Si els màxims responsables d’À Punt hagueren de seleccionar un programa de la casa per definir la Llei de creació de l’ens públic, de segur que s’inclinarien per Açò és un destarifo. Les persones que en aquests quatre anys han ocupat la direcció general de la radiotelevisió valenciana i l’òrgan supervisor que és el Consell Rector han comprovat que el marc legal aprovat el juliol de 2016 és manifestament millorable.
A la recerca de la despolitització i d’una gestió garantista, que no repetisca les errades de l’extinta RTVV, la norma en qüestió ha acabat resultant lenta i poc operativa, massa rígida. Un veritable llosa en un context tan competitiu i immediat com el de la comunicació. Perquè À Punt Mèdia no gestiona ferrocarrils, habitatges ni boscos, sinó una ràdio, una televisió i un lloc web sotmesos a unes necessitats radicalment diferents. Els tràmits fixats per la Conselleria d’Hisenda representen una cursa d’obstacles.
Per això mateix, els autors intel·lectuals de la Llei —PSPV, Compromís, Podem i Ciutadans— s’han proposat esmenar-la a fons. Hi ambicionen una reforma de calat que emane de la subcomissió creada l’octubre passat a les Corts amb aquest objectiu. La pandèmia ha provocat un embús en el calendari parlamentari i de moment tan sols hi han registrat el pla de treball, però existeix la voluntat compartida de transitar cap a la reforma i, fins i tot, de tenir-la enllestida abans de la finalització de 2022.
El PP se n’ha despenjat. Els populars, que ja van votar en contra de la Llei de creació, estan indignats per les quatre esmenes que el Botànic va introduir al desembre a través de l’anomenada Llei d’acompanyament. Una mena de calaix de sastre que, entre altres coses, permet la regulació de la política tributària o l’adopció de mesures administratives transitòries que afavorisquen el funcionament òptim de la Generalitat.
Per exemple, la moratòria gràcies a la qual s’ha ajornat l’obligació de dedicar, com a màxim, un terç del pressupost d’À Punt a la partida de personal. Aquesta fou la condició sine qua non de Ciutadans per donar el seu vistiplau a la Llei de creació. Els grups del Botànic hi van cedir per la conveniència d’ampliar el suport a una norma sensible, però després han obviat aquest requeriment. Les 469 persones que integren la plantilla d’À Punt suposen una despesa superior al terç acordat.
A banda d’aquesta esmena, PSPV, Compromís i Unides Podem van colar-ne una altra que permetrà designar el pròxim president del Consell Rector per majoria absoluta en tercera votació si a la primera i segona no ha obtingut la majoria reforçada —dos terços i tres cinquenes parts, respectivament— prevista a la Llei de 2016. Enrique Soriano, designat president a proposta socialista amb el consens del Botànic i Cs, ha decidit retornar a la seua plaça de lletrat de les Corts quan a penes havia consumit la meitat dels sis anys de mandat. L’ha rellevat de manera provisional Mar Iglesias, que n’era vicepresidenta i va accedir al Consell a proposta de Compromís. Però ara el Botànic ja no necessitarà consensuar-ne el substitut definitiu amb cap partit de l’oposició.
Eva Ortiz (PP): “És un paripé, els canvis introduïts a la Llei d’acompanyament han modificat 'de facto' la d’À Punt”
“No van comunicar-nos que pensaven fer tots aquells canvis i ara volen que reformem la Llei? Que no compten amb nosaltres”, diu Eva Ortiz en nom del PP. “La comissió d’À Punt i la subcomissió plantejada per Ciutadans són un paripé, els canvis introduïts a la Llei d’acompanyament han modificat de facto la d’À Punt”, sosté. Ortiz opina que cal “repensar a fons” l’ens públic però lamenta que els grups del Botànic “no vulguen mantenir una interlocució amb el principal partit de l’oposició” sobre la matèria. Entre els aspectes que el PP desitjaria canviar figura la llengua: “Si volen que els cinc milions de valencians senten la televisió com a pròpia, no podem legislar com si no hi hagueren zones castellanoparlants”, explica. “On jo visc, a Oriola, molta gent no entén el valencià encara que faça l’esforç d’entendre’l; no seria tan greu que la graella incloguera programes en castellà.”
“Si la Llei és el problema, caldrà reformar-la, no?”, es pregunta, retòricament, l’alcoià Fernando Llopis, diputat de Ciutadans. “Més que una llei, sembla una pista americana, cosa que dificulta el funcionament i la consolidació definitiva d’À Punt”, subratlla ell. Té clar, de fet, que les dues societats recollides a la Llei —la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació i la Societat Anònima de Mitjans de Comunicació— s’han de fondre en una de sola. “Ningú no ha estat capaç de raonar-me els presumptes beneficis d’aquesta estructura doble”, afirma. “La fusió eliminaria els problemes que generen les transferències de diners entre elles”.
I és que tant la Intervenció de la Generalitat com la Sindicatura de Comptes posen objeccions de manera habitual a la prestacions de serveis entre ambdues societats. El model està inspirat en RTVE, però a À Punt el personal fa tasques per al grup en el seu conjunt i no exclusivament per a la ràdio o la televisió. L’existència de dos pressupostos i de dues plantilles provoca distorsions.
Mònica Álvaro, de Compromís, anteposa per davant de tot els interessos dels treballadors. “Si la unificació de societats no perjudica el personal, hi estarem d’acord”, comenta. “A la Llei se li poden fer moltíssims canvis”, admet, “un dels quals hauria de ser la manera d’avaluar el contracte programa”. A la coalició preocupa molt “l’increment de la informació referida a la política estatal en detriment de la valenciana que es va constatar durant el primer i segon trimestre de 2020”.
La presidenta de la comissió de radiotelevisió i de l’espai audiovisual és una altra alcoiana, Estefania Blanes, d’Unides Podem. Ella remet a les “compareixences dels experts” a la subcomissió pactada per tal de determinar si les dues societats són útils o si convé deixar-les en una de sola. Una opinió coincident amb la de la socialista Mercedes Caballero: “Si els gestors ens asseguren que això facilitarà la gestió diària d’À Punt, la fusió ens semblarà perfecta”. “Les dues societats inicials van idear-se, en bona mesura, per esquivar la successió empresarial respecte a l’antiga RTVV”, diu.
El personal i la llengua
Amb tot, els dos grans ítems de la possible reforma són el terç del pressupost destinat al personal i la llengua vehicular de l’ens. Tot i la disparitat d’opinions, hi ha opcions d’arribar a una entesa.
Llopis, de Cs, està obert a incrementar el sostre de despesa en personal del 33% actual “al 35% o al 40%”
“Sabem què va passar amb Canal 9 i nosaltres tenim molt clar que cal limitar la despesa de personal”, expressa Fernando Llopis. El seu partit reclamava en el passat una reducció del pressupost i de la plantilla que ara sembla haver quedat aparcada. No debades, per tal d’encabir les 469 persones que en formen part, Llopis no veuria malament augmentar aquest apartat “del 33% que marca la llei actual al 35% o al 40%”.
Si al pressupost assignat directament per la Generalitat —al voltant de 57 milions d’euros— se li sumen les assignacions d’algunes conselleries per diversos convenis, amb el 40% dels ingressos procedents de l’erari públic es podria cobrir la despesa de personal.
“Els 469 llocs de treball han de quedar consolidats, no n’hi poden haver menys”, emfasitza la vila-realenca Mònica Álvaro. “Si cal, s’hauria d’ampliar la plantilla, però en cap cas reduir-la”, corrobora Estefania Blanes. La relació de llocs de treball (RPT) sobre la qual pivotaran les oposicions s’ha aprovat sota aquesta xifra concreta: 469. Blanes seria partidària d’eliminar el sostre de despesa en personal —“a cap altra empresa de la Generalitat no n’hi ha”— i recorda que la Llei estableix que “el 100% del personal que participa en l’elaboració dels informatius ha de ser propi”.
Ni socialistes ni Compromís ni Unides Podem estan disposats a introduir canvis a la llengua vehicular de l’ens
La socialista Mercedes Caballero sí que s’inclina per regular-ne el màxim —“no volem una tele que dure quatre o cinc anys, sinó més de 40”— però s’obriria a incrementar el terç present al 40%. “Encara que els grups del Botànic no vam incloure incialment el límit de despesa de personal a la Llei, l’aportació de Ciutadans em sembla encertada i s’ha de mantenir”, afegeix. Per contra, Caballero no vol ni sentir a parlar de canvis de redacció en l’apartat que esmenta l’idioma. “El valencià és intocable, tenim accés a mil mitjans en castellà i a només un en la nostra llengua”, apunta, “a la tele i la ràdio, qui vol parlar en castellà, ja ho fa sense que ningú no li diga res”.
La llengua és, igualment, una línia roja tant per a Álvaro com per a Blanes. “Compromís no acceptarà cap canvi en aquest sentit”, avança la primera. “Les zones castellanoparlants han de tenir un coneixement cada vegada més gran del valencià”, argumenta la segona.
Al seu torn, Llopis creu que À Punt “no ha de ser en una llengua exclusivament”. I tot seguit fa un suggeriment: “Si el periodista està entrevistant l’alcalde d’una població castellanoparlant, hauria d’adreçar-se a ell en castellà”. En quasevol cas, Llopis no subjuga la reforma legislativa a aquest punt. “Si la llei que se’ns proposa finalment significa una millora sobre l’anterior, hi votarem a favor encara que no ens satisfaga plenament”, anuncia.
Que el concurs de director general semble un concurs a la funció pública ho posa molt difícil. Que les incompatibilitats que impedeixen formar part del Consell Rector siguen tan nombroses, també. El nomenament de l’anterior directora general, Empar Marco, va ser anul·lat pel TSJCV el setembre passat, sis mesos després que s’esgotara el seu mandat i abandonara aquesta responsabilitat.
Segons l’alt tribunal valencià, dos dels membres del Consell Rector que van prendre part d’aquell procés de selecció no haurien d’haver-lo integrat per raons d’incompatibilitat. En efecte, l’excés de zel en limita l’accés a professors universitaris i pocs més. Persones lligades al món de la producció audiovisual, amb experiència en el sector privat, no hi poden accedir per les connexions que han mantingut amb empreses que aspiren a treballar per a À Punt.
“Cal incorporar persones que coneguen el sector des de dins”, considera Caballero. “I prestar més atenció a la ràdio”, demana Álvaro, delerosa de disposar d’un segon canal radiofònic. “La Llei és garantista, evita que el director general puga fer contractes onerosos sense el plàcet del Consell Rector”, aplaudeix Blanes. “Hem de reconèixer que Alfred Costa ha millorat moltíssim Empar Marco, és molt menys dogmàtic”, es felicita Llopis, que insta el Botànic a pactar, també, el nom del nou president o presidenta del Consell Rector per “posar fi a l’interinatge d’Iglesias”. Aquest cognom, ja se sap, els produeix urticària.