–Que va significar el Genovés per a la pilota valenciana?
–Hi ha una frase que m'agrada molt d'Ernest Lluch [ministre de Sanitat entre 1982 i 1986] en la qual diu que Joan Fuster marca el pas de la prehistòria a la història valenciana. En aquest cas, el Genovés seria el pas en la pilota valenciana de la prehistòria a la història. Hi ha un abans i un després de l'arribada del Genovés al món de la pilota valenciana. No vull dir que abans no hi haguera grans jugadors. Els aficionats d'aquest esport van gaudir de Quart [Albert Arnal, 1913-1966], Juliet [Juli Palau, 1925-2015] o Rovellet [Antoni Reig, 1932]. Però cap d'aquests grandíssims jugadors comptàvem amb la gran obertura de colps de Paco Cabanes, ni amb la seua fortalesa física. Era un jugador molt complet que va aconseguir per les seues qualitats, tant esportives com humanes, situar-se com un símbol absolut, com un mite en vida, malgrat l'emergència aleshores de l'audiovisual i la imposició dels referents de Hollywood. El Genovés era un referent de la cultura d'arrel tradicional valenciana, però lluny d'interpretacions folkloristes. Com a esportista, Paco Cabanes compleix amb tots els paràmetres necessaris per ser ídol i, fins i tot, mite.
-Com va descobrir Paco Cabanes el seu amor per la pilota? L'entorn natal influiria. Al Genovés, el seu poble, a la comarca de la Costera, diuen que quan naixen els xiquets els tiren contra la paret. Si no reboten, són guixaires; i si ho fan, són pilotaris.
-Ho duia de casa, perquè en el Genovés la pilota era l'entreteniment diari dels xiquets. Des de ben menudet sortia de casa per a raspar, ja que en aquesta població es dedicaven a la modalitat del raspall i no a l'alt corda. De fet, la seua afició per la pilota arribava al punt que en el dia del seu combregar, el rector hagué de buscar-lo al trinquet, en estar vestit de mariner i raspant, jugant a pilota valenciana.
-El mite de la pilota valenciana, per circumstàncies geogràfiques, va iniciar-se amb el raspall. Com va canviar a l'escala i corda?
-Cabanes treballava de guixaire i al camp, així com jugava a pilota per la seua devoció a l'esport, concretament a la modalitat del raspall. Un dia, però, va ser cridat per Enriquito, el trinqueter d'Alzira, una figura molt important en els inicis de l'astre valencià. Faltava un jugador per jugar a l'alt corda i van pensar en Paco [Cabanes]. A partir d'aquell debut, el Genovés va créixer fins convertir-se, en un parell d'anys, en un dels millors jugadors del circuit, en la persona que sovint era convidada per jugar desafiaments contra Eusebio i Toni Rovellet, que eren les dues grans estrelles del moment. En els seus primers anys com a jugador, Paco [Cabanes] va desenvolupar totes les seues facultats com a pilotaire, gràcies a comptar amb un cos excepcional i únic per dedicar-se a la pilota valenciana. Va convertir-se, en pocs anys, en un fix dels grans trinquets valencians, com ara Pelai [València], Borriana [Plana Baixa], Guadassuar [Ribera Alta] o Massamagrell [Horta].
-En cas d'haver seguit amb el raspall la seua llegenda hauria estat més complicada?
-Crec que sí, perquè el raspall està més restringit. És cert que amb l'impuls de Canal 9 es va estendre el coneixement d'aquesta modalitat, però generalment s'ha circumscrit a comarques com ara la Safor, la Costera o el Comtat. Val a dir que a la meua comarca, l'Horta Nord, l'única població en la qual es practica el raspall és Rafelbunyol. També crec que va influir que l'alt corda era la modalitat en la qual era més fàcil guanyar-se la vida. Dintre, és clar, de la dimensió d'un esport com ara la pilota valenciana. Això no és, ni de lluny, el futbol.
-Com a propietari fàctic de l'escala i la corda, amb un joc per dalt absolutament poderós, va tindre durant un temps prohibit el cop per dalt. De quina manera va acordar-se això i com va adaptar el seu joc per continuar trencant totes les travesses que jugaven a la contra?
-La seua irrupció va comportar que els grans trinquets acordaren desafiaments, en els quals es condicionava el seu joc per possibilitar les travesses. Li llevaren els alts, li prohibiren les galeries o, fins i tot, el dau. Fan idear mil i un invents per igualar les partides, en les quals el Genovés era molt superior. En una partida a Borriana, recorde que un aficionat va dir, després d'anunciar el trinqueter que no podria realitzar diversos colps: «Xe, nugueu-li una cadira a l'esquena si voleu. Xe, quina barbaritat». Tot i ser un autèntic portent físic, amb el pas dels temps, Cabanes ha acabat pagant aquests excessos físics, se n'ha ressentit. El Genovés va contrarestar les limitacions imposades per alguns trinqueters als seus cops de bragueta per tirar-la a la galeria llençant pilotes per dins o tallant corda. Com que, de vegades, van prohibir-li el bot de braç, el seu cop més mortal, va desenvolupar un manró molt heterodox, una mena de fusió única entre el bot de braç i la bragueta. Era un cop que només sabia fer-lo ell, que li permetia sortejar aquests condicionants dels trinqueters, però que no era natural i, per tant, acabava forçant les mans, el cos i, fins i tot, les cames, en falcar-se a les lloses del trinquet d'una manera, diguem-ne, heterodoxa, gens natural.
-La seua figura compta amb una cadira privilegiada a l'Olimp dels Déus de l'esport valencià gràcies, entre altres proeses, a la mítica partida de l'individual del 1995 contra Àlvaro de Faura. Què ha significat per a la seua trajectòria aquesta partida?
-Aquesta partida no té tanta incidència per a la seua trajectòria com sí per a la seua mitificació social. El Genovés havia guanyat tres campionats individuals a Enric Sarasol, el seu autèntic deixeble. S'havien enfrontat sis vegades, i en les tres primeres, la victòria va ser per al Genovés. Els altres tres campionats caigueren del costat de Sarasol. Paco havia complit 40 anys, i des del club d'amics del Genovés no volíem que jugara per darrera vegada l'individual. Unes quantes persones, entre les quals jo mateix, vam aconsellar-ho així, per l'única raó que no volíem una nova derrota a l'individual. El Genovés, però, pretenia jugar una més. Com que havia perdut l'anterior individual, va enfrontar-se en dues semifinals al Pigat i a Ximo Oltra, en les quals va imposar-se per 60-55. Aquelles dues partides van ser infinitament millors a la final contra Àlvaro, però la final tenia un component simbòlic molt important: era l'última partida del Genovés en la seua carrera professional, ja que havia anunciat la seua retirada tant si perdia com si guanyava. Àlvaro va fer una partida molt intel·ligent i completíssima, en la qual anul·lava les virtuts del Genovés, amb quinzes ràpids i sense massa tanteig entre ambdós jugadors. A pesar que Àlvaro va fer una partida extraordinària, Paco [Cabanes] va remuntar de manera èpica per guanyar. Fou a partir d'aquell moment quan neix el mite del Genovés, en el qual la gent, fins i tot aquella que no l'havia vist jugar, sap que és el millor. Paco Cabanes es converteix en un mite, malgrat practicar un esport que no està integrat en la cultura de masses. Aquella partida, tanmateix, va tenir més transcendència, a banda de la conformació de Genovés com a llegenda. També va trencar amb tots els registres d'audiència. Si el Genovés no s'haguera retirat, s'hauria obert una oportunitat comercial perquè entraren grans patrocinadors a la pilota valenciana.
-Amb la selecció valenciana de pilota, el Genovés va permetre al País Valencià aconseguir el Trofeu 5 Nacions i el mundial de llargues. Encara més: va ser el precursor del desafiament contra els bascos. Va ser un gran ambaixador valencià, en una modalitat de seleccions que trenca amb les fronteres estatals establertes.
-Hi ha persona que van fer molt de bé per a la promoció de la pilota buscant modalitats comunes amb l'objectiu d'establir vincles internacionals. Ara bé, crec que la modalitat que s'hauria d'internacionalitzar és el frontó. Per una raó molt senzilla: és la més audiovisual. Una partida d'escola i corda és complicada de retransmetre per característiques tècniques, com ara la direcció o la velocitat de la pilota. En el cas del frontó, es tracta de dues parets, les quals pràcticament constitueixen un set televisiu. De fet, vam intentar internacionalitzar-ho a través d'aquests enfrontaments amb els bascos, els quals van convertir-se en un espectacle de prime time.
-Junt amb el pilot de motos Jorge Martínez Aspar, qui després va virar cap a cercles pròxims amb el PP, el Genovés va protagonitzar una campanya per la llengua catalana. Quina implicació social, així com en defensa de la nostra llengua i cultura, hi va tenir?
-Paco Cabanes ha sigut un ciutadà normal d'un país normal, la qual cosa ha estat una raresa al País Valencià. Quan li ho vàrem demanar entre persones com ara l’editor Eliseu Climent o jo mateix, li va semblar la mar de normal. En cap moment va qüestionar-se la dimensió que podia agafar, perquè ho considerava normal. A més, va tenir la valentia de no deixar-se influenciar per la campanya que va emprendre l'aleshores directora de Las Provincias, Maria Consuelo Reyna, la Goebbels del terreny. Al contrari que Aspar, qui va arrossegar-se al despatx per implorar-li, Paco Cabanes va seguir com si res. Mentre Cabanes ha comptat amb l'estima de tots els sectors populars valencians, Aspar va preferir optar per altres amistats properes als cercles de poder de l'etapa del PP.
-Per què era tan estimat el Genovés?
-Per aquesta dimensió simbòlica i mítica, així com per la seua calidesa i la seua proximitat absoluta. Ha sigut un home molt pròxim, que entrava al trinquet i coneixia i s'interessava per tothom.
-Van oferir-li alguna vegada ingressar en política? Va fer cap manifestació política?
-No, que jo sàpiga.
-Tornant a l’esport, en quina situació es troba la pilota valenciana en l'actualitat?
-És cert que amb la pandèmia tot està malament, però si haguérem de fer un diagnòstic, identificaria dues debilitats. D'una banda, no s'ha solucionat la situació econòmica dels jugadors, els quals continuen no estan ben pagats i s'han de sobreexplotar per aconseguir guanyar-se la vida; i d'altra, no s'ha aconseguit la configuració d'un model audiovisual que tinga la pilota valenciana com a fonament. Mai no s'ha situat la pilota valenciana en les franges de gran audiència de la televisió, malgrat els intents que vam desenvolupar a Canal 9. La radiotelevisió pública basca sí que ho ha aconseguit, fent que les partides de pilota basca estiguen programades sovint els divendres en horari de prime time. S'ha de col·locar la pilota valenciana en una franja en la qual siga identificada per a la gent. Sense una incursió autèntica de la pilota valenciana en els canals audiovisuals de la modernitat, quedarà reduïda a un valor antropològic.
-Vostè estava comentant la importància de l'audiovisual i, més concretament, de la televisió per a l'impuls de la pilota valenciana. Ha complit À Punt amb la seua tasca de promoció, divulgació i difusió de l'esport nacional del País Valencià?
-Crec que, tal com està dissenyada l'actual radiotelevisió pública valenciana, mai complirà amb els objectius marcats envers la pilota valenciana. En realitat, fan massa per als recursos que tenen. Amb només 55 milions d'euros, és molt complicat, per no dir impossible, fer cap pas per revitalitzar a la televisió la pilota valenciana.
-La importació del model basc seria, per tant, impossible amb el pressupost actual d'À Punt.
-És cert que podrien haver-hi vies a través de la FORTA o d'altres mecanismes de coordinació. Però l'adopció d'aquest model implica costos de producció, trasllat del senyal, dels jugadors, etc. I tota aquesta despesa és inassumible per a la radiotelevisió pública valenciana amb un pressupost de 55 milions d'euros. Les polítiques, al remat, són els pressupostos, i si hi haguera voluntat es podria desenvolupar. Per exemple, destinant a la pilota valenciana els 2 milions d'euros consignats per a la celebració d'Eurovisió a Benidorm. És un problema de pressupost.
-El pressupost de l'actual radiotelevisió pública valenciana està fixat per la Generalitat Valenciana i, en conseqüència, per les forces d'esquerres. Ha fet els deures l'executiu valencià envers la pilota valenciana?
-S'està apostant per la base, per introduir la pilota valenciana als centres d'ensenyament o per reforçar les escoles de pilota valenciana. Sense qüestionar aquestes accions, les quals són evidentment positives, crec que tenim un problema de diagnòstic en la transmissió dels valors. Sovint els valors no es transmeten de baix cap a dalt, sinó al contrari. S'ha d'aprofundir, per tant, en la introducció de la pilota valenciana en els mitjans comunicatius de masses.
-Hi ha veus que assenyalen que l'executiu valencià de Francisco Camps (2003-2011), la Diputació de València encapçalada per Alfonso Rus (2007-2015) o l'exconseller de Governació Serafín Castellano (2007-2014), tots tres amb problemes judicials pendents per presumptes trames de corrupció, feien més per impulsar la pilota valenciana.
-Amb el Govern del Botànic, la pilota valenciana compta amb més reconeixement simbòlic. Tot i que no s'està actuant correctament en diversos aspectes, s'ha de ressaltar la presència constant del conseller d'Educació, Cultura i Esports, Vicent Marzà, o del president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, a les grans partides. També hauran ajudat en l'impuls de la fundació de la pilota. Els dirigents del PP que ha mencionat, en realitat, feien servir el nostre esport per interessos electorals o per rentar-se la seua imatge. Castellano, no debades, va prometre de manera cínica a la Federació de Pilota Valenciana que si no firmaven els diferents manifests contra el tancament de RTVV, la pilota gaudiria dels diners destinats a RTVV. Aquests dirigents del PP mai no han tingut cap credibilitat.
-Acabem amb un bri d'esperança: la feminització progressiva de l'esport autòcton.
-La pilota valenciana, com altres àmbits de la societat, sempre ha sigut majoritàriament masculina. I, en certa manera, encara hi persisteix aquesta bretxa. Ara bé, des de fa un temps s'ha incrementat la presència de jugadores, especialment a les categories de base. Si férem un DAFO, en el qual analitzàrem les debilitats, les amenaces, les fortaleses i les oportunitats de la pilota valenciana, la incorporació de dones joves a aquest esport seria una de les seues fortaleses. De fet, crec que per solucionar alguns dels problemes que arrossega el nostre esport, s'hauria de fer aquesta anàlisi importada del màrqueting.