Referèndum win-win

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Ara que ja hi ha la data i la pregunta resulta molt més senzill visualitzar el referèndum. Tots els pensaments, tota la literatura sobre el tema i totes les informacions que envolten aquesta nova etapa construeixen no només un relat propi, sinó una realitat. Si en qüestió de mesos el Govern ha de controlar les fronteres, recaptar els impostos i aprovar una nova Constitució, sembla que organitzar una votació i aplicar-ne el resultat en un Parlament que ja disposa de majoria independentista no hauria de ser tan complicat. Si ens ho creiem, les energies col·lectives conspiraran per fer-ho possible. Després de malgastar neurones i esforços en escapolir-nos de la teranyina legal espanyola, ara només cal que exercim un dret universal, fàcil i ràpid d'entendre. Un mecanisme a disposició de tots els pobles. Com a nació mil·lenària, doncs, hi tenim tot el dret del món.

L’estratègia del referèndum d’autodeterminació és una aposta guanyadora. Per una banda, si finalment es pot votar en un ambient civilitzat, guanyem. El caràcter vinculant és la gran diferència amb el 9N i la gran similitud amb les darreres plebiscitàries. D'altra banda, Espanya podria usar la força per boicotejar la votació. Aquesta és la hipòtesi més realista, però al mateix temps la més incerta. De totes maneres, tots els moviments que faci l’Estat per evitar la votació -mediàtics, judicials o repressius- només faran que apropar-nos a la victòria final. El referèndum funciona de meravella perquè acorrala l’Estat, fins que faci alguna animalada que el deixi retratat. Una estratègia que podria aturar la votació però no l'autodestrucció de l'insostenible imperi espanyol. L'exemple principatí d'avui serà l'alliberament de la nació completa demà.

L'altre dia vaig compartir tertúlia amb activistes independentistes al peu del Fossar. La conversa i les preguntes, les que tothom es fa. Un d'ells, durant la conversa, va comentar que feia unes setmanes va rebre la visita d'uns turistes de Burgos, una parella, i els hi va ensenyar el Museu Memorial del 1714. Els castellans van apreciar les troballes d'aquest petit temple, situat a la zona zero del nacionalisme català. A les acaballes de la ruta, xerrant sobre tot i res, el senyor li va etzibar, en castellà: “és una pena que us en vulgueu anar perquè us apreciem... i vigileu perquè Espanya té preparada una resposta molt contundent, violenta. A més, els països europeus faran els ulls grossos”. Segons el receptor d'aquelles paraules, semblava un home amb bons contactes, que volia tenir la consciència tranquil·la. O potser era un simple boig, nostàlgic de la història d'Espanya. Qui sap. El que sí sabem és que l'Estat ha comprat molts favors arreu, però les coses han canviat molt. Fins i tot Espanya. Si fa uns anys entraven tancs per la Diagonal, ara només omplen l'avinguda d'adhesius amb la bandera espanyola. Si abans eren capaços d’assassinar un president català, ara només s'atreveixen a inhabilitar-lo. En aquest sentit, Espanya s’ha modernitzat, ha entrat a Europa. I ara, les respostes que la gent de Burgos troba proporcionades esdevenen una autèntica salvatjada.

Tot i que vivim en l'era marcada per la correcció i la diplomàcia en l'àmbit públic, l'amenaça, sibil·lina o descarada, forma part de l'estratègia dels polítics i dels mitjans de comunicació espanyols per protegir els seus interessos. És una manera de convèncer que tenen molt interioritzada. Així ho apuntava el president Puigdemont a l'entrevista de diumenge a TV3: “Només ofereix amenaces, aquesta gent”. Totes les preguntes que el president va respondre pivotaven sobre diversos sectors de la societat catalana que estan al punt de mira: polítics, funcionaris, jubilats... com els més representatius. L'estratègia catalana, en canvi, aposta per la democràcia i pel vot, per una manera de convèncer una mica més elegant.

Potser tots n'estem fent un gra massa sobre si votarem o no el proper 1 d'octubre. En el fons, el referèndum és guanyador tant si es realitza com si finalment no, perquè l'objectiu final és marxar. El referèndum és l'estratègia catalana per a sobreviure a una amenaça ben real. Simplement es tracta d'una eina. És la clau de la gàbia. 

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.

Marc Cros
Marc Cros

Periodista d'EL TEMPS i creador de la guia Mapilife.