NASA

L'univers, parc d'aventures

La cursa contra rellotge dels milionaris arriba a la fi. Qui serà el primer ésser humà a llançar-se a l’espai? Jeff Bezos, Elon Musk o Richard Branson? Tant se val qui guanyi: la indústria dels coets es troba davant de tota una revolució.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

L’agència aeroespacial nord-americana NASA va celebrar fa poc el seu 60è aniversari, però la imatge que va donar va ser lamentable. En els primers anys els visionaris de la NASA llançaven homes a la Lluna i els tornaven. I ara? Lenta per l’edat i justa de diners en comparació a abans, la NASA del present no està en condicions d’enviar persones ni tan sols a la vora de l’espai.

Tot i així, l’any 2019 promet ser memorable per als viatges espacials tripulats als EUA. Per primera vegada des del 2011, quan es va aturar el programa del transbordador espacial, els nord-americans podrien tornar a viatjar al cel amb un aparell nord-americà, no rus. Però no serà la NASA qui els porti, sinó les empreses de tres brillants multimilionaris que han escollit l’univers com el seu camp de negocis i parc d’aventura.

El compte enrere comença ara. S’acosta el dia de la veritat per al treball de desenvolupament d’incomptables enginyers que ha durat anys i panys. Qui serà el primer a llançar a la gravetat zero el seu equip de vehicles moderns i reutilitzables? Jeff Bezos, Elon Musk o Richard Branson?
Encara que només tingui èxit una de les missions planejades, comença una nova era: la dels viatges espacials comercials amb tripulació. En la pròxima era l’accés a l’espai promet costar només uns milions de dòlars, en lloc dels milers de milions que costava fins ara.

Quina és la innovació més important? Les peces més cares del sistema de suport ja no s’enfonsaran en l’oceà després de cada enlairament com els objectes d’un sol ús, igual que va passar en el programa Apol·lo, sinó que es tornaran a utilitzar en el següent vol. Els coets, robustos i plens de sensors, necessitaran menys manteniment i es prepararan ràpidament per al següent ús, quasi igual que els avions de passatgers.

Si realment els costos dels vols espacials disminueixen tant, i sembla que així serà, tot canviarà; s’aproxima un boom creatiu en el sector. En aquest nou món els participants en l’univers no seran només nacions, sinó també empreses, fins i tot les que no tenen milers de milions de diners. El turisme per l’univers es farà quotidià. Les missions d’investigació inimaginables s’estan fent un lloc en el terreny d’allò factible, i també els vols de finançament privat a la Lluna i potser fins i tot a Mart.

De la mateixa manera que el ferrocarril va obrir l’oest nord-americà a les masses, l’astronàutica renovada podria obrir fins i tot zones extraterrestres per a les pròximes generacions. Almenys aquest és el pla del qui ho està investigant, i és més vell del que molts pensen.

Amb 18 anys, Jeff Bezos, com a millor alumne de la seva promoció, va fer un discurs davant de tot l’alumnat del seu institut. El periòdic Miami Herald informava llavors, el 1982, sobre el xaval brillant i el citava així: Bezos “vol construir hotels a l’espai, parcs d’aventura, iots i colònies per a uns dos o tres milions de persones, que estarien permanentment en òrbita”.

Tot això és necessari, segons va explicar l’adolescent, “per conservar la Terra”. Seria preferible que gran part de la humanitat abandonés el planeta, perquè així es pogués convertir en un “parc nacional gegant”.

Ara Bezos té 54 anys. El món el coneix sobretot com a fundador d’Amazon i, amb un patrimoni de 150.000 milions de dòlars, com el terrícola més ric de la història moderna. Bezos encara no ha renunciat mai al seu astrosomni de l’època del col·legi, més aviat l’ha radicalitzat.

Ja l’any 2000, només uns mesos després de l’inici de la crisi de les puntcom, Bezos va fundar prop de Seattle i en secret la seva empresa d’astronàutica Blue Origin. L’autor de ciència-ficció Neal Stephenson va ser el seu primer empleat. Bezos va donar a la seva start-up terres de l’extrem oest de Texas, quasi tan gran com Berlín. Allí, al desert poc poblat, va establir, sense que la premsa se n’adonés, la seva pròpia base espacial amb llicència.

Durant molt de temps allí els enginyers donaven retocs a coets de joguet; però llavors, el 29 d’abril del 2015, Bezos va llançar un projectil que el va catapultar de colp a la primera lliga dels innovadors d’astronàutica.

Va ser el New Shepard, anomenat així per Alan Shepard, el primer nord-americà que va viatjar a l’espai. Està compost de només una etapa i una càpsula damunt. Què és el millor? Després del llançament i abans d’arribar a l’espai es trenca en dues parts, de les quals totes dues poden tornar a aterrar a la Terra verticalment després de la reeixida missió. I tot això sense ajuda humana. El capità Ordinador vola tot sol, no fan falta ni auxiliars de vol.

L’elegant càpsula oferirà seients per a sis turistes, que gaudiran de la gravetat zero entre quatre i cinc minuts a una altura de més de cent quilòmetres i podran mirar cap avall a la Terra a través de les finestres panoràmiques. Després, penjant d’un paracaiguda, la càpsula planarà cap a la Terra i els retrocoets la frenaran per aterrar. La duració del vol Texas-espai-Texas serà de només onze minuts.

Després, l’etapa del coet, la peça més cara, baixarà ràpidament en caiguda lliure cap a la Terra, llavors s’activaran els seus motors i se’n reduirà la velocitat. Quan estigui prop de la superfície terrestre girarà les quatre potes de suport i aterrarà suaument i en vertical sobre la seva pista d’aterratge planificada. Com per art de màgia. A més, l’empresa projecta fabricar motors que puguin ser reutilitzats 100 vegades.

El New Shepard ja ha efectuat nou vols de fins a 120 quilòmetres d’altura, i els últims vuit van sortir a la perfecció. Aquest any Blue Origin encara podria fer el primer vol de prova amb tripulació. El 2019 el seguiran altres enlairaments amb persones a bord, llavors podria començar també la venda de bitllets. Bezos encara no ha revelat quant podran costar.

El director d’Amazon vol construir a poc a poc una flota sencera de New Shepards i cadascun es farà servir unes quantes vegades a la setmana. Des de l’inici de l’astronàutica no han penetrat en l’espai ni 600 persones; però Bezos vol multiplicar aquest nombre. Tanmateix, fins i tot això és massa poc per a ell. Bezos, un home sense recel a la megalomania, ha forçat Blue Origin a aconseguir l’objectiu de portar milions de persones a l’univers.
“L’astronàutica”, va dir fa poc, “és el més important que faig; la humanitat necessita urgentment alternatives a la Terra”. Per ara Bezos vol traslladar la indústria pesant, que aquí serà insostenible ecològicament, a la Lluna, i més endavant a l’univers. Com que tot això és molt important per a la civilització a llarg termini, en el futur també vendrà cada any accions d’Amazon per valor de milers de milions de dòlars per proveir Blue Origin de diners.

Fa molt de temps que la comunitat astronàutica ja no es riu de Bezos. Gent important i coneguda en el sector i que, a més, va estar al servei de la NASA durant molt de temps, treballa per a ell. Igualment, les empreses Boeing i Lockheed Martin tributen respecte a Blue Origin. Han encarregat a l’empresa de Bezos la producció dels motors per a la primera etapa del seu coet de passatgers Vulcan, que ja han planejat.

Blue Origin també treballa amb coets molt més forts des de ja fa temps, fora del mercat del turisme. New Glenn podrà transportar càrregues pesades per una òrbita terrestre, el primer viatge està planificat per a finals del 2020. A banda, l’equip de Bezos organitza missions secretes per al Pentàgon. A més, estan ideant un vehicle sense tripulació que pugui transportar tones i tones de càrrega a la superfície de la Lluna. Aparentment, l’empresa de satèl·lits OHB, de Bremen, n’està impressionada; fa poc va firmar una declaració d’intencions per col·laborar amb Blue Origin.

Però quin multimilionari espacial serà el primer a emprendre un vol tripulat? Richard Branson, el fanfarró del màrqueting britànic, ja està fent promeses. En unes setmanes, no mesos, l’SpaceShipTwo, la nau espacial propulsada per coets de la seva empresa Virgin Galactic, arribarà, a vegades a la velocitat del so, a una altura de 100 quilòmetres, és a dir, on, segons la definició, comença l’univers.

Branson, de 68 anys, afegeix: “en uns mesos, no anys”, a més, volarà a l’espai ell mateix. I poc després inaugurarà el transport de passatgers. Més de 600 persones ja n’han comprat els bitllets a 250.000 dòlars cadascun, entre elles algunes estrelles del pop com Katy Perry, Lady Gaga o Justin Bieber.

No obstant això, ningú ha de fer molt de cas a les proclames de Branson. La promesa que el primer vol espacial està prop, s’ha atrevit a fer-la quasi tots els anys des del 2008. Mai no ho ha complit. Fins ara només s’han dut a terme alguns vols de prova, però cap no ha arribat a l’altura que diu; en un accident, el 2014, fins i tot un dels dos pilots va perdre la vida.

Space X

Ara, però, l’empresa envia senyals que semblen lleugerament optimistes. Ha traslladat molts empleats fora del desert de Mojave californià, on s’està desenvolupant l’SpaceShipTwo, al desert de Nou Mèxic, on començaran les operacions de vol. El conegut i prestigiós arquitecte Norman Foster hi ha construït en un no-res un aeroport espacial futurista que, tanmateix, s’està fent malbé des que es va acabar el 2011.

Ara Virgin Galactic vol crear un segon aeroport espacial al sud d’Itàlia. Dues empreses d’aeronàutica italianes formen part del pla. George Whitesides, la mà dreta de Branson, ja posa pels núvols els vols que tant somien. Començaran a Nou Mèxic, viatjaran fins a l’univers i la gravetat zero i acabaran a la pintoresca Pulla. I a l’inrevés.

Encara més lluny de Bezos i Branson estaria el seu competidor, Elon Musk, director de Tesla, fundador de l’empresa d’astronàutica SpaceX i visionari amb perspectives multiplanetàries per a la humanitat. Musk, de 47 anys, ja disposa d’un coet testat i, en part, reutilitzable. Falcon 9 ja ha estat diverses vegades en l’espai sense tripulació, va proporcionar queviures a l’Estació Espacial Internacional i va retirar satèl·lits. Musk també té una càpsula (Crew Dragon) amb espai per a set persones, i convenis amb la NASA, damunt.

Ja estan fixats en el calendari dos vols de prova importants a l’EEI amb la nau espacial Dragon, un sense tripulació a gener i un altre amb tripulació per al juny de 2019. Dos astronautes, antics membres de la tripulació del transbordador espacial, romandran 14 dies a l’estació espacial.

Però en la NASA encara hi ha dubtes sobre si el Crew Dragon realment és prou segur per portar persones a bord. Tanmateix, si la prova té èxit, la NASA donarà la benedicció a la nau espacial i prompte  serà la que realitzi una part del transport rutinari a l’EEI.

L’altra part anirà en el flamant Boeing CST-100 Starliner de set seients, que, segons la situació actual, es provarà a març i agost del 2019. Sobre a qui delegar les futures missions espacials la NASA està a dues bandes per precaució i confia tant en l’antiga guàrdia com en la nova.

El director de Tesla no té res en contra del turisme, però defineix els seus projectes, en la forma típica de Musk, com més grans que els de Bezos i Branson. Molt més. Ja ha venut un viatge per una suma que ni ha volgut confessar. El milionari japonès Yusaku Maezawa, de 42 anys, ric gràcies al negoci en línia, ha reservat un viatge per fer la volta a la Lluna. Vol anar-hi el 2023.

Per al mateix Musk la Lluna és, en tot cas, una parada intermèdia. Vol anar el 2024 a Mart, amb el seu coet gegant BFR (Big Fucking Rocket), encara per construir. Però primer voldria crear una base, després una colònia i, per últim, una civilització independent. I allí, va dir Musk una vegada, és on li agradaria morir: “Però no per un accident”.

Traducció de Mar Sanfèlix

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.