-Com valora l'impacte que ha tingut en l'àmbit sanitari andorrà la crisi de la Covid-19?
-Estem en un espai geogràfic, entre França i Espanya, on aquesta crisi ha estat especialment colpidora. Per tant, hi hem hagut de fer front des de les nostres particularitats. Això fa que en algunes coses siguem més vulnerables i en altres tenim més oportunitats o punts forts. En tot cas, ens ha afectat.
-Un dels focus principals és l'econòmic. Quin ha estat l'impacte de la crisi en aquest àmbit?
-Conforme la corba epidemiològica s’estabilitzava, el focus estava cada cop menys posat en la crisi sanitària. Ara tenim molt pocs contagis nous i el nombre de defuncions -tot i que cada una es lamenta enormement- arriba amb comptagotes. Amb tota la prudència del món i sabent que pot haver-hi un rebrot, podem dir que estem en clara fase de superació de la pandèmia. Per tant, ens hem de centrar en les conseqüències econòmiques i socials. A ningú se li escapa que Andorra és un país eminentment turístic. Vam fer un confinament molt estricte i prematur, per evitar el col·lapse del sistema sanitari, al qual no vam arribar. Això i el fet de ser tan dependents econòmicament de l'activitat turística es fa i es farà notar. Per això hem aprovat dos paquets de mesures ambicioses en diferents àmbits per pal·liar-ne els efectes. També hem fet una sèrie de mesures de reactivació econòmica. Al final, això també està molt vinculat a la gestió de la crisi sanitària. Gestionar bé la crisi sanitària no deixa de ser una font d'oportunitats per diversificar l'economia i millorar la reputació del país.
-Van optar per no fer un confinament obligatori. Per quins motius? Com valora el funcionament d'aquesta mesura?
-Andorra és un país petit. Això ens permet fer coses que altres no poden fer. El fet que tinguem una trama urbana contínua, que siguem només 78.000 habitants i que hi hagi un sentiment de cohesió important ens ha permès prescindir de l'estat d'alarma i del confinament coercitiu i obligatori. Això no vol dir que no entengui justificat el que han fet altres països com ara França i Espanya. No tenien cap altra alternativa. En el nostre cas no era necessari. Als fets em remeto. Malgrat basar-nos en recomanacions, la gent ha estat molt cívica i molt complidora. També és veritat que nosaltres partíem de l'avantatge que, malgrat disposar només d'una institució hospitalària de caràcter públic, estàvem ben dotats de recursos i teníem un dels nombres de ventiladors per càpita dels més elevats d'Europa. En tot cas, la població ha respost amb molt bona nota. Sobretot en aquest gran projecte d'analitzar tota la nostra població. També era fet sobre la base de la voluntarietat. Ara estem en la segona tanda, però en la primera, més d'un noranta per cent de la població s'hi ha sotmès. És un gran èxit.
-Andorra es caracteritza per ser un país on es paguen pocs impostos. Ara hi ha hagut una gran despesa pública amb mesures com les Suspensions Temporals de Contracte. Com els afectarà això?
-Evidentment, incrementarem el nostre endeutament. Segurament, mai en la història i en un període tan curt de temps s'haurà incorregut en tanta despesa pública. Andorra és un país amb baixa pressió fiscal. Creiem que ha de seguir essent així. Bàsicament perquè ja partíem d'una gestió pressupostària i financera molt bona. Els darrers anys hem estat disminuint progressivament l'endeutament de l'Estat. Això ens donava marge de maniobra. Amb les estimacions que hem fet, creiem que no hauríem de passar la línia vermella d'increment de la pressió fiscal.
-A l'hora de buscar recursos econòmics, com els ha afectat no ser part de la Unió Europea?
-Aquesta és una de les vulnerabilitats del nostre país. Andorra no és estat membre, tot i que estem negociant un acord d'associació que ens permetrà formar part del mercat interior europeu. Però això no està, ni de bon tros, culminat i, per tant, no tenim accés als mecanismes de liquiditat del Banc Central Europeu. Haurem de fer ús d'altres palanques de finançament: emissions de deute públic, línies de crèdit per entitats del país o de fora i albirar altres possibilitats que també estan molt avançades. Estem negociant amb el Banc de Desenvolupament del Consell d'Europa per poder adherir-nos-hi i disposar d'una línia de finançament. No vam esperar a la crisi sanitària per fer això.
-Com els està afectant el tancament de fronteres amb els Estats francès i espanyol?
-De tancament de fronteres, pròpiament, no n'hi ha hagut mai. En el cas d'Espanya, els desplaçaments sanitaris dels ciutadans de l'Alt Urgell que venen a l'Hospital d'Andorra per fer diàlisi o els d'Andorra que van a centres hospitalaris de Catalunya s'han continuat fent amb normalitat. Tenim un gruix de persones que cada dia han pujat i baixat. Des d'aquest punt de vista, no podem parlar de tancament de fronteres, sinó d'una conseqüència col·lateral que França, Espanya i Andorra van confinar la seva població. Això ha tingut unes conseqüències claríssimes. Des de març ja no hi ha turisme que arribi al nostre país. Un turisme que tampoc tindria sentit, perquè nosaltres ja vam tancar també les nostres activitats econòmiques. Al final, les decisions que hem anat prenent han estat alineades amb els dos estats. Ara s'obre un nou escenari. En tant que estem en desconfinament, estem negociant com, de forma ordenada, podem anar augmentant la permeabilitat de persones d'un costat o altre de les fronteres. Tenim la sort que les fronteres són zones on la situació sanitària és bona, igual de bona que l'andorrana.
-Com gestionen la relació amb els ciutadans de l'Alt Urgell que treballen a Andorra?
-Sempre han estat exclosos de la restricció de moviment. Els que estaven en serveis essencials no han tingut cap problema. I a mesura que hem anat obrint activitats, els que s'han hagut de reincorporar a la feina també ho han fet. Això no és un problema. On està el focus de la negociació és en com farem que per motius no laborals els residents d'Andorra puguin anar a territori espanyol i viceversa.
-Quins plans tenen per recuperar l'activitat turística?
-Per nosaltres és clau haver fet una bona gestió sanitària. Això ha quedat acreditat. Hem estat un dels pocs països capaços d'analitzar la totalitat de la seva població. Hi ha un factor reputacional que és clau a l'hora de ser un país atractiu des d'un punt de vista turístic. La crisi ha produït un canvi de paradigma en tots els sentits. Ara la gent també serà més partidària, probablement, d'un turisme de proximitat. A més a més, el que farà majoritariament la gent serà anar als llocs on s'ha fet bona atenció sanitària. Evidentment, també estem adaptant l'oferta turística a aquesta realitat. Crec que el turisme es pot començar desenvolupar amb nous formats, noves formes i noves concepcions que no incloguin una massificació de persones.
-Amb l'experiència d'aquesta crisi, es plantegen mesures per reduir la dependència turística del país?
-És un camí que Andorra està transitant des de fa molts anys. Sap que ha d'apostar per la diversificació de l'economia, perquè dependre d'un sector et fa més vulnerable. Per això vam fer l'obertura a la inversió estrangera l'any 2012. Andorra ha apostat molt fort per un acord d'associació que ens permetrà pertànyer al mercat interior europeu i ser més competitius i desenvolupar un sector industrial d'alt valor afegit que ara no tenim. No ens ha calgut la crisi per començar a impulsar això. Ara bé, la crisi pot accelerar aquest procés i posar-ho d'evidència encara més. Una cosa no exclou l'altra. Es pot continuar donant suport als nostres sectors econòmics tradicionals i al mateix temps apostar per una diversificació econòmica i crear sectors que ens facin menys vulnerables a aquesta mena de contingències que esperem que no tornem a viure mai més.