La xarxa educativa que comprèn els col·legis privats sostinguts amb fons públics va viure una profunda història d'amor durant les dues dècades de govern del PP al País Valencià. Els centres privats subvencionats van experimentar, no debades, un creixement del 100% entre l'any 2000 i el 2010, van concertar-se etapes postobligatòries sense cap aval demogràfic i, segons els informes de col·lectius en defensa de l'educació pública, va produir-se un transvasament d'alumnes entre les dues xarxes dependents del pressupost de l'administració. Una política d'afavoriment dels interessos privats, sovint de caràcter catòlic, a l'ensenyament que va aturar-se dintre dels màrgens marcats pels tribunals amb l'arribada de Vicent Marzà, de Compromís, a la conselleria d'Educació l'any 2015. «S'ha acabat la barra lliure de la concertada», va expressar.
A mesures estructurals com l'eliminació del districte únic, un sistema que provocava que els centres escolliren els alumnes en una perversió de la considerada sacrosanta llibertat educativa, va sumar-se la personació de la Generalitat Valenciana en les causes en les quals s'investigaven les irregularitats de les diverses patronals concertades. El Consell, a través de l'Advocacia de la Generalitat Valenciana, va convertir-se en acusació particular en la causa que dirimia si les organitzacions empresarials aixoplugades en Escoles Catòliques i la Federación de Centros de Enseñanza de València (Feceval) havien pagat el sou dels treballadors de les patronals amb fons públics simulant que eren docents dels seus centres. El procediment judicial va engegar-se gràcies a una denúncia l'any 2014 de la líder de Compromís, Mónica Oltra, pels presumptes delictes de prevaricació, malversació de fons públics i falsedat documental.
La causa judicial, la qual ha experimentat diversos tombs als jutjats durant els darrers anys, s'ha tancat aquest dilluns amb una condemna a Feceval per frau de subvencions en acreditar-se que la patronal de la concertada va pagar amb diners públics el sou de cinc treballadors de l'organització que simulaven exercir de docents. La resolució, la qual comporta el pagament d'una indemnització per part de Feceval a l'administració valenciana de fins a 100.000 euros, s'ha donat després d'un acord de conformitat entre el lobby empresarial educatiu i l'Advocacia de la Generalitat Valenciana. Els 100.000 euros d'indemnització corresponen als 75.000 euros que, finalment, s'han considerat desviats i a 25.000 euros que s'estableixen com a multa. Escoles Catòliques, qui integra els centres de l'arquebisbat de València, havia aconseguit que la justícia descartara durant la instrucció els indicis aportats per la coalició valencianista atès que els alliberats patronals que finançava amb diners públics sí que exercien com a docents, segons expliquen fonts jurídiques.
El pacte entre l'organització empresarial i els lletrats de la Generalitat Valenciana ha evitat el judici que s'havia de celebrar aquest dilluns a la Ciutat de la Justícia, així com ha permès l'absolució dels exdirigents de la patronal processats, l'expresident José Manuel Boquet i l'exgerent Víctor Villagrasa. Segons les fonts jurídiques consultades per aquest setmanari, s'ha retirat l'acusació als exresponsables de Feceval atès que la beneficiària d'estalviar-se els sous era únicament la patronal. En aquesta decisió, ha estat clau una pericial presentada per la patronal, on es conclou que «Feceval mitjançant l'assignació de personal qualificat i en proporció adequada va complir l'estipulat en el conveni subscrit amb la Generalitat Valenciana de data 9 de desembre de 2003, sent les tasques d'organització i coordinació de la formació del professorat les activitats acomplertes en virtut d'aquest conveni».
«De l'anàlisi i treball realitzat ha quedat justificat i documentat la realització de les tasques i obligacions subscrites en el conveni entre Feceval i la Generalitat Valenciana. Això se sustenta en què les hores dedicades a l'organització i coordinació de les activitats formatives són de 5.371 hores, equivalents a 716 jornades laborals, sent que l'administració pública valenciana pagava, per mitjà del pagament delegat, segons el conveni subscrit, un total de 400 jornades de treball anuals», reforça la pericial, en la qual s'assenyala: «Per a la realització de tasques similars de coordinació i organització, s'ha estimat que l'administració pública, en concret CEFIRE, empra el doble del personal assignat per l'entitat Feceval a les mateixes activitats, sent aquesta ràtio l'obtingut per hores i activades realitzades».
L'acord, el qual s'ha donat, segons les fonts consultades per aquesta publicació, per l'interès de la Generalitat Valenciana i de Feceval per evitar un conflicte entre ambdós que dificulte el diàleg entre els centres concertats i l'administració pública, ha estat valorat «positivament» per l'advocat dels exdirectius patronals i membre del mateix despatx que prestava assistència legal a Feceval, Vicente Boluda. «Ha quedat demostrat que no s'ha comès cap delicte. Feceval, en canvi, sí que ha reconegut un desviament dels fons. Ara bé, es tracta d'un 10% de la quantitat que, segons la Generalitat Valenciana, s'havia desviat. És una gran diferència», ha expressat el lletrat respecte un acord que evita la possibilitat d'una condemna que generara un problema econòmic a Feceval, la qual hauria ascendit a més d'un milió d'euros.
La condemna pactada, de fet, ha rebaixat de manera significativa les peticions d'acusació plantejades per l'Advocacia de la Generalitat Valencians abans del judici. Els lletrats del Consell, no debades, sol·licitaven tres anys de presó i una multa que representara el triple de la quantitat defraudada per a Boquet i Villagrasa per delictes de falsedat documental i frau. A l'escrit, però, puntualitzaven que en cas d'acreditar-se un presumpte delicte d'estafa, la sol·licitud d'anys de presó augmentava fins als sis. A Feceval, els advocats del Govern valencià li exigien que abonara una multa que suposara el doble de la quantitat defraudada pels delictes de falsedat documental i frau, la qual es multiplicaria per cinc si la resolució determinava un delicte d'estafa. Encara més, demanaven que durant un període de tres anys no poguera obtenir prebendes fiscals i ajudes públiques. L'advocacia de la Generalitat Valenciana reclamava als acusats, al seu torn, el desemborsament de 758.309,08 euros.
La Fiscalia, per contra, s'havia manifestat a favor de l'absolució dels processats, és a dir, dels exdirectius de Feceval, així com de la mateixa organització empresarial. «La patronal de centres educatius concertats va subscriure en 1990 i 2003 sengles acords amb la conselleria d'Educació de la Generalitat Valenciana amb la finalitat de subvencionar les activitats de formació del professorat que havien de realitzar docents destinats en centres concertats. Per part de la conselleria d'Educació va pagar-se imports de la subvenció fins a l'any 2010. A partir d'aquesta data, tant Feceval com la conselleria entengueren prorrogats els convenis i seguiren pagant les activitats formatives. Els fets narrats no són constitutius d'un il·lícit penal» , considerava el Ministeri Públic en un escrit d'absolució extremadament breu.
Els «zombis» de la concertada
Els pecats de la concertada amb els treballadors zombis va iniciar-se, tal com detallava l'escrit d'acusació dels lletrats de l'executiu valencià, en el conveni que l'aleshores conseller d'Educació, Esteban González Pons, amb Feceval. Aquell acord legal, malgrat que la legislació delimita les destinacions dels diners públics abonats a través d'un concert educatiu, permetria a la patronal valenciana, a parer de l'Advocacia de la Generalitat Valenciana, «seleccionar professors dels compresos en el pagament delegat [la fórmula mitjançant la qual s'abonen les nòmines dels docents que treballen a la concertada]» per alliberar-los; introduïa un permís retribuït per aquests professors a través del pagament delegat i obligava a la conselleria d'Educació a cobrir i sufragar les vacants dels alliberats de Feceval.
«Malgrat la contundència de la llei en matèria de concerts, les disposicions del conveni permetien a Feceval alliberar professors o mestres contractats per algun dels centres docents associats a la federació per a fer tasques d'organització i coordinació de la formació del professorat. Això és, permetia que treballadors docents dels centres pertanyents a Feceval dedicaren una part o la totalitat de la seua jornada a organitzar cursos per als seus companys docents», indica al document mencionat l'Advocacia de la Generalitat, qui puntualitza: «El conveni tenia dues limitacions clares: l'alliberament de tasques docents a professors o mestres contractats per algun dels centres educatius [i, per tant,] mai a persones alienes a aquests centres; i que la seua activitat fora organitzar i coordinar cursos [és a dir] no podent Feceval sufragar les seues despeses de personal mitjançant una cessió irregular de treballadors pagats amb càrrec a l'erari públic».
Atès les limitacions imposades al contracte, els lletrats del Consell detecten «quatre contractacions de persones que mai havien impartit classes en col·legis concertats, ni mai s'havien dedicat a la docència reglada en els seus distints nivells educatius, sent contractats ad hoc per a ser alliberats». «L'any 2011 es produeix una nova contractació d'una persona, que l'única experiència docent que hi tenia eren les pràctiques del Curs d'Aptitud Pedagògica, quan ja el conveni no estava vigent», segueixen. I expressen sobre els cinc contactats: «No existeix cap constància de les activitats de formació anteriors a 2009, així com les existents des de 2009 fins a 2012 es concreten en unes descripcions genèriques de cursos que destaquen per l'estereotipat i repetitiu. No existeix ni una sola factura, ni una sola avaluació, ni un només material docent que reflectisca cap tasca d'organització o coordinació».
«La conclusió», a parer dels lletrats de la Generalitat Valenciana, «no pot ser una altra que l'existència d'una notable desproporció entre els cabals públics destinats mitjançant pagament delegat a salaris destinats a tasques d'organització i coordinació i les tasques suposadament executades que tampoc queden acreditades». «Si a la desproporció observada, li sumem el fet que totes les persones contractades exercien labors en Feceval diferents a les preteses labors d'organització i supervisió [...] el resultat és que mitjançant el pagament delegat la conselleria assumia els costos laborals dels empleats de Feceval, qui desviava els fons públics de qualsevol interès públic, amb greu crebant econòmic per a les arques públiques». «Les despeses de salaris i cotitzacions a la seguretat social dels quatre contractats i del president de la federació mai hauria d'haver estat pagats amb càrrec als fons pressupostaris, obtenint així Feceval un benefici il·lícit equivalent a aquests costos», establia l'escrit d'acusació dels advocats del Consell.
La condemna de la patronal de la concertada que inclou entre els seus adherits a col·legis d'organitzacions ultracatòlics ha provocat reaccions al tauler polític valencià, especialment a la força política que va engegar el procediment. «Cal recordar com l'actual portaveu del PP a València propicià i defensà aquestà actuació del seu departament que ara ha sigut declarada il·legal. María José Catalá és qui va permetre que la patronal disposara de gent alliberada il·legalment per als seus interessos particulars, pagada amb els diners públics dels valencians i valencianes. I aquesta responsabilitat política mai ha sigut assumida per la persona que estava al capdavant de la Conselleria d'Educació que va permetre que tot això passara», ha afirmat la diputada valencianista a les Corts Valencianes, Papi Robles.
«En la conselleria estem centrats en la gestió diària en context de pandèmia, amb màxima dedicació per a garantir les mesures de seguretat i higiene a tots els centres educatius sostinguts amb fons públics. Sobre actuacions del passat que s'han sentenciat com irregulars entenem que no ens toca a nosaltres fer la valoració, sinó que cal que donen les explicacions pertinents els responsables polítics sota el mandat dels quals es van produir», han valorat des del departament que encapçala Marzà un acord judicial que evidència els favors dels quals van gaudir els col·legis privats sostinguts amb diners públics durant l'etapa d'executius encapçalats pels conservadors.