El confinament estricte i la distància física amb els seus familiars eren una missió impossible de complir. Tota una quimera. Roberto Sánchez, un veí de la ciutat asturiana de Gijón, havia de visitar pràcticament cada dia el domicili de la seua mare, una persona amb mobilitat reduïda i havent acumulat desenes i desenes d'aniversaris a les espatlles. Amb l'objectiu d'assegurar una vida com més digna possible a la seua progenitora, Sánchez feia les tasques quotidianes, com ara cuinar, netejar o baixar la brossa. Unes cures imprescindibles, encara més amb l'expansió de la pandèmia del coronavirus i l'establiment de l'aïllament domiciliari a través de l'Estat d'Alarma.
En un dels seus viatges en bicicleta entre la seua llar i la casa de la seua mare, va ser interceptat per una patrulla militar, un cos que va assumir tasques d'ordre públic per la militarització de l'emergència realitzada pel Govern espanyol del PSOE i Unides Podem. Un dels soldats va preguntar-li pels motius del desplaçament i va demanar-li el document d'identitat. Sánchez, però, va observar com el militar no duia mascareta, ni guants, i per protecció va preguntar si podia només mostrar el seu DNI, sense que l'agent castrense l'agafara amb les mans. Aquella reacció va enfurismar els membres de les forces armades. Van ordenar-li que baixara de la bicicleta i que s'esperara. Els soldats havien telefonat a la policia local i a la policia espanyola, la qual va mobilitzar dos vehicles.
Només arribar la policia local van reclamar-li el DNI. En aquesta ocasió, Sánchez va entregar-lo sense cap pregunta. Mentrestant, però, va intentar gravar l'escena per evitar possibles conseqüències indesitjades. El moviment va ser avortat per un dels agents que va furtar-li el telèfon d'una manotada. «No pots fer açò. Esborra tot allò que tingues», va ordenar un dels integrants policials. Sánchez va demostrar que no havia gravat res, amb la qual cosa va recuperar el telèfon. Això sí, sota l'advertència policial de confiscar el mòbil i col·locar-li les manilles en cas d'altra jugada. Els policies van telefonar la seua mare per comprovar la veracitat de les seues explicacions. Malgrat que la història era veritat, Sánchez va rebre una butlleta de denúncia. Segons el document, havia comès una infracció per «identificar-se a viva veu quan el personal militar li ho va demanar».
Aquesta polèmica denúncia estava emparada en la denominada llei mordassa, qui bufa les espelmes del seu quint aniversari aquest dimecres. Una normativa que, segons Amnistia Internacional, «va augmentar el poder discrecional dels membres policials per valorar quines conductes poden considerar-se com a desobediència, falta de respecte o resistència a l'autoritat sense establir els adequats mecanismes de control i rendició de comptes, la qual cosa va facilitar comportaments abusius i arbitraris». No debades, diversos experts de Nacions Unides van expressar la seua preocupació per una llei que s'ha aplicat durant els darrers anys per emmordassar moviments socials, plataformes ciutadanes i, fins i tot, a periodistes.
Entre juliol de 2015 i desembre de 2018, van registrar-se 153.335 sancions, que van abastar un import de 57,5 milions d'euros. D'aquestes multes, 115.000 s'han imposat per conductes emparades pels drets humans, segons Amnistia Internacional. L'organització mundial va indicar, al seu torn, que el 70% corresponien a sancions pels polèmics articles 36.6, que inclou la resistència, desobediència o negativa a identificar-se; 37.4, que versa sobre les faltes de respecte a l'autoritat, i el 36.23, corresponent a la difusió no autoritzada d'imatges de membres de les forces de seguretat.
L'aplicació de l'Estat d'Alarma, d'acord amb un nou document elaborat per Amnistia Internacional que ha presentat aquest dimarts al Congrés dels Diputats, «ha confirmat, precisament, la necessitat urgent de reformar aquesta llei, eliminant aquells articles que poden limitar o interferir de manera desproporcionada en l'exercici de drets humans, com la llibertat de reunió, expressió i informació». O dit d'una altra manera, reclamen modificar la normativa per evitar situacions com la patida per Sánchez quan tornava d'ajudar a la seua mare. En nom de l'Estat d'Alarma, i gràcies a la persistència de la llei mordassa que l'actual executiu progressista del PSOE i Unides Podem havia promès drogar, «s'han produït violacions i abusos contra els drets humans», segons denuncia un informe que ha documentat fins a 61 exemples d'aquestes conductes.
«Amnistia Internacional no qüestiona les restriccions en l'exercici de la llibertat de circulació establertes amb el decret de l'Estat d'Alarma, ni la legitimitat, ni la necessitat de les actuacions policials dutes a terme per assegurar el compliment de les mesures de confinament», apunten. Ara bé, sí que qüestionen el criteri del Ministeri d'Interior, encapçalat pel jutge d'orientació conservadora Fernando Grande-Marlaska, d'aplicar l'article 36.6 de la llei mordassa per sancionar l'incompliment de l'aïllament domiciliari. «L'Advocacia de l'Estat ha indicat que el simple incompliment de les mesures de confinament no pot comportar de manera automàtica una sanció d'acord amb l'article 36.6 de la llei de Seguretat Ciutadana [nom oficial de la llei mordassa]», argumenten. Interior ha imposat 1.044.717 propostes de sanció des de l'inici de l'Estat d'Alarma fins al 23 de maig.
L'enfocament punitiu que ha emprat l'executiu espanyol no és compartit per l'organització internacional, la qual considera que «l'aplicació de sancions hauria de ser l'últim recurs després que altres alternatives, menys restrictives, hagen demostrat ser insuficients o resulte evident que l'objectiu perseguit no pot aconseguir-se a través d'altres mitjans». «Si no s'han adoptat altres mesures, i les autoritats només basen la seua resposta en la imposició de sancions, el principi de necessitat no estaria sent observat. Els enfocaments exclusivament coercitius corren el risc d'afectar negativament l'eficàcia de les mesures de confinament, especialment contra comunitats marginades, empobrides o en risc de sofrir discriminació. Aquestes respostes coercitives poden comportar estigmatització i por, i frustrar la confiança en les autoritats, dificultant l'accés a informació sobre serveis i salut pública», raonen.
Sancions a persones sense llar
La Confederació General de Treballadors de Lleida i la Plataforma Fruita Amb Justícia Social van ser víctimes d'aquesta pràctica per part de les forces de seguretat. Ambdues organitzacions van ser denunciades després de realitzar una roda de premsa a la plaça de l'Ajuntament de Lleida per censurar la situació de més d'un centenar de treballadors del camp a les comarques lleidatanes. «Una de les convocants i participants en la roda de premsa va explicar a Amnistia Internacional que van desenvolupar aquesta activitat creient que l'acció sindical no havia estat anul·lada a conseqüència del decret de l'Estat d'Alarma. En tot cas, assegura que van dur a terme la roda de premsa guardant mesures de seguretat, com disposar a les persones participants a dos metres de distància entre elles, i duent màscares i guants», narra el document.
«Aquesta convocant relata que la guàrdia urbana va observar la roda de premsa des de l'ajuntament sense interrompre la seua celebració. No van rebre per part d'ella cap mena d'ordre, prevenció ni requeriment, senzillament els agents no es van dirigir a ells mentre va tenir lloc la roda de premsa. Conclòs l'acte, la guàrdia urbana es va dirigir als participants i els va demanar que s'identificaren perquè havien fet una cosa no permesa per l'Estat d'Alarma. Els agents es van emportar els documents i dades identificatives a l'ajuntament. Després de més d'una hora d'espera, els participants van ser cridats a entrar d'un en un a l'ajuntament, on se'ls va fer lliurament de les propostes de sanció», expliquen. Els dos temporers i els sis activistes laborals que van realitzar la roda de premsa van ser sancionats.
Les forces de seguretat, al seu torn, han aplicat multes a persones sense sostres a Madrid, Barcelona i València. «En el cas de Barcelona, la fundació Arrels va explicar a Amnistia Internacional que tenia constància directa de vuit propostes de sanció a persones sense llar per part de la policia urbana; mentre que l'entitat Metzineres va traslladar a l'organització tenir coneixement directe de cinc. A Barcelona, l'Ajuntament ha habilitat un protocol per a rebre informació sobre denúncies imposades a persones en situació de carrer, i procedir a la seua revisió», expressen a l'informe.
L'organització tem «que per la classe de casos documentats s'haja produït una excessiva vigilància policial d'alguns grups ètnics o veïnats, que pogués portar una aplicació discriminatòria». «S'ha de prendre's en consideració la situació de grups marginals que podrien requerir suport per poder complir amb les mesures de confinament, així com el desproporcionat impacte que les sancions puguen tenir sobre determinats col·lectius», insta a les autoritats. I agrega: «Amnistia Internacional, al seu torn, ha rebut informacions de situacions en les quals els agents de diferents cossos policials han accedit a domicilis particulars sense cap ordre judicial i sense les garanties que estableix la legislació». Madrid, Palma, Bilbao o Vitòria n'han sigut escenaris.
A la capital basca, precisament, va produir-se una intervenció policial d'aquesta mena amb una família colombiana, la qual va establir-se a l'Estat espanyol per fugir de la violència paramilitar i sol·licitar asil. «Després de ser denegada la seua sol·licitud el desembre de 2019, la pandèmia va sorprendre la família a Vitòria, on tots els membres del nucli familiar conviuen en una sola habitació que va oferir-los un particular durant un curt espai de temps», narra el document. A principis de maig, van haver-hi d'abandonar la casa. En plena pandèmia, s'hi van veure forçats a ocupar un habitatge buit una vegada els serveis socials no van atorgar-los cap alternativa residencial. «Des d'aquest mateix dia i fins a principis de juny, la presència policial en l'habitatge ha estat una constant», denuncia Amnistia Internacional, qui recull que, en diverses ocasions, la policia foral basca van accedir-hi al municipi sense cap ordre judicial. Fins i tot, els agents van tombar la porta, tot i que la família els obria sempre i havia implorat perquè no la trencaren.
Violència uniformada
Aquesta actuació innecessàriament violenta no ha estat anecdòtica. Amnistia Internacional ha comprovat diverses «imatges que mostren actuacions policials molt poc professionals, no alineades amb els estàndards internacionals, com ara galtades, cops al bescoll o empentes a persones que no oferien cap mena de resistència ni mostraven actitud violenta». També ha confirmat «algunes actuacions de gravetat on s'observa un ús desproporcionat i excessiu de la força per part de les forces de seguretat en alguns casos amb un component racista o mitjançant registres corporals sense complir la legislació vigent». Un dels episodis més mediàtics ha estat l'agressió policial que va rebre una treballadora d'un hotel a Barcelona, la qual va rebre insults, espentes i cops de puny per part dels Mossos d'Esquadra. No debades, la netejadora ha estat acomiadada de la seua feina per «la impossibilitat d'exercir les seues funcions arran de les lesions al braç i a la boca».
«M. denuncia que va ser detinguda amb violència per agents del Cos Nacional de Policia a Granada. D'acord amb la seua versió, M. es trobava aquest dia passejant al seu gos, quan es va trobar amb una manifestació en contra del govern», recull l'informe del moviment global. «Narra que s'hi van apropar dos agents, un dels quals va agafar-la fort del coll, va sacsar-la, va colpejar-la i va pessigar-la, demanant-li a crits que s'identificara, mentre un altre li va trencar la motxilla que duia a l'esquena i va començar a registrar-la», apunta. Quan els agents van agafar el seu DNI, van expressar: «Estàs arrestada, ara vas al calabós. Al teu gos, a més, el sacrificarem». «M. va respondre que no havia fet res i va protestar per l'agressió policial», segueix el document. «Encara no t'he pegat, en comissaria t'assabentaràs», van contestar un dels agents.
A la comissària, els agents mai van comunicar el motiu de la detenció. L'agredida, a causa de la seua condició de diabètica i de les lesions, va ser traslladada a l'hospital. «Quan, per fi, van traslladar-la a l'hospital, va ser colpejada novament pels agents encarregats de la seua custòdia», denúncia Amnistia Internacional. La dona va rebre una galtada i va ser llençada a terra. En el sòl, va ser víctima d'una puntada a l'esquena. «Van transcórrer diverses hores fins que va tornar a ser traslladada a l'hospital, després d'haver estat examinada per personal sanitari en comissaria», complementa el document. La justícia andalusa està investigant els fets. A València, dos agents de la policia autonòmica, és a dir, de la unitat adscrita de la policia espanyola van empentar i realitzar un registre corporal extern que contravenia la normativa vigent, segons l'anàlisi d'Amnistia Internacional.
Les forces de seguretat, tot i que sense actuacions marcadament violentes, també han impedit la tasca dels periodistes, els quals exercien una feina considerada essencial per l'Estat d'Alarma. «Paloma Cervilla, del diari ABC, va denunciar a través de les xarxes socials que un agent de la Policia Nacional havia interferit en el seu treball, quan es trobava cobrint una de les casserolades que van tenir lloc a Madrid durant aquestes dates», cita l'informe, així com els problemes que van tenir els periodistes Zigor Oleaga, de la revista Argia, i Jon Hidalgo, d'Hala Bedi, quan intentaven documentar amb vídeo l'entrada sense ordre judicial a un habitatge ocupat i una mobilització posterior en protesta d'aquesta actuació policial, respectivament.
Menyspreu governamental
Arran de les diferents vulneracions de drets que havia recopilat, Amnistia Internacional va enviar una carta al Ministeri d'Interior, en la qual s'apuntava «l'absència de protocols d'actuació policial, amb directrius específiques respecte de col·lectius vulnerables; l'enfocament eminentment coercitiu de les actuacions policials, a través sobretot de l'aplicació de la Llei de Seguretat Ciutadana; i la necessitat de revisió de casos d'ús excessiu de la força». La resposta va decebre l'organització, ja que Interior «no va proporcionar informació sobre directrius o protocols específics en relació amb els col·lectius vulnerables», justificava les seues actuacions i replicava que les «intervencions puntuals que hagen pogut tenir lloc serien en tot cas sotmeses a la corresponent anàlisi disciplinària».
«Amnistia Internacional considera que aquestes explicacions són insuficients», denuncien a l'informe. I exigeixen «dur a terme una avaluació de l'actuació policial durant l'Estat d'Alarma», «incorporar mecanismes independents de recerca i garanties efectives de supervisió i de rendició de comptes de l'activitat policial per a evitar l'ús excessiu de la força o actuacions arbitràries de tots els cossos i forces de seguretat de l'Estat», «conèixer si les forces de seguretat han actuat o no de manera discriminatòria a través d'un informe detallat» i «assegurar que els funcionaris encarregats de fer complir la llei reben la formació adequada en matèria de drets humans i garanteixen, respecten i facen respectar el dret de reunió, expressió i informació de tota la població».
Amb 140.000 signatures recollides, les quals han estat entregades al Congrés dels Diputats, demanen derogar diferents aspectes de la llei mordassa, com ara «la infracció de l'article 37.4 per innecessària i constituir un risc a la llibertat d'expressió» o «l'article 36.23 per ser una limitació innecessària i constituir un risc per al dret a la llibertat d'informació». «La majoria dels grups parlamentaris, inclosos el president i el vicepresident actuals del Govern espanyol, s'han mostrat favorables a reformar la llei de Seguretat Ciutadana, però es tracta d'una promesa postergada», ha recordat de manera crítica l'organització pels drets humans. La pilota, a la teulada de Moncloa.