"Hem de tenir estratègies per controlar que no torni a entrar el virus a Andorra"

-Com comença a treballar en la gestió de crisi la Covid-19 a Andorra?
-Jo ara mateix col·laboro amb l'Andorra Innovation Hub. Sorgeix el dia 12 de març. El Govern d'Andorra veu que es produeix el tancament de diversos estats, que està afectant fort a Itàlia i entrant a Espanya. Pren la decisió de realitzar el tancament després de detectar un brot en una de les escoles a Andorra. En veure que hi havia transmissió comunitària, durant la següent setmana es procedeix a fer el tancament de diferents negocis, de manera que a finals de la setmana s'hi arriba amb una activitat de serveis bàsics i urgències. En aquests temps, jo entro en contacte amb l'AIH, el que és ActuaTech en aquest moment, perquè vaig desenvolupar un petit algoritme per poder veure com evolucionaven els símptomes i si amb la simptomatologia que tenies eres susceptible de tenir Covid. Aquí entrem a col·laborar amb aquest departament i desenvolupem la web de coronavirus.govern.ad, que permet fer un test d'autoavaluació, poder fer un seguiment de les persones diagnosticades i fer recomanacions en funció dels símptomes.

-De quina manera els ha afectat la crisi sanitària?
-Andorra té un molt bon sistema sanitari, però, per construir-lo, el que ha fet és utilitzar els sistemes sanitaris dels països veïns. Des del meu punt de vista és una gran decisió, ja que la població és inferior a vuitanta mil habitants. Tenir un centre de referència de neurologia seria molt difícil. En canvi, a dues hores en vehicle i trenta minuts en helicòpter a Barcelona pots tenir un centre molt potent. El mateix per tantes altres especialitats. El que fem, al final, és tenir unes bones estructures com a país, però a causa d'aquesta massa crítica, és difícil tenir especialitats. Què fem doncs? Ens basem en països veïns. Quan en el moment de l'epidèmia hi ha un tancament de fronteres, has de sobreviure amb l'estructura pròpia del territori. Això fa que Andorra sigui un dels països en l'àmbit europeu amb pocs llits de planta per nombre d'habitants. En canvi, en aquesta pandèmia hem arribat a ser, en alguns moments, un dels països amb més llits d'UCI per habitant. És per aquesta dicotomia. El que volíem era poder donar el màxim de recursos al ciutadà perquè el sistema no se saturés. Al final es va aconseguir. Vam passar el pic de la Covid d'una forma prou bona.

-I ara en què treballen?
-No ens podíem quedar aquí. Necessitàvem saber la prevalença del virus per saber amb quin percentatge d'infectats havíem vist com emplenàvem els llits d'UCI o com havíem hagut de sobredimensionar les nostres estructures per poder donar suport a una epidèmia. A partir d'aquí, es dissenya un pla estratègic en tres fases per poder retornar a la normalitat i poder avaluar si era necessari que incrementéssim els nostres recursos hospitalaris enfront de pròximes onades que puguin venir mentre no tenim una solució farmacològica. Agafant de referència països que ens porten avantatge com la Xina, Singapur o Corea del Sud, mirem quins patrons estan seguint. En vam identificar dos. Un era la capacitat de realitzar tests i l'altra utilitzar la tecnologia. El primer pas que es va fer va ser pensar si teníem capacitat per realitzar anàlisis sobre tota la població. Com que és una població petita, comprar testos per tots els habitants era factible. No ho considero tant a nivell econòmic, si no en el fet que Andorra es va moure de forma ràpida i va poder arribar a obtenir test. Després hi havia límits. Andorra va obtenir 150 mil tests per poder fer un estudi de zero prevalença sobre la població. Aquest estudi cal tenir en compte que mobilitza un 89% de la població. Si això ho extrapolem a altres llocs, veurem que l'impacte de realitzar aquest procés és immens. Intentem veure realment quin ha estat l'impacte sobre la població i veure sobre quins nuclis familiars trobem la Covid-10. En una segona tanda, aconseguim incrementar la sensibilitat del test, i al mateix temps, veure si hi ha transmissió dins d'aquest nuclis en haver separat catorze dies el primer test del segon. Hem hagut d'acabar la primera roda de test en un temps menor de catorze dies per poder iniciar la segona fase amb aquest temps d'estudi amb els catoze dies de diferència, que és el temps màxim en què es desenvolupa la simptomatologia.

-Tenen algunes conclusions de l'estudi?
-Encara no hem pogut analitzar les dades en profunditat. Amb la gent que estem treballant, hem tingut saturació. Encara no hem fet l'anàlisi. Fins ara ens ha permès detectar dues persones sanitàries asimptomàtiques amb capacitat de dispersió del virus. Que ens permet estudiar millor per evitar un rebrot dins el sector sanitari. De la mateixa manera s'han pogut detectar trenta-set asimptomàtiques en primera tanda. Però no podem parar aquí fins que no tinguem una estratègia de control del virus per evitar rebrots.

-S'han arribat a col·lapsar els hospitals?
-S'ha arribat a un punt de saturació dels hospitals. No diria de col·lapse, perquè hem pogut incrementar les infraestructures perquè no hi hagués aquest col·lapse i haver de prendre decisions de no acceptació de certs malalts. Això no vol dir que no hi hagi hagut diferents moments de saturació de diferents col·lectius. En un inici sobre medicina familiar, després la càrrega de treball va passar a l'hospital i després l'hem tingut els que hem estat creant el procés d'anàlisi clínic i ara, de nou, sobre els metges de família que estan fent part de l'anàlisi i interpretació dels resultats per poder donar una resposta clínica als pacients. Evidentment, ens desborda a tots i genera molta feina. Però no col·lapse.

-Com ha estat el confinament a Andorra?
-No hi ha hagut un confinament obligatori. El Govern va realitzar el tancament de comerços, però és l'única imposició que hem tingut. Al final, la gent s'ha quedat a casa entenent que, si reduíem mobilitat, era més difícil que el virus es dispersés. Els ciutadans d'Andorra han tingut un enteniment molt gran en realitzar aquest autoconfinament. Encara continuem. Es van obrint sectors. Esperem quinze dies entre obertura i obertura per veure si la transmissió incrementa o no. Ha estat tot voluntari i la gent ho ha entès. Es va fer la recomanació que la gent sortís una hora al dia, després es va ampliar a dues. No tenim marcades les fases. Anem evolucionant en funció com va evolucionant la corba epidemiològica. Els últims tres dies no hem tingut casos i abans en teníem un o dos.

-Com aborden la qüestió de la reobertura dels diferents sectors enfocats al turisme?
-Andorra és un país petit i necessitem viure també del turisme. Hem de tenir estratègies per controlar que no torni a entrar el virus al país i si ho fa, poder-lo detectar i poder-lo aïllar.

-Tenen alguna estratègia concreta?
--Hi ha propostes que van des de fer test a tothom que pugui venir a Andorra, fins a aplicar un control sobre la població que està treballant a Andorra. També idees de fer anàlisis de les aigües fecals per la detecció de virus i si apareixen en alguns hotels o espais sanitaris. Hi ha diverses propostes que estem treballant, però no deixen de ser propostes i s'han d'analitzar els pros i contres. Un cop tinguem una bona anàlisi de cada una d'elles, veurem quina és la millor. Tenim poc temps i el rellotge va a la nostra contra.

-I la relació amb un territori limítrof com l'Alt Urgell com ha estat?
-A la gent que ve a treballar des de la Seu se'ls ha inclòs a l'screening massiu i se'ls ha ofert fer el test de forma voluntària. Hem de tenir en compte que la zona de l'Alt Urgell és de les menys afectades per la Covid. En aquest sentit, tenim una certa tranquil·litat. La mobilitat que estem tenint és de persones que tenen un motiu de pes. A l'hospital vam tenir una pacient de la Seu que va estar aquí ingressada. Hi ha una frontera, però les societats d'Andorra i la Seu d'Urgell van molt lligades. Hem de cooperar tots junts per trobar solucions. No serveix tancar-se si hi ha aquesta necessitat d'intercanviar.