Per segona vegada en tres dies, la presidenta del Govern illenc, Francina Armengol, ha reclamat una actuació específica del Govern espanyol cap a Balears. Res gaire estrany. El comportament de l’Executiu de Pedro Sánchez cap a l’arxipèlag resulta desconcertant.
La primera vegada fou la setmana passada, quan l’Executiu baleàric veié horroritzat com la prohibició dels vols des d’Itàlia no s’acompanyava de la mateixa mesura amb els vaixells. Cosa que permeté el dimarts dia 10 de març l’arribada a Palma de 3.000 creueristes del país transalpí. Amb la natural estupefacció que provocà entre els veïns i treballadors del centre històric de Palma, que veien desfilar alegrament una gernació d’italians que no haguessin pogut arribar per via aèria. Armengol reclamà el tancament dels ports als creuers. I així ho feu el Govern de Sánchez.
Ara, altre pic Armengol s’ha vist obligada a demanar una mesura de pur sentit comú. Durant la conversa – a través de videoconferència - entre el president del Govern espanyol i els presidents autonòmics, la líder illenca reclamà el confinament de les Illes per facilitar-hi la lluita contra l’expansió del coronavirus. Essent territoris insulars -el mateix val per a Canàries –, si se’l tanqués s’evitarial’entrada de persones potencialment infectades. En conseqüència l’evolució de la malaltia quedaria reduïda als casos diguem-ne interns i en teoria faria més senzill assolir l’objectiu de tombar la corba de creixement de la malaltia. Pur senti comú. Però al Govern de Sánchez li costà entendre-ho. I no seria res gaire diferent per a Balears al que ordenà per a tot l’Estat espanyol aquest dilluns: el tancament de fronteres.
Tancament de fronteres. La impermeabilització de la frontera terrestre amb Europa que decretà el Govern central intenta evitar els desplaçaments entre Espanya i Portugal i Espanya i França. «És una iniciativa necessària, raonable i proporcional» per a protegir la salut dels ciutadans i contenir l'expansió del coronavirus, digué el ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska,quan presentà la mesura als mitjans de comunicació. Segons volgué destacar, l'executiu va prendre la decisió en coordinació amb els altres governs europeus, en una reunió de ministres de l’Interior i de Sanitat través de via telemàtica celebrada el mateix dilluns.Es tracta de la suspensió temporal de l'acord de Schengen. No es tancaven les vies d’entrada aèries i marítimes, tot i que Marlaska no descartava fer-ho més endavant: «es poden considerar totes les mesures», va dir. D’aquesta manera l’estat espanyol segueix l'exemple d'altres set socis europeus -Alemanya, Àustria, Hongria, la República Txeca, Dinamarca, Polònia, Lituània- que ja han notificat a la Comissió Europea que han tornat a posar controls a les seves fronteres pel coronavirus. La Comissió Europea proposà al mateix temps el tancament de les fronteres exteriors de la Unió durant 30 dies.
El confinament. Doncs el que vol Armengol és més o menys el mateix, però en relació al tancament aeri de Balears. És a dir, demana que «quasi» tots els vols siguin prohibits, deixant «només aquells necessaris» perquè residents que estiguin fora tornin a ca seva o bé perquè surtin ciutadans illencs per motius excepcionals.
Juga a favor de les Illes que el fet insular facilita enormement l’objectiu. És molt fàcil tancar una illa. I, així, el creixement de la malaltia quedaria només a expenses dels residents, no es veuria ‘enriquida’ per l’aportació de forans. Així en teoria es faria més fàcil assolir l’aplanament de la corba de creixement de l’amenaça. Que és el gran objectiu inicial de la lluita contra el coronavirus. Dit d’una altra manera: tancar un territori continental és complex i implica impedir el dret al lliure moviment dels ciutadans, una opció que és possible però que incomoda el poder polític, per òbvies raons; però tancar un territori insular és mol senzill, es podria fer sense implicacions legals com les que existirien en el continent i,a més, la presidenta balear així ho exigeix perquè és una petició que s’ha convertit en un clam social. Així és, compta amb l’acord de tots els agents socials i forces polítiques: en el mateix sentit s’expressaren per exemple el líder de Més per Mallorca, Antoni Noguera, i del PP, Biel Company. Noguera fou força il·lustratiu al respecte de quina és l’opinió unànime a les Illes: «no podem seguir rebent vol, com els catorze que estan prevists aquest dilluns (dia 16) des de Madrid».
El Govern i tots els partits illencs no entenen que essent bo de fer el confiament no s’hagi decretat des de tot d’una que es va ser conscient de la gravetat de l’amenaça. Cada dia operen vols als tres aeroports insulars que porten persones que potencialment podrien estar infectades. Es una irresponsabilitat mantenir-los oberts. Per exemple, a banda dels vols als que es referia Noguera – els que era previst que arribessin de Madrid aquest dilluns 16 de març– el mateix dia estaven preparades 276 operacions d’arribada i sortida de vols a l’aeroport de Palma, de les quals se n’havien suspeses 36. A Eivissa eren 63 les previstes i se n’havien cancel·lat 20. I de Menorca 36 en total i se’n suspengueren 6.
El Govern estatal informà que «durant el dia», és a dir el dilluns, es decidirien «mesures especials» sobre la connectivitat entre la Península i els «dos arxipèlags, degut a l’especificitat» d’aquests territoris. Però el dilluns va transcórrer i la mesura no fou anunciada.
Armengol no es limità a esperar la resposta de Madrid. Decidí actuar en l’àmbit en el que ho pot fer. Instà públicament a tots els turistes, espanyols i internacionals, que quedaven aquest dilluns a l’arxipèlag a que l’abandonessin de forma immediata. «Habilitarem totes les facilitats perquè pugin anar-se’n». Al parer de la presidenta «no té cap sentit estar tancats (els turistes) als hotels». Una opinió que parteix del tot lògica. Les patronals hoteleres li donaren la raó i, de fet, recomanaren a tots els associats que vagin tancant les portes dels establiments al llarg de principis d’aquesta setmana -així com se'n vagin els últims clients - perquè «no té sentit tenir-les obertes», deia la Federació Hotelera de Mallorca. Les «facilitats» a les que feia referència ja s’havien posat en pràctica, de fet. Fins a 25 vols especials de repatriació sortiren de l’aeroport de Palma el mateix dilluns amb turistes britànics i alemanys.
Al mateix temps, la presidenta balear expressava el dilluns a migdia «la confiança» que el Govern Sánchez aprovés el mateix dia la petició que li havia fet de «restricció quasi absoluta» de les «entrades nacionals i internacionals» a través «dels ports i aeroports de les Illes, exceptuant els casos de residents que hagin de tornar (a ca seva a Balears) o hagin de sortir (de les Illes) per emergències». Malgrat la confiança d'Armengol, el Govern de Sánchez, com ja s'ha dit, no anuncià la mesura durant el dilluns.
La presidenta es va reunir aquest dilluns amb els agents socials i econòmics, amb el que està en contacte permanent d’ençà la setmana passada, per avaluar les mesures que s’han de prendre -i reclamar a Madrid – per lluitar contra l’expansió del coronavirus a Balears. En aquesta reunió s’acordà destinar de moment 50 milions per fer front a les necessitats de liquiditat -que seran prestats a un mínim interès, gairebé zero – de les petites i mitjanes empreses. Així mateix s’acordà crear el Consell de Relacions Laborals -integrat pel Govern, patronals i sindicats – per fer mediació en els conflictes entre patrons i treballadors que previsiblement esclatarà degut a la situació de greu crisi econòmica producte de l’aturada de moltes empreses per mor del coronavirus.