L'objectiu d'En Comú Podem, conscients de les magres expectatives electorals que albiraven les enquestes, era refermar mínimament la seua posició per forçar la reedició d'un tripartit d'esquerres amb el PSC i ERC. Amb un discurs en el qual s'ha combinat el missatge social, amb l'accent situat en la defensa d'una reversió de les privatitzacions sanitàries a Catalunya, i la confrontació identitària amb Junts per Catalunya, l'espai d'esquerres que va aconseguir guanyar dues eleccions espanyoles al Principat s'ha estancat. Els morats, amb el 97,28% del vot escrutat, conserven els vuit escons que van obtenir als comicis del 2017.
En aquesta ocasió, tanmateix, passen de situar-se com la quinta força principatina a ubicar-se en la sexta posició, superats pel PSC, ERC, Junts per Catalunya, l'extrema dreta carpetovetònica Vox i la CUP. Els morats, d'aquesta manera, queden relegats a l'última posició dintre del camp progressista. L'any 2017, tot i el retrocés electoral, van quedar-hi per davant de la CUP dintre de la competició en el camp ideològic de l'esquerra.
Com si es tractara d'una mena de déjà-vu de les anteriors eleccions al Parlament de Catalunya, En Comú Podem aconsegueix set diputats per la circumscripció de Barcelona i un per la demarcació de Tarragona, en la qual han estat sobrepassats per la CUP dintre del flanc esquerrà. A la ciutat de Barcelona, però, avancen una posició a la classificació electoral respecte de la passada cita catalana amb les urnes. Amb aquests resultats, un dels noms il·lustres de la llista, Rosa Lluch, es queda sense escó a la cambra catalana.
El resultat permet a la candidatura encapçalada per la periodista Jessica Albiach salvar els mobles i insistir en la seua fórmula de govern d'un tripartit progressista a Catalunya, però evidència, una vegada més, l'estancament electoral d'un espai que ha perdut capacitat d'atracció durant els darrers anys. La conservació dels vuit diputats, amb tot, permet respirar al líder espanyol de Podem, Pablo Iglesias, qui havia patit dues clatellades territorials d'ençà que va accedir al Govern espanyol del bracet del PSOE. Les marques dels morats, no debades, van desaparèixer del parlament gallec i van experimentar una davallada significada al País Basc en tots dos comicis celebrats en estiu del 2020.