocorre el mateix amb l'horta d'Alacant. És molt trista aquesta situació, ja que l'horta alacantina ha gaudit de fama universal a través de productes com ara el vi i, més concretament, del Fondillón. Es tracta d'un vi que apareix en obres d'escriptors com ara William Shakespeare o d'Alejandro Dumas. També surt en la novel·la de Daniel Defoe Robinsoe Crusoe i, fins i tot, fou un vi conegut dintre de les corts europees, com, per exemple, en la de Lluís XIV». «Estem parlant d'un patrimoni universal que ha comptat amb un ressò en la cultura universal, però que, malauradament, s'havia esborrat de la memòria de la nostra comarca», es plany.
La recuperació o, si més no, la reivindicació d'aquest paisatge cultural ha estat tasca de persones particulars o de col·lectius pel territori de la comarca. «Si no visualitzes l'existència d'aquest patrimoni, les administracions no li donen importància. Quan aquests tresors arquitectònics han estat oblidats, desconeguts per a la mateixa gent i, per tant, no se'ls atorga cap valor, és fàcil per a les institucions desentendre's. Amb l'impuls d'aquest pacte, tanmateix, s'està començant a generar un cert interès», destaca Lina Vega, coordinadora del projecte Terra, nom al qual es coneix la iniciativa de revitalitzar l'horta d'Alacant. «Estem obrint la capsa de pandora: si abans l'horta d'Alacant era només una preocupació de quatre interessats, els arqueòlegs o de la universitat, ara s'aprecia una certa preocupació per protegir i conservar aquest paisatge», sosté.
L'acord insta a la protecció efectiva de les singulars torres de l'horta i de les finques i cases agrícoles. «Junt amb les ermites, són el millor testimoni de la nostra arquitectura. Constitueixen una de les icones més representatives del nostre llegat cultural. No obstant això, l'estat d'abandonament en el qual es troben moltes d'aquestes compromet seriosament la seua perdurabilitat. De manera urgent, en coordinació amb els propietaris, s'ha de procedir a realitzar els informes d'avaluació d'aquestes edificacions, prenent-se les mesures que corresponguen en matèria de conservació, per a evitar la seua pèrdua irreemplaçable en els casos més greus», sol·liciten.
En el pacte per preservar l'horta alacantina, hi ha deures per a les institucions per garantir la conservació d'aquestes construccions. «Totes les administracions implicades han d'elaborar i aprovar un calendari d'ajudes i inversions que garantisquen la seua restauració, conservació i la seua valoració, fomentant la signatura de convenis de col·laboració pública-privada que permeten la implantació de nous usos compatibles amb els valors d'aquestes construccions, amb l'objectiu de garantir el seu reciclatge i reincorporació al teixit productiu de la comarca, així com facilitar l'accessibilitat de la ciutadania a aquests béns protegits», recull el document.
Els altres elements per als quals se sol·licita protecció són les infraestructures hídriques. No debades, l'horta d'Alacant compta amb un sistema de reg construït des de temps immemorials i amb edificacions monumentals com ara el Pantà de Tibi, construït a finals del segle XVI, o els assuts de Mutxamel, del segle XIII, i Sant Joan, documentat des de 1377. «La xarxa de regs del llit baix, on se circumscriu l'Horta d'Alacant, configura un conglomerat patrimonial d'incalculable valor, que constitueix l'element vertebrador d'aquest paisatge extraordinari. La protecció dels valors de l'Horta tradicional no s'entén sense la protecció del seu sistema de reg», subratlla el pacte.
La reivindicació de conservació s'estén, fins i tot, als camins agrícoles, com a actor fonamental de la xarxa de mobilitat d'aquest paisatge cultural. «Gràcies a la seua morfologia, els camins tradicionals són un dels majors recursos paisatgístics amb els quals compta l'horta, no únicament pel seu caràcter pintoresc. Recorrent aquestes sendes, ciutadania i visitants poden conèixer el relat històric de la comarca que va erigir aquestes fites connectades per la seua xarxa», s'apunta, per retraure: «Malgrat tot, en l'última dècada hem sigut testimonis de la desaparició i abandonament de gran part d'aquests recursos, juntament amb operacions urbanístiques que no han inclòs els camins tradicionals en la xarxa de valors a preservar».
Combatre amb multes els abocadors irregulars al costat de construccions emblemàtiques, un plantejament supramunicipal per potenciar el patrimoni de l'horta, així com conservar-lo arreu de la comarca, i la creació d'un corredor verd per al riu Montnegre complementen les demandes del pacte impulsat per ambdues organitzacions d'arquitectura. En el cas del corredor verd, el document de l'acord celebra que haja estat assumit per les institucions amb incidència a l'Alacantí. «Advoquem per l'impuls d'un model de creixement que fomente els senyals d'identitat com a principal motor d'un desenvolupament basat en la sostenibilitat i la salut de la comarca», s'agrega a l'acord per l'horta alacantina.
«Creiem en un model cultural, turístic, esportiu i d'oci que atraga una ciutadania amb interès cultural, recuperant un relat que subratlle la nostra identitat, que reconnecte el nostre passat, present i futur, desenvolupant polítiques coordinades entre tots els municipis de l'horta històrica, equilibrant fluxos, cohesionant polítiques urbanes, així com les diferents ofertes i recursos compartits», es defensa del bracet que s'aposta per fomentar una alimentació i consum de proximitat, basat en els productes que tradicionalment ha proporcionat el camp alacantí.
Unes reivindicacions que es combinen amb un clam per preservar el patrimoni immaterial de l'horta d'Alacant: «Secundar i atendre aquests béns intangibles és una aposta segura per la preservació de la nostra idiosincràsia i l'impuls d'un valuós recurs econòmic a la comarca». «Quant a les activitats productives del nostre camp, destaca l'ametla, l'oliva, la garrofa, la fava i la tomata de Mutxamel, al costat d'una rica tradició culinària i venda de productes locals de proximitat, afavorint l'economia circular», afegeixen. «La segona part d'aquest pacte és l'establiment d'un òrgan de seguiment, el qual vigila el compliment i l'evolució de les mesures incorporades, i acordar amb les administracions quines actuacions serien possibles», explica Vega. Una passa important perquè l'horta d'Alacant deixe d'estar marcada per l'oblit.