El president del PP, Pablo Casado, ha ofert al president del govern espanyol, Pedro Sánchez, el vot dels seus senadors perquè apliqui un 155 "només en l'àmbit educatiu". En declaracions als mitjans de comunicació, Casado ha defensat que el cap de l'executiu espanyol té "l'obligació" de defensar la sentència del Tribunal Suprem que confirma el 25% en castellà a l'escola. "Si no, estarà prevaricant"', ha avisat per després afegir que no pot ser que el govern espanyol depengui dels "radicals d'ERC". Segons ha dit, si la Generalitat es declara en "rebel·lió", Sánchez ha de fer "tot el que tingui al seu abast" incloent l'aplicació del 155.
Illa defensa el català com a llengua vehicular però no veu malament que s'imparteixi una matèria en castellà
El president del PSC al Parlament, Salvador Illa, ha defensat que el català sigui llengua vehicular a l'escola però no veu malament que s'imparteixi una matèria en castellà. "No em sembla que això ataqui ni el model ni posi en risc el català a l'escola", ha dit en una entrevista a 'Ser Catalunya' el dia després que el Tribunal Suprem hagi confirmat la sentència que fixa un 25% en castellà a l'escola. Preguntat per la carta del conseller d'Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, als directors dels centres, Illa ha dit que el Govern ha de respectar les decisions judicials i que "s'equivoca" si es declara insubmís. De tota manera, no creu que la decisió judicial del Suprem "comprometi" que el català segueixi sent la "llengua central" a l'escola.
El PSC aposta perquè hi hagi "flexibilitat" i siguin els professionals de cada escola els que decideixin el seu projecte lingüístic "en funció de la realitat sociolingüística". "Que a una escola de Santa Coloma de Gramenet, si ho creuen les autoritats del centre, es doni més relleu al català. I que un centre de Prats del Lluçanès doni més pes al castellà per una raó sociolingüística", ha posat Illa com a exemples.
Segons ha dit el líder dels socialistes catalans, no li agrada parlar de percentatges i ha afegit que "no li sembla malament" que, a banda de l'assignatura de castellà, s'imparteixi una altra matèria en castellà. "No em sembla que ataqui el model que tenim ni que posi en risc el català a l'escola", ha conclòs.
Illa ha explicat que si ell fos president de la Generalitat "acataria i respectaria" la sentència i defensaria l'escola en català. I de fet, després de parlar amb la ministra d'Educació ha augurat que la decisió del Suprem "no comprometrà" que el català segueixi sent la "llengua central" a l'escola, tal com diu que defensa el PSC.
El PSOE "confia" que la Generalitat complirà la sentència del castellà
El portaveu de l'Executiva del PSOE, Felipe Sicilia, ha assegurat aquest dimecres que la seva formació "confia" que la Generalitat "compleixi la sentència" del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que imposa un 25% de classes en castellà a l'escola. Segons Sicilia, com en qualsevol altra sentència, "tots estem obligats a respectar i acatar" la decisió. Ha recordat que la Generalitat disposarà d'un termini per donar compliment al mandat, i ha afirmat que el líder del PP, Pablo Casado, "s'està avançant molt al que pugui passar" quan demana un 155 lingüístic perquè l'Estat intervingui i obligui el Govern a complir la resolució.
El govern espanyol diu que la sentència del castellà s'ha d'executar però no ho sol·licitarà i ho deixa en mans del TSJC
El govern espanyol creu que la sentència del TSJC que obliga la Generalitat a impartir un 25% de les classes en castellà "s'ha d'executar" com totes les sentències, "perquè és ferma", però ja avança que no ho sol·licitarà expressament, perquè considera que qui ha de demanar-ne el compliment és el mateix TSJC, i no l'executiu espanyol. Així ho han apuntat aquest dimecres fonts del Ministeri d'Educació i també les ministres de Justícia i de Política Territorial, Pilar Llop i Isabel Rodríguez. Un cop les sentències són fermes, sostenen, pertoca fer que s'executi al tribunal sentenciador, i no al govern espanyol.
La qüestió plana sobre el debat de pressupostos que té lloc al Congrés dels Diputats, on el govern espanyol ha obtingut el suport d'ERC a última hora gràcies a un acord per a l'establiment de quotes per al català a la llei audiovisual. El fet que la Generalitat hagi apuntat que no té intenció de donar compliment a la sentència ha situat part del focus mediàtic sobre l'executiu de Sánchez.
La primera a respondre una pregunta sobre la qüestió ha estat la ministra de Justícia, Pilar Llop, que en una entrevista a Antena 3 ha recordat que un cop el Tribunal Suprem ha ratificat la sentència del TSJC, la decisió "ara s'ha d'executar, perquè és ferma".
En tot cas ha volgut deixar clar que "correspon donar-li aquest impuls al propi òrgan sancionador", i per tant no al govern espanyol. "S'obrirà un termini de dos mesos perquè es reclami a la Generalitat que procedeixi al compliment de la sentència. Veurem quina és la resposta, i despèn del que es faci s'aniran fent passos. Li hauran de requerir i veurem que passa durant la fase d'execució", ha dit.
La ministra de Política Territorial, Isabel Rodríguez, ha apuntat en la mateixa direcció als passadissos del Congrés. Preguntada per si el govern espanyol sol·licitarà a la Generalitat que compleixi la sentència, Rodríguez ha recordat que el seu govern "no té aquestes competències". "Els jutges fan aquesta feina, i nosaltres executem", ha dit.
Fonts de la Moncloa han insistit que l'aplicació de la sentència no és cosa seva, com tampoc ho és –afegeixen- vetllar perquè es compleixi. "Nosaltres no som els que hem d'instar a res", apunten, perquè "és el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, segons l'article 103.1 de la Llei 20/1998, al que tornen les actuacions després del Suprem".
De fet, al mes d'agost, un cop el TSJC va emetre la sentència que ara ha estat avalada pel Suprem, el Ministeri d'Educació a va deixar clar que no tenia intenció de sol·licitar l'execució de la sentència. Al seu entendre, fer-ho implicaria una invasió de les competències de la Generalitat, perquè regular quin percentatge de classes es fan en cada idioma correspon al Govern.
El Ministeri d'Educació diu que "no ha d'adoptar cap decisió"
El Ministeri d'Educació fins i tot ha distribuït una nota per deixar clar "que el govern espanyol no ha d'adoptar cap decisió al respecte en el moment actual del procediment" en què "correspon en exclusiva al TSJC i a la Generalitat el compliment de la sentència".
En aquest sentit, el Ministeri destaca que l'Alta Inspecció –que depèn del govern espanyol- "no té capacitat de vigilància sobre les comunitats autònomes, segons sentència del Constitucional-, i per tant "seria la inspecció educativa dependent de la Generalitat l'habilitada per comprovar el compliment de la sentència".
"Per tant la nostra posició és que el TSJC instarà de manera efectiva el compliment i execució de la sentència, i no entrem en futuribles que es puguin donar".
En tot cas insisteix que "la posició del govern està perfectament recollida a la disposició addicional 38 de la LOMLOE, on assenyala que els alumnes de les comunitats bilingues han d'adquirir les competències de les dues llengües, i en cas que no sigui així, caldrà habilitar els reforços necessaris per al seu compliment".
El calendari de la sentència
Segons el Ministeri d'Educació, el Tribunal Suprem comunicarà en les pròximes hores al TSJC en una interlocutòria la inadmissió del recurs de la Generalitat i li retornarà l'expedient complet. En aquest punt, el TSJC haurà de redactar una providència perquè la sentència esdevingui ferma, tot i que per a aquests procediments no hi ha un termini fixat a la llei.
Un cop dictada la providència, en el termini de 10 dies el TSJC comunicarà a la Generalitat que la sentència és ferma i ordenarà la seva execució. D'acord amb els articles 103.1 i 104.1 de la Llei 29/1998, recorda el Ministeri, "la potestat per fer complir les sentències i la resta de resolucions judicials correspon als jutjats i tribunals que hagin conegut la qüestió en primera o única instància".
En tot cas recorda que "si en el termini de dos mesos no fos efectiu el compliment de la sentència, qualsevol de les parts podrà sol·licitar-ne l'execució forçosa".