Quatre dies després que les imatges de manifestants a les escales de l’edifici del Reichstag amb banderes negres, blanques i vermelles fessin la volta al món, els polítics de Berlín encara no han paït l’escàndol. Dimecres al matí, associacions de migrants i iniciatives antiracistes visiten la cancelleria alemanya. Es reuneix el comitè contra l’extremisme de dreta, una comissió més: tot sembla fet expressament.
Un participant pregunta a la cancellera i als ministres quines conclusions extreuen del cap de setmana i quines mesures emprendran contra els radicals als carrers i a la xarxa. El ministre de l’Interior, Horst Seehofer (CSU), pren la paraula. El govern, diu el ministre segons informacions dels participants, està analitzant detingudament les condicions de seguretat. Seehofer envia un senyal: estem fent coses.
Fins al cap de setmana als polítics els havia costat reaccionar amb gaire severitat a les protestes contra les mesures pel coronavirus. Tenien por de desfermar la fúria del poble. L’1 d’agost, quan per primera vegada desenes de milers de manifestants van recórrer els carrers de Berlín difonent repetidament mites de la conspiració, la cap de l’SPD, Saskia Esken, va qualificar-los a Twitter de “covidiotes”: i va patir un linxament digital. A les persones que defensen el seu dret de manifestació no se les pot tractar així, se li va dir.
Amb encara més por va reaccionar el món polític quan dissabte fins a 400 membres de l’extrema dreta, Reichsbürger (nostàlgics del Reich alemany) i seguidors de teories de la conspiració van travessar els cordons policials i de cop i volta es van trobar davant del Bundestag, el parlament alemany. Durant una estona només tres policies van protegir les portes de vidre que són l’entrada al cor de la democràcia. El president d’Alemanya, Frank-Walter Steinmeier, que posteriorment va rebre els agents al palau de Bellevue, va qualificar l’escena de “veritablemente intolerable”. El portaveu de la cancellera va parlar d’“imatges vergonyoses”.
Però l’escàndol probablement s’hauria pogut evitar, perquè feia temps que s’anunciava, com posa de manifest ara una reconstrucció dels fets: en grups de xat, radicals de dreta ja feia setmanes que havien dit obertament que volien “assaltar” o “ocupar” el Bundestag. Fins i tot el dia de la manifestació, alguns oradors van animar reiteradament a saltar les tanques que envolten l’edifici del Reichstag i a entrar al parlament. Però les autoritats no es van prendre les proclames prou seriosament. I, d’aquesta manera, un grapat de partidaris de conspiracions i membres de l’extrema dreta van aconseguir crear unes imatges que perduren. I van poder radicalitzar encara més una part de les protestes pel coronavirus.
Dissabte, 12.30. A la capital alemanya s’han anunciat diversos actes contra les polítiques imposades pel govern arran del coronavirus; la manifestació més grossa l’organitza el grup Querdenken 711, de Stuttgart. Primer l’autoritat berlinesa competent havia prohibit la manifestació, però els tribunals van aixecar la prohibició. Ara desenes de milers de persones protesten en diversos punts del barri berlinès de Mitte, de la Friedrichstraße a la Columna de la Victòria. És una barreja estrambòtica de ciutadans de classe mitjana, esotèrics i antivacunes. I radicals de dreta.
Davant l’edifici del Reichstag es congreguen més de cent persones. Fan onejar banderes del Reich –l’imperi alemany– negres, blanques i vermelles, i també oneja una bandera russa. Davant l’escenari que tindrà importància més tard, Rüdiger Hoffmann parla de l’“assalt al Reichstag”. Hoffman presideix l’associació berlinesa Staatenlos (‘Sense Estat’), que ha convocat la manifestació a la plaça de la República. Les autoritats associen aquest grup, amb aires de secta, al moviment dels Reichsbürger, els seguidors de la qual consideren que la República Federal Alemanya és un constructe il·legal.
Hoffmann, de 52 anys, havia estat dirigent del Partit Nacionaldemòcrata Alemany (NPD), d’extrema dreta. El desembre del 1994 –quan encara es deia Rüdiger Klasen– el tribunal regional de Schwerin el va condemnar a tres anys i mig de presó per l’atac a un centre per a sol·licitants d’asil. Per intent d’assassinat i greu alteració de l’ordre públic.
Des del 2013 Hoffmann i la seva colla s’han personat diverses vegades davant l’edifici del Reichstag. En les manifestacions, sempre notificades, Hoffmann reivindicava el dret dels ciutadans a accedir al parlament en nom dels “pobles alemanys”. El desembre del 2018 va passejar-se per davant de les tanques que protegeixen les escales del Reichstag i va bramar davant d’uns quaranta seguidors en direcció al parlament: “Fora, fora! Això és casa nostra! És a nosaltres que ens pertany i no a vosaltres!”. Evidentment, ningú no se’l va prendre seriosament.
Aquest dissabte Hoffmann anima els oients: “Que no us aturin! Ni tanques, ni vidres, ni filats!”.
Tot i així, la policia no es preocupa de Hoffmann, sinó de les persones que hi ha assegudes darrere les tanques en un prat entre el parlament i la cancelleria. En aquesta zona no està permès manifestar-se. A les 12.45 s’avança un equip de comunicació de la policia amb armilles grogues. Els cinc agents intenten convèncer quatre adults, que van amb dos nens, i un home. Però el grup no vol deixar estar la seva miniseguda.
A la tarda, davant l’edifici del Reichstag augmenta per primer cop la temperatura. Attila Hildmann s’ha desplaçat amb una corrua de seguidors a la plaça de la República. Hildmann és conegut com a cuiner mediàtic vegà, però darrerament s’ha convertit en un dels opositors més radicals a les polítiques pel coronavirus a Alemanya i difon relats conspiratius d’extrema dreta.
Un grup de manifestants entra al prat acordonat. A les 16.11 Hildmann comença el seu discurs. Des de l’escenari critica amb vehemència la “dictadura del coronavirus” i crida: “Tombeu les tanques!”.
La policia fa servir gas lacrimogen i gossos contra les més de cent persones que hi ha al prat. A més, s’encenen els aspersors.
Un cop la situació està calmada, Hildmann torna a pujar a l’escenari. Exigeix a la policia que obri les “tanques” perquè la gent pugui entrar finalment a l’edifici del Reichstag, “que està consagrat al poble alemany”. Assenyala el Bundestag, que li queda al darrere. Els oients criden amb ell: “Obriu les portes!”.
Al grup de xat de Hildmann, des del juny diversos seguidors ja havien escollit l’edifici del Reichstag com a objectiu. Una tal Beate C. escrivia, no sempre seguint les normes gramaticals de l’alemany: “Hauríem de manifestar-nos tots junts, no individualment en ciutats, sinó convocar-nos tots junts per anar a Berlín i ocupar el parlament fins que es rendeixin”. Cinc dies abans de la manifestació, un altre membre del xat va escriure: per assaltar el Bundestag, calen “armes o que l’exèrcit o la policia estiguin de part teva”.
A les 18.45 centenars de manifestants travessen el parc de Tiergarten fins a la Scheidenstraße, que passa pel sud de l’edifici del Reichstag. Molts opten per un caminet que travessa el parc, per davant del monument als gitanos assassinats pels nacionalsocialistes. Alguns avancen pel mig del monument.
La policia berlinesa constata més tard en un informe que la pressió als cordons policials havia augmentat notablement. Els manifestants intentaven contínuament separar les tanques per arribar al parlament. La policia pren una decisió que tindrà conseqüències: traslladen la major part dels 250 agents que hi ha a la zona governamental a la Scheidemannstraße. Així es volen assegurar els cordons del costat sud de l’edifici del Reichstag, cosa que només s’aconsegueix parcialment. La multitud no la poden aturar ni cotxes de policies arrenglerats. El nombre de manifestants al voltant del Bundestag ja és de 2.000 persones.
A les 19.04 Tamara Kirschbaum és a l’escenari de davant del Reichstag. És una dona amb rastes que respira amb força al micròfon. “Som-hi, gent! Avui, aquí a Berlín, escriurem la història!”, crida la dona. Kirschbaum és una terapeuta homeopàtica de la zona d’Aquisgrà. L’autoritat per a la protecció de la constitució del land de Rin del Nord-Westfàlia la situa en l’òrbita dels Reichsbürger.
A l’escenari la dona porta una samarreta amb símbols del moviment QAnon, que escampa abstruses tesis conspiratives. A la xarxa signa com a “col·laboradora autònoma” d’un portal digital del moviment.
Més enllà del seu land, fins ara Kirschbaum no era coneguda. Ara uns quants centenars d’oients escolten el seu discurs confús. El president nord-americà, Donald Trump –afirma la dona–, és a Berlín, per tant cal enviar-li un senyal i enfilar-se a les escales del Bundestag: “Pugem-hi i recuperem des d’ara mateix el que és casa nostra!”, crida Kirschbaum al micròfon.
Aparentment empesos per aquestes paraules, els manifestants salten les tanques que hi ha al costat de l’escenari i pugen els esglaons de l’edifici del Reichstag. Per l’altra banda també puja gent després de travessar la barrera de tanques.
De sobte fins a 400 persones s’obren pas fins a les portes de vidre del Bundestag. Entre la multitud i l’entrada només hi ha tres policies. Dos agents porten porres; un altre, sense casc, crida: “Avall, baixin d’aquí!”.
A les escales els manifestants criden d’alegria, aixequen els mòbils per capturar aquest moment simbòlic. Entremig de Reichsbürger i membres de l’extrema dreta hi ha un col·laborador del diputat de l’AfD Ulrich Oehme, de Saxònia. A primera línia, enfilat a les escales, també hi ha un membre de Junge Alternative, l’organització juvenil de l’AfD, i escalfa els ànims de la multitud.
Entre la gentada d’agitadors de dreta que hi ha davant les portes del Bundestag també hi ha Nikolai Nerling, un negacionista de l’Holocaust i exmestre de primària que a les xarxes socials es fa dir “Volkslehrer” (‘professor del poble’). Ha assistit des del començament a les manifestacions contra les mesures preses pel coronavirus i també té contacte amb els organitzadors de la manifestació principal de Querdenken 711.
A les escales hi ha, a més a més, membres del grup Corona-Rebellen Düsseldorf, identificables pel seu cartell negre, blanc i vermell. Des de mig matí participen en les manifestacions de Berlín, cridant, instigant i manifestament beguts. Finalment són al lloc adequat en el moment adequat.
Un minut més tard tres combois de la policia de Cottbus arriben a la part baixa de les escales, formen cadenes i fan retrocedir els manifestants amb porres i gas pebre. Els agents eren un tros lluny de l’escenari, en direcció a la porta de Brandenburg, i anaven per dissoldre’s, però han hagut d’actuar veient que els manifestants saltaven les tanques i es llançaven cap a l’edifici del Reichstag.
Algunes persones d’entre la multitud insulten els policies que els fan retrocedir, d’altres es defensen, empenyen els agents, els tiren gas lacrimogen. D’altres criden: “Traïdors del poble”, “Marxeu” o “Resistència”.
A les 19.19 ja s’ha acabat el desallotjament de les escales. Una mica més tard la policia anuncia per megafonia el final de la concentració: “Atenció, sisplau. Missatge de la policia. A causa de l’alteració de l’ordre, es dissoldrà la manifestació”. Però la gent no té pensat anar-se’n. La plaça de davant del Bundestag no queda desallotjada fins poc abans de les 8.
Ara els polítics, inquiets, busquen respostes. Alguns reclamen que es prohibeixin les banderes negres, blanques i vermelles de l’imperi alemany, un intent més aviat a la desesperada. D’altres proposen que es prohibeixi de manera general manifestar-se davant l’edifici del Reichstag, no únicament els dies en què hi ha sessió. També es podria anticipar l’aplicació d’un pla de seguretat que en principi no s’havia d’executar fins al 2025: la construcció d’un fossat i la instal·lació d’unes tanques de dos metres i mig a tot el voltant del Bundestag.
Però aquesta és la resposta adient? Mantenir el poble a una certa distància dels representants populars igual com feia el rei amb els súbdits que anaven al castell? Dijous al migdia l’Ältersrat (‘consell d’ancians’) del parlament alemany es reuneix en sessió especial. Durant una bona hora els parlamentaris debaten sobre com es pot augmentar la seguretat al Bundestag; això sí, sense aïllar-se dels ciutadans. No s’arriba, però, a prendre decisions concretes.
Només es posen d’acord en una cosa: no es poden repetir les escenes del cap de setmana. Reclamen a les forces de seguretat un informe exhaustiu de com es va poder arribar a aquell extrem. El president del parlament, Wolfgang Schäuble (CDU), té previst reunir-se amb representants del govern alemany i del land de Berlín per parlar sobre els incidents i buscar-hi solucions.
Al grup de xat dels Corona-Rebellen Düsseldorf impera una mena d’estat de guerra després dels successos de Berlín. Hi ha molt d’odi contra els policies que han posat fi al terrible episodi davant del Bundestag. Algú escriu que desitja una mort violenta per als “esbirros de l’antic sistema”: “Que el poble els tregui de casa seva i que es faci justícia”.
Traducció d'Arnau Figueras