Les crisis, tal com dicta l’etimologia, són moments de presa de decisions determinants. Èpoques convulses, de canvi, en què adaptar-s’hi o no condiciona el futur d’una empresa. I, sens dubte, la de la COVID-19 és una de les principals crisis —si no la més important— del darrer segle. L’aturada de bona part de l’activitat industrial només troba comparació a les conteses bèl·liques més cruentes.
L’economia, així doncs, cerca revulsius per refer-se de la solsida pandèmica. En aquest sentit s’emmarca l’Estudi dels efectes de la pandèmia de la COVID-19 sobre la indústria valenciana elaborat per la Càtedra d’Economia Valenciana, la Universitat Politècnica de València (UPV) i el Centre d’Investigació en Gestió d’Empreses (Cegea) a instàncies de la Conselleria d’Economia, Sectors Productius, Comerç i Treball.
Al capdavant de l’informe hi ha Elies Seguí-Mas, Guillermina Tormo-Carbó, Xavier Molina i Luis Martínez Cháfer, quatre experts de primer nivell. Tots quatre, amb la col·laboració de 520 empreses de volum divers, han analitzat les conseqüències que ha tingut el terrabastall de la COVID i les solucions que les pimes i les empreses més grans tracten d’implementar per posar-hi remei. Els resultats d’aquest treball, presentats aquest dimarts a València amb la presència del conseller d’Economia, Rafael Climent, busquen posar fil a l’agulla: detectar les principals febleses i comprovar quines inèrcies s’han vist alterades per la crisi en curs.
El 75% d’empreses baixen les seues vendes
Com era d’esperar, l’informe reflecteix l’impacte enormement negatiu que ha tingut la pandèmia sobre el teixit industrial en general, però amb alguns damnificats especials. En concret, les vendes de les empreses relacionades amb el sector de l’automòbil, el joguet i el calcer han caigut en picat. Per exemple, en el cas de l’automoció, després de diversos ERTO, el tractor del sector que és la factoria Ford —radicada a Almussafes (Ribera Baixa)— ha presentat un ERO que afectarà mig miler de treballadors i farà desaparèixer el torn nocturn. Les derivades de la reducció de l’activitat de la principal multinacional radicada al País Valencià repercutiran en desenes i desenes de petites i mitjanes empreses que actuen com a subministradores, la majoria de les quals ubicades al mateix parc empresarial.

En total, tres de cada quatre empreses han patit un descens significatiu de les seues vendes i, per tant, dels seus ingressos. La meitat de les empreses valencianes enquestades consideren que el descens de vendes es mantindrà en els pròxims mesos. Les empreses menudes, les que asseguren haver sofert una caiguda de les vendes més notable, són les que es mostren més optimistes amb vista al futur.

Conciliació laboral i perfils digitals
Tant el confinament estricte, en primera instància, com el confinament atenuat que va arribar més tard, ha obligat a introduir pautes noves en la conciliació laboral i familiar. L’extensió del teletreball n’ha afavorit la flexibilització, sobretot, segons destaca l’estudi, a les empreses d’un tamany superior.
També s’ha afavorit el reciclatge de determinats perfils i s’ha apostat fort per la contractació de treballadors altament formats en continguts digitals, a fi de donar resposta a les noves demandes existents.
Una de cada quatre empreses petites i mitjanes han accedit a algun tipus d’ajuda pública per pal·liar, ni que fora mínimament, la caiguda dels seus ingressos. Els mecanismes més demandats han esta el finançament directe, els avals i els ajornaments del pagament de tributs. Les més valorades pels empresaris, no obstant, han estat les ajudes per fomentar-ne la internacionalització, el teletreball i la digitalització.

En general, com era d’esperar, s’ha optat per una estratègia empresarial conservadora, consistent a mantenir-se en funcionament. Les empreses més grans són les que han requerit un grau de finançament superior. I la gran majoria, de més grans i de més petites, no han optat per adquirir nous productes de proveïdors forans, sinó que mantenen la confiança en els de proximitat.
Més innovació, igual sostenibilitat
La principal lectura de l’informe elaborat per la Càtedra d’Economia Valenciana, la UPV i Cegea és que una de cada tres pimes industrials valencianes han vist la crisi pandèmica com una oportunitat de rellançar la innovació aplicada a l’empresa. Innovacions de producte, però també de procés. Això s’han fet especialment evident en els clústers tradicionals, com el del sector tauleller a les comarques de la Plana.


En canvi, pel costat negatiu, un terç de les empreses no han aplicat cap política de caràcter verd o relacionada amb l’economia circular, per bé que hi ha dades més esperançadores en sectors concrets, com ara el tauleller o el químic, amb una sensibilitat més gran. A més, una de cada dues empreses no tenen constància de quins són els objectius de desenvolupament sostenible i no han implementat eines en favor de la responsabilitat social corporativa.
