La gestió de la crisi de la Covid-19 a Andorra deixa un balanç ambivalent en funció del sector sobre el qual es posi el focus de la qüestió. Ser un país petit i amb una estructura àgil els ha permès aturar el xoc sanitari amb menors nivells d'intensitat en les mesures securitàries si es compara amb l'Estat espanyol -no hi ha hagut confinament obligatori, per exemple. En el moment d'escriure aquest reportatge, les xifres eren de 762 infectats i 51 morts amb coronavirus. En canvi, la dependència del turisme i el fet de no ser part de la Unió Europea enfronta al país pirinenc a grans reptes econòmics. Ja en l'actualitat, però també en els mesos que han de venir.
Test i tecnologia
El biòleg i informàtic Joel López és un dels membres de la fundació ActuaTech que treballa amb el Govern per fer un estudi de la prevalença del virus entre la població andorrana. En declaracions a EL TEMPS remarca que el sistema d’Andorra, pel fet de ser un país petit, es basa en utilitzar els sistemes sanitaris veïns perquè no hi ha prou massa crítica per sostenir hospitals amb totes les especialitats. "En el moment de tancar la frontera hem hagut de sobreviure amb les estructures del mateix territori. Això fa que sigui un dels països europeus amb menys llits de planta per habitants. En canvi, en aquesta pandèmia hem arribat a ser un dels països amb més llits per UCI", contextualitza.
Partint d'aquesta base, explica que van idear un programa d'autodiagnòstic i seguiment perquè "volíem donar el màxim de recursos als ciutadans perquè el sistema no saturés. Al final es va aconseguir i vam passar el pic de la COVID amb bona forma". Més enllà d'això, situa com a segona prioritat sanitària conèixer la "prevalença del virus per saber amb quin percentatge d'infectats s’havien omplert les Unitats de Cures Intensives". Una base a partir de la qual "s’avaluava si era necessari que incrementéssim els nostres recursos hospitalaris per les pròximes onades". López diu que es van inspirar en els països que anaven més avançats en el desenvolupament de la pandèmia com ara la Xina, Singapur o Corea del Sud: "les claus del seu èxit eren la capacitat de realitzar tests i utilitzar la tecnologia".
Andorra va poder comprar 150.000 tests molt d'hora. Cada ciutadà es pot sotmetre a un test de manera voluntària, atès que el país té la capacitat per examinar cadascun dels seus habitants. El test consisteix en dues rondes, distanciades entre si per 14 dies per detectar la prevalença del virus. Un 89% dels andorrans van participar en la primera prova. En aquest estudi també s'hi han inclòs alguns treballadors del país que es desplacen des de l'Alt Urgell. "Hi ha una frontera, però les dues societats van molt lligades, i hem de cooperar junts per trobar solucions", detalla el biòleg.
El cap de Govern d'Andorra, Xavier Espot, detalla també que la recuperació econòmica anirà molt lligada a la "gestió de la crisi sanitària”. Perquè “una bona gestió no deixa de ser una font d'oportunitats per diversificar l'economia i millorar la reputació del nostre país".
La trampa del turisme
Els reptes, però, se situen en un futur rebrot a la tardor que caldrà afrontar amb garanties i, especialment, en la necessitat de reactivar el sector turístic. Espot exposa que van "fer un confinament molt estricte i prematur, per evitar el col·lapse del sistema sanitari, al qual no vam arribar. Això i el fet de ser tan dependents econòmicament de l'activitat turística es fa notar i es farà notar".
Aquest temor és compartit. "A la majoria de països hi ha hagut la pandèmia i després les conseqüències econòmiques. Aquí ens va arribar tot alhora o, fins i tot, la crisi econòmica abans. Ja a mitjans de febrer hi va haver una davallada de l'afluència de turistes", lamenta el gerent de la Confederació Empresarial Andorrana, Iago Andreu.
Des d'aquesta patronal valoren positivament la gestió sanitària del Govern i la rapidesa amb què es van moure. L’altra cara de tot això és que els mecanismes econòmics van arribar més a poc a poc. "D'entrada les empreses assumíem el pagament dels salaris dels treballadors. Així va ser durant un mes i mig. Fins al primer de maig no s'han començat a posar en marxa les Suspensions Temporals de Contracte” [similars als ERTO]. Andreu pensa que les STC s'haurien d'haver començat a aplicar de bon principi i valora que els crèdits tous que va oferir el govern a les empreses "han funcionat i injecten liquiditat, però les empreses també tenen un límit d'endeutament, sobretot si la perspectiva no és clara".
La rèplica la donen els sectors sindicals. Gabriel Ubach portaveu de la Unió Sindical d'Andorra explica a EL TEMPS que s'ha oposat a les STC perquè, a diferència de l'Estat espanyol, al país pirinenc "no existeix la figura del delegat sindical a les empreses. Això vol dir que l'empresari té via lliure per decidir a qui aplica la STC i com ho fa. Al treballador li toca acceptar el que li diguin o ser acomiadat. Fer els ERTO a l'andorrana és deixar els treballadors en mans dels empresaris".
Afegeix encara dos matisos més. El primer referit al fet que a Andorra no existeix el subsidi d’atur i, per tant, explica Ubach, "el Govern se n’ha de fer càrrec i pagar als treballadors als quals apliquen un STC, però l'Estat som tots. Haurem de pagar entre tots". Aquest sindicalista retreu que, en un moment en què "el Govern dona les ajudes que dona" no s'hagin prohibit els acomiadaments. Creu, a més, que el gran problema del país és que "no ha diversificat l'economia" i que caldria "apostar per una petita indústria no pol·luent" per deixar de "dependre només d'una activitat".
Al seu torn, Pere López, portaveu del Partit Socialdemòcrata, denuncia que "el Govern estigui actuant de manera unilateral, sense tenir en compte l'oposició i bona part de la societat civil. Li manca, sobretot, capacitat de diàleg en l'àmbit econòmic". López creu que la davallada d'ingressos obligarà a "prendre decisions cap a un nou model econòmic, cap a un nou model administratiu. Caldrà parlar de fiscalitat". No és, però, una porta que el cap de Govern, Xavier Espot, deixi oberta, atès que no preveu haver d'augmentar la pressió fiscal per fer front a les despeses de la crisi de la Covid-19. López assenyala també que "qui més està pagant la crisi, per la inactivitat i les decisions del Govern, són els autònoms i els petits empresaris" i exposa que "calen mesures per ajudar-los i evitar tancaments massius". Pere López i Xavier Espot, però, coincideixen en el fet que, malgrat no ser part de la Unió Europea, caldrà buscar finançament exterior per afrontar aquesta crisi.
Activar el turisme serà una prioritat perquè no s'agreugi l'impacte econòmic. El biòleg Joel López assenyala que s'estan estudiant propostes que van des dels tests a anàlisis d'aigües fecals dels hotels per detectar si apareix el virus. "Hi estem treballant, però no deixen de ser propostes. Hem d'analitzar pros i contres i veure què és millor. Tenim poc temps i el rellotge va a la nostra contra", lamenta l'analista.