Quan un s’acosta a la seu central de Facebook circulant per una autovia de tres carrils que passa per davant de la badia de San Francisco, des de lluny ja veu una companyia internacional aparentment alegre i simpàtica, amb edificis de colors, pistes de voleibol i espais per fer cinema a l’aire lliure; i amb joves en skateboard que sembla que l’única cosa que tinguin al cap sigui fer el millor per al món.
Ara bé: tal com s’està demostrant aquests dies amb una claredat inusual, l’empresa sempre ha estat una experta en l’engany.
“Volem garantir que els nostres productes no siguin només entretinguts, sinó també bons per a la gent”, diu habitualment amb fanfarroneria el fundador de l’empresa, Mark Zuckerberg. Per aconseguir aquest objectiu, afegeix, en cas de dubte estan disposats fins i tot a sacrificar beneficis. Però, en realitat, sembla que el que Zuckerberg està disposat a sacrificar és la salut dels seus usuaris per afavorir el seu model de negoci. Per exemple, l’empresa sap des de fa temps, gràcies a investigacions pròpies, que Instagram –que forma part de la mateixa companyia– empitjora la percepció del seu propi cos en una de cada tres noies adolescents. O que a molts usuaris Facebook els reforça l’odi i la ràbia. I que la plataforma és utilitzada per càrtels de drogues i traficants de persones.
Aquestes conclusions es desprenen de milers de documents, segons ha explicat recentment una informadora primer en entrevistes i després en una llarga compareixença davant el congrés dels EUA. “Crec que els productes de Facebook perjudiquen els nens, fomenten la divisió i debiliten la nostra democràcia”, va afirmar Francis Haugen, exgerent d’un departament de Facebook que havia de contrarestar mentides i notícies falses a la plataforma. Un departament que va ser eliminat.
Aquest no és el primer escàndol en què es veu immersa la companyia. Durant anys agents russos van utilitzar la plataforma per als seus intents de manipular els usuaris escampant desinformació. I la tèrbola empresa d’assessoria política Cambridge Analytica va utilitzar il·legalment les dades de cinquanta milions d’usuaris de Facebook amb l’objectiu d’influir en les eleccions presidencials nord-americanes. I, mentrestant, la direcció de Facebook els va destorbar tan poc com destorba molts grups que instiguen l’odi contra dones i negres. Diversos estudis demostren la facilitat amb què es difonen i es reforcen les mentides a través de la xarxa social i com es formen filtres bombolla cada vegada més grossos.
De moment, però, aquesta falta de moral no ha afectat gens l’empresa, de la qual –a més d’Instagram– també forma part WhatsApp, si més no econòmicament. La facturació i els beneficis continuen creixent, i a uns nivells vertiginosos: el 2020, malgrat la pandèmia, Facebook va tenir gairebé 30.000 milions de dòlars de beneficis, prop d’un 60% més que l’any anterior. El seu valor borsari és molt més alt que a començament d’any. La posició de Facebook és tan dominant i poderosa al mercat mundial de la publicitat en línia que ni tan sols els grans escàndols la fan deslluir.
A l’empresa només se la podria lligar curt des de la política, aquesta és l’esperança que tenen ara els crítics. Si convé, desmembrant-la. Durant molt de temps, la idea semblava que no tenia possibilitats, però això està canviant: d’una banda, per les recents informacions aparegudes; i, de l’altra, perquè el Partit Demòcrata dels EUA ha posat fi al seu llarg idil·li polític amb la liberal Silicon Valley.
El trencament es va fer evident a l’estiu, quan el president nord-americà, Joe Biden, va acusar Facebook de tenir part de culpa en la lentitud amb què avançava la campanya de vacunació i, per tant, també en la mort de moltes persones. A la plataforma hi circulaven lliurement desinformacions sobre les vacunes.
Tanmateix, abans Biden ja havia assenyalat clarament que l’aliança tradicional amb les grans empreses tecnològiques s’havia acabat: des que va prendre possessió, a les autoritats relacionades amb la competència hi ha col·locat candidats coneguts pel seu rebuig de les grans tecnològiques. La Comissió Federal de Comerç (FTC, per les sigles en anglès), encarregada del control dels monopolis, ara està dirigida per Lina Khan, una jurista de 32 anys que va fer-se coneguda per les seves dures crítiques al poder de mercat d’Amazon. Al capdavant del departament corresponent del Ministeri de Justícia es preveu que hi hagi Jonathan Kanter, crític amb les tecnològiques, que com a advocat havia ajudat empreses enfrontades amb Google i altres companyies. I l’expert en internet Tim Wu, que va encunyar el terme “neutralitat a la xarxa” i que des de fa dècades critica el poder dels gegants de Silicon Valley, ha estat nomenat assessor especial del president per a totes les qüestions tecnològiques.
L’abast del trencament de les relacions entre Washington i les companyies tecnològiques es fa palès especialment en una demanda antimonopoli contra Facebook que durant les pròximes setmanes i mesos sembla que es convertirà en l’escenari principal de la batalla. Es tracta d’una demanda que va presentar el desembre passat el govern Trump.
L’administració Biden, però, no l’ha retirat, sinó que l’ha ampliat i ha endurit les acusacions: l’autoritat antimonopoli FTC hi presenta Zuckerberg com un monopolista de la vella escola, comparable amb els magnats del ferrocarril i el petroli d’èpoques pretèrites. Facebook, diuen, s’ha creat un monopoli perillós de manera il·legal i amb una conducta anticompetitiva.
La queixa dels supervisors, en què tenen el suport de les fiscalies generals de gairebé tots els estats dels EUA, és la següent: les adquisicions de WhatsApp (2014) i Instagram (2012) van tenir lloc només per eliminar competidors, i s’han de revocar. De facto, doncs, la companyia hauria de ser desmembrada.
WhatsApp i Instagram contribueixen considerablement al fet que Facebook hagi pogut cimentar el seu poder de mercat. WhatsApp, amb 2.000 milions d’usuaris, és el servei de missatgeria més popular del món. Instagram, segons alguns càlculs, genera gairebé un terç de la facturació de Facebook i, a més, aplega un públic objectiu que Facebook havia anat perdent: quasi dos terços dels usuaris d’Instagram als EUA tenen entre 18 i 34 anys, mentre que en el cas de Facebook són menys de la meitat.
Instagram, però, no és només la font de la joventut de Facebook, sinó també un vehicle per imposar-se als competidors: quan a mitjan de la dècada del 2010 els adolescents van llançar-se en massa a Snapchat, una aplicació en què les stories compartides desapareixien al cap de 24 hores, Instagram va copiar aquella funció al cap de poc fins i tot amb el mateix nom.
Sigui com sigui, la plataforma originària de Facebook també continua creixent, si més no a nivell mundial. En el segon trimestre d’aquest any, el nombre d’usuaris actius mensuals va augmentar un 7%. Van utilitzar la plataforma activament 2.900 milions de persones, més d’un terç de la població mundial.
El poder econòmic que es deriva d’aquestes xifres és enorme. Juntament amb Google, Facebook acapara més de la meitat dels ingressos publicitaris digitals mundials. En el sector de la publicitat, Facebook es considera un walled garden (‘jardí emmurallat’), és a dir, un ecosistema tancat. Els usuaris de Facebook inicien sessió i la plataforma sap qui està navegant per la xarxa, per tant pot col·locar anuncis específics. Per als anunciants això té molt de valor.
Però tant se val la contundència amb què actuï l’empresa: és improbable que pateixi una ràpida caiguda. Facebook es beneficia molt i molt dels anomenats efectes de xarxa: com més persones utilitzen la plataforma, més valor té per als seus usuaris. Quan una xarxa ha crescut manté les dimensions. La dificultat que comporta compensar aquests efectes l’ha experimentat tothom que hagi intentat canviar a un servei de missatgeria alternatiu: quin avantatge té una millor protecció de dades si amb un altre servei no et pots posar en contacte amb cap dels teus amics? Sobretot les plataformes que es basen en les relaciones socials, on els usuaris es comuniquen amb coneguts o familiars, faciliten els monopolis: the winner takes it all (‘el guanyador s’ho emporta tot’).
La companyia, a més, va augmentant el seu domini d’infraestructures essencials: en països on les connexions de telèfon i internet són infreqüents i molta gent només fa servir dades mòbils, Facebook permet accedir a internet gratuïtament. La funció es diu free basics (‘elements bàsics gratuïts’), i suposadament té 1.000 milions d’usuaris a l’Àsia, l’Àfrica i l’Amèrica Llatina. En alguns llocs, els productes de Facebook no es poden esquivar: al Líban, WhatsApp es fa servir com el canal de comunicació del govern per informar sobre la pandèmia, i a través de l’aplicació també es poden encarregar tests de coronavirus.
Tot plegat suposa un poder excessiu per a una empresa que no gestiona aquest poder de manera responsable, opina Francis Haugen. El missatge central de Haugen és el següent: “Si no s’intervé, Facebook continuarà prenent decisions que van contra el bé comú”. I el seu objectiu és que s’aprovin noves lleis que obliguin Facebook a modificar el seu model de negoci.
Haugen, una informàtica de 37 anys amb un màster d’Administració d’Empreses per la Universitat Harvard, havia treballat a Google i Pinterest, entre altres llocs, abans d’entrar a Facebook el 2019. Allà, aquesta experta en algoritmes va ser gerent de producció en un departament que havia d’actuar contra la desinformació. I segons explica ella mateixa, va veure com l’empresa anteposava els beneficis a la seguretat pública. El maig d’aquest any va anar-se’n de Facebook decidida a revelar davant l’opinió pública alguns dels secrets –a parer seu, foscos– de la companyia.
Durant les setmanes abans de plegar de l’empresa, va recopilar documents interns per demostrar el que intuïa. Va trobar tota la informació en el sistema de comunicació interna de Facebook, Workplace, que poden fer servir els prop de 60.000 treballadors. De fet, queda anotat automàticament qui hi accedeix, però a Haugen no la van enxampar mentre remenava.
Va entregar els documents al Wall Street Journal i una part també al congrés dels EUA. A mitjan setembre, el diari va començar a publicar una sèrie d’articles que es basaven, entre altres fonts, en els documents de Haugen. S’hi explicava que a alguns adolescents Instagram els provocava pensaments suïcides. I que Zuckerberg havia prohibit personalment que es modifiquessin els algoritmes de recomanació de Facebook per reduir l’abast d’informacions falses i continguts incendiaris.
Per a Haugen allò va ser només el començament d’una missió coreografiada fins al detall. Va presentar a la SEC –l’organisme supervisor de la borsa als EUA– vuit demandes en què es remetia als documents interns. Va sortir a la tele i va concedir un seguit d’entrevistes. Finalment, dimarts passat va comparèixer al senat dels EUA en una sessió pública de tres hores davant de polítics que des de feia temps buscaven un testimoni per iniciar una possible campanya contra Facebook.
“Aquest és el meu missatge per a Mark Zuckerberg: s’ha acabat el temps en què vostès es podien ficar en la nostra esfera privada, podien difondre continguts tòxics i podien tenir atrapats nens i adolescents”, va dir el senador demòcrata Ed Markey. “Els déus tecnològics han quedat desmitificats”, va sentenciar el senador republicà Roger Wicker.
Facebook desmenteix les acusacions de Haugen. “La majoria de nosaltres no ens sentim identificats amb aquesta imatge falsa de l’empresa que es presenta aquí”, diu Zuckerberg. Molts dels documents interns són “informacions antiquades que s’han ajuntat per crear un relat” L’empresa ha subratllat, a més, que Haugen va treballar menys de dos anys per a l’empresa, que no va participar mai en cap reunió important amb els directius de major rang i que en la seva compareixença va haver d’admetre més de sis vegades que no havia intervingut directament en les qüestions sobre les quals se l’estava interrogant.
En realitat, Haugen de moment no ha fet públiques les seves presumptes proves. També crida l’atenció el fet que la seva posada en escena té un aspecte de campanya. Sigui com sigui, al llarg del últims anys s’ha posat de manifest reiteradament que la ràpida acumulació d’influència mundial també ha conduït a una autopercepció distorsionada de la companyia per part dels directius. “La idea que les eleccions van estar influïdes per notícies falses vistes a Facebook és una idea bastant descabellada”, va dir Zuckerberg quan mig món i els seus propis treballadors ja parlaven sobre com la xarxa social havia facilitat l’elecció de Donald Trump.
En la compareixença al senat, Haugen va exigir als polítics que finalment regulessin Facebook mitjançant lleis. Els va dir que sobretot els sistemes interns de la xarxa havien de ser accessibles als científics: “El congrés ha d’actuar”.
Si més no a primer cop d’ull, sembla que a Washington hi ha disposició a actuar. Ja circulen propostes de llei amb què es podrien frenar les grans tecnològiques: uns volen reforçar la competència, mentre que d’altres volen protegir més bé l’esfera privada. Una idea va guanyant adeptes: només cal modificar l’anomenada clàusula de l’apartat 230, segons la qual a les plataformes no se’ls pot exigir responsabilitats pels continguts que publiquen en línia els seus usuaris. Aquesta clàusula la va criticar Trump perquè Facebook i Twitter concedien una àmplia llibertat en les publicacions. Aquesta vegada, però, sembla que el seu successor comparteix la mateixa opinió: Biden també ha declarat que vol canviar la normativa.
A més a més, la comissió antimonopoli de la Cambra de Representants ja ha presentat cinc projectes de llei amb els vots de tots dos partits. I al senat no tan sols figures demòcrates com Elizabeth Warren o Amy Klobuchar donen suport a aquestes iniciatives. El senador ultraconservador Josh Hawley també ha presentat un projecte de llei sobre el desmembrament de les tecnològiques. En paraules de Hawley, Google i Facebook “acabaran a l’escorxador”.
Els experts tenen dubtes, però, que això passi aviat. “Al congrés hi ha el consens que cal fer alguna cosa, però no hi ha acord sobre què cal fer”, diu William Kovacic, professor de la facultat de Dret de la Universitat George Washington i expresident de l’FTC. Kovacic i molts altres experts consideren, això sí, que les modificacions de la llei són una via més adequada que la demanda de desmembrament de l’FTC. Perquè això “serà un camí llarg i complicat”.
L’any que ve, la UE també podria aprovar noves lleis per limitar el poder de les grans tecnològiques i enfortir la competència.
La novetat serà, entre d’altres, l’anomenada regulació ex ante. A partir d’un catàleg de prohibicions, la Comissió Europea vol poder impedir de manera anticipada que les grans companyies abusin del seu poder de mercat. Fins ara els òrgans de la Comissió que vetllen per la competència només podien intervenir a posteriori. A més, una altra llei imposarà a les grans plataformes en línia noves obligacions per combatre els continguts il·legals, la desinformació i els productes falsificats. També es debat sobre els anuncis personalitzats i sobre la possibilitat que els usuaris tinguin un cert control sobre els algoritmes de les plataformes.
En cas de vulneracions greus, la llei preveu multes elevades; i en casos extrems, fins i tot permetrà a la Comissió que obligui la companyia a dividir-se, és a dir, que, per exemple, podria obligar Facebook i Instagram a separar-se.
Aquestes lleis podrien ser un model per a les normatives nord-americanes. Europa porta anys d’avantatge als EUA, diu Kovacic, i en això d’entrada no canviarà res: “Aquí el debat tot just acaba de començar”.
Traducció d'Arnau Figueras