Ministeri del referèndum

Camí del referèndum (I): Ajuntaments, llestos, ja!

El partit que governa l'Estat espanyol i nega per sistema el referèndum només disposa d'un consistori al Principat. En canvi, els partits independentistes manen en més de 700 ajuntaments. A més, prop de 800 dels 950 plens municipals han aprovat una resolució de l'AMI a favor de l'Estat propi. Ara bé, totes les mirades se centren en els alcaldes socialistes, que governen algunes de les ciutats més poblades del país.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

La campanya del referèndum ja ha començat, sobretot en els ajuntaments del Principat. La institució més propera al ciutadà, part activa en tot el procés, tornarà a ser unes de les claus de l’èxit del primer d’octubre. Tot i que de moment només s’ha fet públic l’anunci del Govern, sense convocatòria oficial, molts consistoris ja avisen la població i coordinen els propers escenaris. Un exemple d’aquest compromís el trobem a la capital del Pallars Sobirà, on ja han anunciat la convocatòria a través del web i de les publicacions municipals: "L’Ajuntament de Sort informa a tot el veïnat que el dia 1 d’octubre tindrà lloc el referèndum per la independència de Catalunya, amb la pregunta: Voleu que Catalunya sigui un Estat independent en forma de república? Us preguem resteu atents a aquesta convocatòria que decidirà el futur del nostre país".

Es tracta d’un cas concret però representatiu, ja que tres de cada quatre ajuntaments del Principat estan governats per forces independentistes. El Partit Demòcrata, Esquerra i la CUP dominen 705 dels 948 ajuntaments catalans. La composició dels ajuntaments independentistes és la següent: el Partit Demòcrata, que en les eleccions municipals del 24 de març de 2015 es va presentar sota la sigles de Convergència i Unió, va guanyar en 429 municipis, dels quals 346 amb majoria absoluta. L’altra gran força municipalista del país és ERC. Els republicans van guanyar en 259 pobles i ciutats, i en 188 municipis van aconseguir la majoria absoluta. Finalment, també en el bloc independentista, la CUP va aconseguir 16 alcaldies.

A més, prop de 800 dels 948 plens municipals han aprovat per majoria absoluta sumar-se a l'Assemblea de Municipis per la Independència (AMI). En una conversa amb EL TEMPS, la presidenta de l'entitat i alcaldessa de Vilanova i la Geltrú, Neus Lloveras, ha comentat que l'AMI "farà costat al Govern en tot allò que calgui per celebrar el referèndum amb totes les garanties".

Per la seva banda, els ajuntaments controlats pels partits d’obediència espanyola -PP, PSC i C’s– només lideren 123 consistoris, pràcticament tots governats pel PSC. Els populars només tenen l’alcaldia de Pontons i Ciutadans no en té cap. En aquest context, el paper dels ajuntaments socialistes és al centre de totes les mirades, sobretot el de les grans ciutats metropolitanes com Cornellà o l'Hospitalet de Llobregat, entre d'altres.

Entremig dels dos blocs hi ha els ‘Comuns’ i Iniciativa, que en les passades eleccions municipals van aconseguir 24 alcaldies, algunes d’elles de molt importants, com les de Barcelona i Badalona. Un sector que, tot i reconèixer la sobirania de Catalunya i permetre la votació, no ha decidit si finalment tindrà un paper actiu o passiu. Un posicionament semblant podrien adoptar les formacions polítiques de caràcter municipal, que van obtenir fins a 128 alcaldies.

Jordi Cuixart, Jordi Sánchez i Neus Lloveras, presidenta de l'AMI.

El paper dels socialistes en el referèndum

EL TEMPS s’ha posat en contacte amb diversos alcaldes socialistes per a conèixer quin serà el seu paper l'1 d'octubre. La postura més habitual entre els batlles és què decidiran a partir de la convocatòria de del Govern. "De moment no ens preocupa perquè no hi ha res oficial: només s’ha fet un anunci sense cap conseqüència", explica Xavier Amor, alcalde de Pineda de Mar (Maresme) i president de la Federació de Municipis de Catalunya. Seguir els procediments habituals, això vol dir que els ajuntaments socialistes demanaran al secretari de l’Ajuntament, funcionari de l’Estat, si el procediment compleix la legalitat espanyola.

Altres alcaldes socialistes no s’han esperat a la convocatòria i ja s’han decantat pel boicot, com Àngel Ros, que governa Lleida gràcies al suport de Ciutadans. Ros ha declarat que "un alcalde no és qui deixa o no votar, sinó la llei" i "qualsevol votació s'ha de dur a terme dins els marcs legals establerts". En una línia similar també s’ha manifestat en els darrers dies l’alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, Núria Parlon, que vaticina que no hi haurà referèndum sinó un altre procés participatiu: "L'1-O hi haurà un nou 9-N: una consulta".

Ara bé, també hi ha alcaldes socialistes que s’han desmarcat de la consigna de la direcció. El primer en fer-ho va ser l’alcalde de Terrassa, Jordi Ballart, que va piular: "Jo no sóc ningú per prohibir el dret a vot", en referència a les ordres de la direcció del PSC que demanava que no es col·laborés amb el referèndum ni tampoc cedint funcionaris municipals.

En les darreres hores, més veus socialistes s'han afegit a no posar pals a les rodes a la votació, com l’alcalde de l’Escala, Víctor Puga, partidari de "resoldre la situació d’atzucac actual a través de les urnes". L’alcalde de Torroella de Fluvià, Pere Moradell, diu que "si es convoca haurem de fer com es fa en unes eleccions". O Miquel Lupiánez, de Blanes: "Com a batlle no promouré accions per evitar que la gent voti, però tampoc afavoriré que es cometi una il·legalitat". Veus que qüestionen la direcció i aposten per donar veu a la seva població.

No seran voluntaris

Des dels mitjans de comunicació contraris a la sobirania catalana s’han escrit grans titulars dient que els voluntaris tornarien a ser els principals organitzadors, una estratègia per qüestionar el caràcter vinculant i oficial del referèndum. La voluntat del Govern català és que el referèndum segueixi les mateixes normes i procediments que unes eleccions convencionals, tant pel que fa referència al cens com a nivell organitzatiu. Al mateix temps, cap funcionari d’un ajuntament no estarà obligat a treballar directament en l’organització del referèndum.

Quin és el paper els ajuntaments? Cada municipi ha de nomenar un coordinador de les eleccions. En municipis de més de 5.000 habitants, a més, també es nomena un interventor. El més habitual és encarregar aquesta feina a funcionaris de l’administració, pel simple fet que són més accessibles i perquè la tasca suposa un extra salarial per al treballador. El cert, però, és que la llei no especifica en cap moment qui ha de coordinar les eleccions, ni tampoc diu si cal que aquest sigui funcionari. Ara bé, en cas de ser triats, cal que rebin una formació i aconsegueixin una acreditació oficial. Només per aquest motiu, doncs, la Generalitat cerca ciutadans que es presentin de forma voluntària en aquests cursos, siguin o no funcionaris. La tasca de coordinador municipal la pot fer una persona externa a l’ajuntament, que seria contractada. En els ajuntaments que no vulguin organitzar la celebració del referèndum, com podrien ser Lleida, Tarragona, l'Hospitalet de Llobregat o, fins i tot, Barcelona, seria la Generalitat la que s'encarregaria de fer-la efectiva i organitzar tot el dispositiu. 

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.