A hores d’ara, l’horitzó esdevé complicat per als integrants de La Fúmiga. El seu és un projecte vital: un grup d’amics i músics que van decidir fer un pas més enllà i fer de la música, a banda d’una passió, una eina de transformació social i de defensa de la llengua. Fins ara, tot havia anat sobre rodes, amb unes setanta mil escoltes mensuals a Spotify i més de cinquanta concerts durant l’anterior estiu. A hores d’ara troben cada dia més dificultats per continuar amb el seu projecte perquè, diuen, han sigut abandonats per ajuntaments i institucions. Jose Beteta és el cantant d’aquesta banda d’Alzira i conta a EL TEMPS que les polítiques posades en marxa pel Govern valencià per salvar la cultura no han estat suficients. Després d’una pandèmia en què la gent ha adquirit consciència de la importància que té la cultura a les seues vides, pensa que molts ajuntaments han abandonat els músics “per por a possibles rebrots” mentre permetien “altre tipus d’events multitudinaris a discoteques i places de bous”.
Després de la suspensió dels principals festivals (que, segons l’Agència Valenciana de Turisme, tenen un impacte econòmic estimat d’uns 400 milions d’euros al País Valencià), molts artistes estan trobant tancades les portes d’ajuntaments i d’institucions i, en molts casos, estan perdent la major part de les actuacions que tenien contractades. Per a un grup que porta un any pujant-se als escenaris com el que formen les valencianes de Maluks, l’impacte d’una pandèmia com la COVID-19 és realment fort. Després d’invertir diners en el projecte, buscar una sonoritat pròpia, un productor i finançar els seus primers videoclips i promocions, es troben amb el seu primer disc acabat i molta incertesa amb el que passarà. “El que ha ocorregut aquest estiu ens ha fet molt de mal i ha sigut un trasbals dur per a un grup que acabava de començar com el nostre”, conta la seua DJ Maria Deltell. El grup tenia previstos concerts a Catalunya i el País Valencià, com el dels Jardins de Vivers de València i els seus primers “festivals importants”. Després de l’ajornament o suspensió dels festivals ha vingut el dels concerts que tenien tancats. Segons explica, “era el nostre moment per donar-nos a conèixer i transmetre la nostra il·lusió a la gent que no ens havia escoltat mai”.
El cas de Maluks, però, no és l’únic. Molts altres grups, com els gandiencs de Zoo, també tenen un disc en procés i es troben el mateix dilema: quan llançar-lo? Davant d’un futur incert i un possible segon confinament es troben desemparats. Altres, com els Smoking Souls, han hagut de cancel·lar la gira de promoció del seu nou treball Translúcid. Aquesta realitat es produeix a tot el domini lingüístic; també afecta el panorama musical balear. Josep Cabot, del grup del Pla de na Tesa de Mallorca Cabot conta com la totalitat dels concerts que tenia programats per a aquest estiu han quedat suspesos. Eren, principalment, concerts de les festes dels pobles de les Illes, i la seua cancel·lació ha suposat un colp important per als integrants del grup. Al seu vocalista Josep Cabot li dol especialment un concert que anaven a fer amb la mítica banda Sopa de Cabra que, després d’ajornar-se ha acabat suspenent-se. Malgrat els seus constants intents de fer concerts més xicotets i buscar espais més reduïts, conta, “és molt complicat a hores d’ara poder organitzar un concert i comptar amb la garantia que no s’acabe suspenent”.
És per les precàries condicions en què es troba el sector a hores d’ara que el Sindicat de Músics i Activistes de Catalunya (SMAC) va impulsar la campanya #joemquedosensefeina, en què van denunciar que molts músics no han pogut accedir a les prestacions per per la “intermitència laboral del sector”, i que molts d’ells “porten mesos sense rebre cap tipus d’entrada econòmica”. Dins de les seues reivindicacions al Govern de la Generalitat i al Govern de l’Estat espanyol destacaven la declaració dels béns culturals com a béns de primera necessitat (tal com va ocórrer a Alemanya), una prestació especial per ajudar el sector de la cultura, l’agilització de pagaments per part de l’administració o incloure amb els mateixos drets que la resta de treballadors al sector de la música. Per a Albert Costa, representant del sindicat, molta gent s’oblida d’una part important del sector: “la majoria de les persones que viuen de la música no toquen amb els grups famosos, i, com que no apareixen per la tele, la seua situació té molta menys visibilitat”. Altrament, denuncia Albert Costa, molts músics acaben cobrant “en B” i no tenen elecció, i, quan cal rebre les ajudes, “no poden justificar el seu treball”, de manera que “porten des de març sense rebre pràcticament ingressos”, a excepció de “la prestació que va donar la Generalitat de Catalunya als professionals de la cultura”.
Molts músics i grups sobreviuen com poden, venent el seu marxandatge. És el cas de Maluks, ens conta la seua DJ Maria Deltell: “hem decidit llançar una campanya de venda de samarretes i bosses, que, esperem, puga servir-nos per anar finançant-nos, després d’uns mesos d’estiu en què apenes han pogut tocar en 3 concerts”. Així, pretenen donar-se a conèixer i arribar a la gent. Altres, com el vocalista del grup Cabot, han continuat produint música: “per no estar sense poder fer música, vam decidir preparar el nostre segon disc, que veurà la llum al setembre”. No obstant això, comenta Josep Cabot, els músics cada vegada tenen menys mitjans de promoció: “les televisions i la resta de mitjans ens telefonen menys, i, quan ho fan, no se la juguen i prefereixen la via telefònica o el correu electrònic. Ara tot està pitjor”.
Després d’organitzar una gira amb totes les mesures de seguretat front la COVID-19, La Fúmiga ha hagut de cancel·lar la major part dels seus concerts. Decepció rere d’una altra, també han decidit continuar fent cançons i no rendir-se: “la majoria dels membres directes del grup tenim altres ocupacions, però la gent que depèn de nosaltres com els qui treballen a imatge, so o web ha de guanyar-se el pa”. Així, consideren que el paradigma cultural ha d’avançar cap a un consum de música segur i menys massiu, i estan convençuts de la viabilitat del nou model. Per això, per a Jose Beteta, “falta voluntat política als Ajuntaments perquè tornen a cedir-nos espais i col·laborar”. Segons la seua opinió, “la gent està desitjant tornar a veure música en directe”.
A hores d’ara el grup s’Alzira sols ha pogut tocar a tres concerts. Els dies passen i la seua il·lusió, minva. Concerts cancel·lats, sales que no compleixen amb les mesures de seguretat i nous decrets que endureixen les normatives són la tònica general d’un escenari que pot suposar la fi de molts grups de música en català. El panorama, si no s’actua ràpid, “pot acabar amb un patrimoni cultural i lingüístic molt gran”, que també “ha sigut fonamental per al canvi polític que es viu al País Valencià”, sentència. Per últim, llança una reflexió: “jo vaig adquirir consciència política amb La Gossa Sorda (...) hem de ser conscients de la importància de tindre un ecosistema musical propi”.
ALZIRA⚡ #CulturaSegura
El públic que tota banda desitjaria.
S'heu convertit en un exemple de CIVISME i CORRESPONSABILITAT i ens heu donat l'energia per seguir lluitant.
Conteu-nos la vostra experiència perfa!!!