“Hi ha un interval, que pot ser breu (...) una espècie de xoc o paràlisi psicològica. Els especialistes reconeixen aquest efecte quan es manifesta i saben que, en aquell moment, la font està més oberta a la suggestió i és molt propensa a obeir que abans del xoc”. Així comença La doctrina del xoc. L’ascens del capitalisme del desastre, de l’escriptora Naomi Klein, que analitza com les elits polítiques i econòmiques han aprofitat els moments de xoc social per “imposar el projecte neoliberal i restringir les llibertats en nom de la seguretat”.
A l’Estat espanyol, segons defensa el professor de Dret Constitucional Joaquín Urías, aquest punt d’inflexió té lloc després de la crisi del 2008 i de l’eclosió dels moviments que van sorgir arran d’aquesta: “existeix una reacció que, fonamentalment, busca limitar el dret de protesta, després d’un 15M en què s’ocuparen espais públics i s’agitaren els carrers”, afirma. La repressió que han patit col·lectius com els Iaioflautes, la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), els Comitès de Defensa de la República (CDR) a Catalunya o la Plataforma Pro-Soterrament a Múrcia ha posat el crit al cel per part de les organitzacions que defensen els drets humans. A més a més, afegeix Urías, a l'Estat espanyol hi ha altre problema addicional: "molts jutges no assoleixen que el seu paper és defensar la ciutadania i no defensar l'Estat, i, per això existeixen molt poques condemnes a forces de seguretat".
Des d'Amnistia Internacional, s’apunta als articles 36.6 (resistència, desobediència o negativa a identificar-se), 37.4 (faltes de respecte a l’autoritat) i 36.23 (difusió no autoritzada d’imatges de membres de les forces de seguretat) com els més polèmics de la nova Llei de Seguretat Ciutadana. Alhora, el seu informe Tuitea, si te atreves: com les lleis antiterroristes restringeixen la llibertat d’expressió a Espanya apunta a l’article 578 del Codi Penal, que també va estar modificat l’any 2015 (on es van endurir les penes i es va posar el focus a Internet). Aquesta disposició permet els jutges, segons afirma Eduard Martínez (Amnistia Internacional), “jutjar músics o activistes per injúries o enaltiment del terrorisme”, com els va ocórrer “als titellaires o a Valtònyc”, exemplifica.
En la pràctica, afirmen des d’Amnistia Internacional, aquesta reforma del Codi Penal “serveix per jutjar gent amb un perfil ideològic d’esquerres o independentista per certs comentaris que es produeixen, eminentment, a les xarxes", sentencia. Segons denuncien des d'aquesta ONG, 73 persones han estat detingudes durant les 4 “Operacions Aranya” i el nombre de condemnats per l’article 578 ha augmentat significativament durant els últims anys, arribant als 35 detinguts durant el 2016 o 31 durant el 2017. En la mateixa línia, es mostra Urías, qui creu que “a l’Estat espanyol els nous canvis en la legislació han buscat la persecució de la protesta”, de manera que “les multes substitueixen la força i la violència física per part de les forces de seguretat” i “deixen indefens al ciutadà”, qui, en casos com el de la Llei de Seguretat Ciutadana “passa a dependre de l’actuació del policia i no del jutge, com abans”, perdent així garanties.
Amparo Molina: una iaioflauta acusada d’incitació a l’odi i lesions
EL TEMPS es reuneix amb Amparo Molina al centre de València. “Ací em van detenir després d’una manifestació”, assenyala aquesta iaioflauta de 64 anys. Era 11 d’octubre del 2018, i Amparo prenia un refresc amb els seus companys quan uns policies la van detenir. Havia eixit a la Plaça de l’Ajuntament del Cap i Casal per protestar contra la violència ultradretana que s’havia produït a la manifestació del 9 d’octubre, Diada Nacional del País Valencià, que havia sigut dos dies abans.
Els fets ocorregueren l’1 d’octubre, dia del referèndum d'autodeterminació a Catalunya, quan van celebrar-se dues manifestacions a València. De matí, una organitzada, entre d’altres, pel partit neofranquista España 2000, contrària a la celebració del referèndum a Catalunya. De vesprada, la manifestació en què va participar Molina, en defensa del dret a decidir dels catalans: “Jo no sóc independentista, però sempre estaré amb la democràcia. Reivindicar els drets humans no és antisistema”, afirma.
Durant el transcurs de la manifestació a favor del dret a decidir, una dona —que després es descobriria que havia estat hores abans en la manifestació ultradretana i que es situa a l’òrbita d’Espanya 2000— va increpar l’acusada al crit de “roja de merda”, al qual Molina va respondre amb un “i tu feixista de merda”. Després, va començar una discussió entre alguns manifestants i la dona ultradretana, en què la iaioflauta es va mantenir al marge. La dona, que anava amb la seua parella, segons exposa aquesta iaioflauta, va denunciar-la per incitació a l’odi i lesions. Una denúncia que no entén, quan “qui estava a la manifestació que no li corresponia era l’altra persona” i quan, a més a més, “la dona a qui suposadament havia agredit va trigar quatre dies a denunciar-me”, explica.
Després de ser absolta pel càrrec d’incitació a l’odi, va ser condemnada a indemnitzar a la presumpta víctima pel delicte de lesions. Actualment, ha recorregut una condemna que, pensa, busca “perseguir als dissidents”. Altrament, afirma que aquests grups d’extrema dreta “van reconèixer haver-la vigilat, per ser un dels rostres més actius dels iaioflautes a València”. “El que jo he passat no vull que li passe a ningú”, exposa aquesta dona que amb 64 anys va veure’s sotmesa a assetjament pel seu veïnat a la localitat de Vilamarxant (Camp de Túria). “Et fan sentir culpable i et preguntes una i altra vegada que has fet per merèixer això”, comenta, dos anys després i instal·lada a la perifèria de València, on ha rebut el suport incondicional dels seus companys iaioflautes.
Per a Molina, el procediment en aquests casos seria impossible sense la complicitat d’alguns mitjans de comunicació: “El primer que fan és preparar el muntatge, i és suficient en llegir la sentència per adonar-te de les ximpleries que s’afirmen i de que les proves no tenen sentit”. Després, construeixen un relat que “molts programes de la televisió difonen acríticament, en moltes ocasions titllant-te de comunista o d’independentista per estigmatitzar-te”. “És així com funciona i com et sents, utilitzada per infondre por a la població i que no proteste”, lamenta. Ella, que continua protestant cada dilluns amb els Iaioflautes, continuarà als carrers “defensant la unitat de totes les lluites”, que, per a ella, “és al que més por tenen, perquè ens volen precaris, emmordassats i callats”.
Joan Cogollos: un activista pacifista acusat per atemptat contra l’autoritat
El País Valencià és un dels territoris de l’Estat amb major nombre de desnonaments. Durant l’any 2019 va enregistrar una mitjana de 20 desnonaments al dia. Joan Cogollos és un mestre d’educació primària de 74 anys que porta molts anys defensant la lluita pacifista com a mètode per “crear interrogants i transformar la societat”, actualment des de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca de La Safor. Al setembre del 2018 desnonaven una família amb quatre menors, “amb les seues coses dins”. Joan va tractar de mitjançar durant dues ocasions, però els agents de policia van negar-se.
Després de no aconseguir els seus objectius i trobar-se una quinzena d’agents a les portes de la vivenda, Joan Cogollos va “mirar fixament a l’agent de seguretat a metre i mig”, tractant de persuadir-lo “com feia Gandhi” perquè deixara entrar la família per arreplegar els seus fòtils. El policia, segons afirma Cogollos, va negar-se a ésser identificat. “Em van acusar d’agredir l’agent, d’insultar-lo i de ferir-lo", exposa. Allò que esdevé, però, més sorprenent per a ell és que “l’agent que va interposar la denúncia i el que havia estat suposadament ferit no eren el mateix”.
Actualment, ha rebutjat anar a l’acte de reconciliació i anirà a judici perquè, diu, “aquesta és una oportunitat de poder parlar i expressar-se, i el que busca la Llei Mordassa és inculpar-lo sense que tinga dret a defensar-se”. Malgrat la difícil situació en què es troba, Cogollos afirma que “té la sort de comptar amb la PAH al seu darrere, però moltes persones han estat acusades per casos similars”. Si bé és conscient que amb 74 anys no anirà a la presó la seua lluita, afirma, “també és per totes aquelles persones que han estat víctimes de situacions similars i no han comptat amb altaveus que defensaren les injustícies a què estaven sotmeses”.
Tal com afirma Molina, Cogollos seguirà protestant i tractant de frenar els desnonaments, tot i que “potser caldrà pensar noves estratègies per posar més difícil encara els poderosos estigmatitzar els activistes com a persones violentes”. “Una casa és una història i les institucions estan disposades a deixar a persones sense la seua història, i sotmetre-les a la vergonya i la humiliació”, proclama. Altrament, continuarà tractant de convèncer els agents de seguretat de que, com ell “són obrers que acaben reprimint en nom de la Llei Mordassa a canvi d’un jornal”, i defensant que, allò que veritablement importa per a ell, és “deixar un món millor a les noves generacions”.
