Any 2015. Un ciutadà de Castelló de la Plana denuncia que la policia espanyola l'ha retingut per expressar-se en català. Any 2016. L'aleshores tinent alcalde de Gata de Gorgos (Marina Alta), Jaume Monfort, de Podem, és vexat per la Guàrdia Civil en emprar la llengua pròpia. Any 2017. Dos membres de la policia nacional espanyola exigeixen de males maneres a un ciutadà de Benidorm (Marina Baixa) que canvie d'idioma i posteriorment el detenen. Any 2018. Les comissàries valencianes registren oficialment fins a sis queixes per vulneracions dels drets lingüístics per part dels agents de seguretat. Any 2019. Una parella d'integrants del Cos Nacional de Policia emmordassen lingüísticament un repartidor a Elx (Baix Vinalopó) per expressar-se en la seua llengua, tal com van reconèixer els mateixos funcionaris.
Les discriminacions lingüístiques de les forces de seguretat al País Valencià i al conjunt dels territoris catalanoparlants, tal com mostra aquesta xicoteta llista elaborada a partir dels informes anuals de Plataforma per la Llengua, s'han convertit en una problemàtica persistent. Segons ha comptabilitzat aquesta entitat civil en defensa dels drets lingüístics, «des de 2007 s'han registrat 68 discriminacions lingüístiques greus cap a ciutadans catalanoparlants, les quals haurien de ser considerades com a faltes molt greus d'acord amb els codis disciplinaris del Policia Nacional i Guàrdia Civil».
Unes xifres que, a parer de l'ONG del català, només mostraven una xicoteta part de la dimensió real de les vulneracions dels drets lingüístics per part de les forces de seguretat. «Hi ha moltes discriminacions que no es denuncien, en part perquè hi ha sensació que restaran impunes. En molts casos, els ciutadans catalanoparlants s'autocensuren preventivament per evitar problemes», concloïen després d'elaborar una enquesta d'usos lingüístics amb una mostra de 1.602 persones. «Entre els catalanoparlants habituals, un 37,5% no utilitzarien la seua llengua regular amb la Guàrdia Civil. Un 16,7% dels catalanoparlants, no debades, creuen que parlar en català els hi podria causar problemes», agregaven sobre la tradicional impunitat de les discriminacions lingüístiques per raons de llengua a les autonomies en les quals hi ha més idiomes oficials que el castellà.
Amb l'objectiu de conèixer si des del Ministeri d'Interior encapçalat pel magistrat Fernando Grande-Marlaska s'havien impulsat mesures per capgirar aquesta situació, el senador de Compromís, Carles Mulet, va preguntar al Govern espanyol «pels mecanismes existents de comprovació de les denúncies de discriminació lingüística de ciutadans que s'expressen en les llengües no castellanes amb les forces de seguretat de l'Estat». «Com es contrasten aquests fets?», afegia a l'escrit el membre del grup parlamentari de l'Esquerra Confederal, el qual està conformat per Compromís, Més per Mallorca, Catalunya En Comú Podem, Més Madrid i Geroa Bai.
En la seua resposta, a la qual ha accedit aquest setmanari, l'executiu espanyol de coalició entre el PSOE i Unides Podem afirmava que «en l'àmbit de la Policia Nacional, les qüestions lingüístiques i l'atenció als ciutadans en valencià no constitueixen, ni han constituït mai, una problemàtica a la Comunitat Valenciana». «Aquesta afirmació es fonamenta en els següents fets objectius: l'elevat nombre d'agents de Policia Nacional oriünds d'aquesta comunitat autònoma que coneixen i poden expressar-se en valencià; l'existència en oficines d'atenció al públic d'impresos i formularis en idioma valencià per als tràmits més habituals; l'existència del conveni per a la promoció del coneixement del valencià entre els funcionaris de l'Administració General de l'Estat a la Comunitat Valenciana, subscrit el 25 de desembre de 1995, entre la Generalitat i l'Institut Nacional d'Administració Pública, que ofereixen cursos d'iniciació i de perfeccionament en la llengua valenciana per a personal de l'Administració General de l'Estat; i la màxima publicitat, difusió i facilitats que des de l'administració es dóna a l'oferta formativa de cursos de valencià», argumentava.
Des del Ministeri de l'Interior, de fet, assenyalen que «el nombre de queixes ciutadanes per problemes relacionats amb l'expressió lingüística en valencià és residual, tal com es desprèn de les dades contingudes en la següent taula, actualitzada a data 20 de febrer de 2020; tant és així, que representen un percentatge ínfim en relació amb el total de la població a la qual la Policia Nacional dóna servei». Segons del departament ministerial, les comissaries de la policia espanyola van registrar dues queixes per discriminació lingüística l'any 2015, tres en 2016, set en 2017, sis en 2018 i només una en 2019. També s'apuntava a la inexistència de denúncies per vulneracions dels drets lingüístics per part dels agents que desenvolupen la seua tasca al País Valencià entre gener i febrer de 2020.
«Qualsevol situació sobre discriminació lingüística coneguda en les relacions dels policies amb els ciutadans té el tractament adequat, inicialment com a queixa o denúncia i per via disciplinària, en l'àmbit intern, per incomplir els principis bàsics d'actuació, si hi haguera indicis de mala praxi», indica l'executiu progressista en la seua resposta a Mulet. Aquesta afirmació, però, contrasta amb les dades oferides per Plataforma per la Llengua al seu estudi sobre el comportament dels cossos policials respecte de l'ús del català. Segons aquest document, dels 68 casos de discriminació lingüística reportats, només un 3% van acabar amb una condemna als agents. Una xifra profundament reduïda si, tal com apuntava l'ONG del català, «en totes les discriminacions hi ha hagut un tracte vexatori i en un 15% s'ha arribat a l'agressió física cap als ciutadans».
En la seua contestació al senador valencianista, Interior, a més, subratlla que «en l'àmbit de la Guàrdia Civil, s'ha dotat a les diferents unitats de formularis en valencià per als diversos procediments administratius i penals, amb l'objectiu d'afavorir l'ús de la llengua de la comunitat». «L'any 2014 es va elaborar un procediment d'actuació per als membres d'aquesta institució, amb la finalitat de poder atendre els ciutadans que optaren per utilitzar l'idioma valencià i evitar qualsevol mena d'incident», ressalta sense oferir cap informació respecte de les denúncies interposades a la benemèrita per vulneració dels drets lingüístiques. El mateix departament ha negat, precisament, la darrera vulneració idiomàtica ocorreguda al País Valencià, la qual va tenir lloc a Tavernes de la Valldigna (Safor).
«Una altra clara mostra del foment del coneixement de les llengües cooficials dins d'aquesta institució [en referència a la Guàrdia Civil], a fi d'oferir un servei més complet i de major qualitat al ciutadà, és la baremació d'aquests coneixements per a l'obtenció de les destinacions per concurs de mèrits, d'acord amb l'Annex III de l'Ordre General núm. 7 de 27 de desembre de 2013, per la qual es desenvolupa l'orde INT/1176/2013, de 25 de juny», reivindica Interior. Una norma que, segons ha desvel·lat posteriorment Compromís, ha sigut derogada.