EDUCACIÓ

Final de curs: algunes certeses i moltes incerteses (encara)

No hi haurà aprovat general però les repeticions de curs seran excepcionals. És una de els decisions que van prendre ahir ministeri i els departaments d'ensenyament de les autonomies. Una trobada que havia d'aclarir molts dubtes de la comunitat educativa però que encara ens deixa algunes incògnites. Les repassem. 

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Des que el passat 16 de març entrà en vigor el confinament de la població, la comunitat educativa ha fet mans i mànegues per adaptar-se a una situació del tot inèdita que suposa un repte educatiu majúscul per al professorat, l'alumnat i les famílies. Mentre algunes veus s'han manifestat a favor d'assumir que aquest és una mena de parèntesi educatiu, altres veus -poques- s'han posicionat a favor d'intentar avançar continguts des de casa amb classes virtuals. Tot plegat, en un mar de dubtes sobre com serà el final de curs i l'inici del pròxim. Aquest dimecres, després de quatre setmanes en què la comunitat educativa ha fet mans i mànegues per adaptar-se a la nova situació, la ministra d'Educació i els responsables del ram de les autonomies s'han reunit per esclarir algunes de les incògnites que, fins ara, preocupaven a famílies, docents i equips directius. De la trobada surten algunes certeses però també, encara, algunes preguntes sense resposta:

- Tornaran els xiquets a les aules abans que finalitze el curs?

Aquesta és una de les grans incògnites sense resoldre i, sense dubte, una de les que més preocupa a les famílies, que temen els problemes de conciliació que poden sorgir en el moment que els progenitors hagen d'incorporar-se a la feina presencialment i la mainada no tinga amb qui quedar-se. La ministra Celáa va manifestar ahir en la roda de premsa posterior a la reunió que la seua voluntat és que els xiquets i xiquetes assistisquen a classe almenys la primera quinzena de juny, tot just abans de la finalització del curs, però ha deixat clar que la decisió es prendrà seguint criteris de salut pública. "Si les circumstàncies ho permetessin seria desitjable -diu Lidón Gasull, directora de la FaPaC (Federació d'Associacions de Pares i Mares de Catalunya)- però sempre tenint en compte criteris sanitaris".

- I si tornen, ho farien en les mateixes condicions?

No. Aquesta no és una qüestió que s'haja abordat a Espanya però serveix d'exemple el que altres països han fet en aquesta matèria. De fet, a Europa, només Dinamarca ha reiniciat l'activitat escolar després de l'aturada de la pandèmia. Ho va fer parcialment (només la meitat de la comunitat educativa) ahir dimecres, amb unes estrictes mesures d'higiene. Així, en primària cada criatura ha de disposar de quatre metres quadrats en l'aula i la seua taula ha d'estar a dos metres de distància per prevenir els contagis. En el pati no es pot jugar en grups de més de cinc. Totes les persones que estiguen en l'escola hauran de netejar-se les mans cada dues hores i els joguets i material compartit es desinfectarà cada dues hores. A més les entrades i eixides es faran de forma escalonada. El govern danès calcula que la totalitat dels alumnes podran reincorporar-se a les aules el 20 d'abril.

- Hi haurà aprovat general o no?

A principis d'aquesta setmana el govern italià va anunciar un aprovat general per a tots els alumnes del sistema d'ensenyament. Una de les grans incògnites d'aquest dimecres era saber si el govern de Pedro Sánchez seguiria els passos de Roma. Tècnicament, de la reunió entre ministeri i autonomies no ha eixit un aprovat general, si bé a la pràctica s'advoca perquè tots els i les alumnes promocionen i només en casos excepcionals (quan el rendiment en els dos primers trimestres ha estat deficient) s'optarà per la repetició de curs. Aquesta decisió recaurà sobre l'equip docent.

- S'ha d'impartir el contingut curricular del tercer trimestre?

No. Aquest trimestre s'ha de dedicar principalment a recuperar, reforçar i repassar els continguts adquirits durant els dos trimestres anteriors de classes presencials. "El tercer trimestre en cap cas no pot generar un desavantatge per als alumnes. En tot cas ha de servir per recuperar els aprenentatges essencials", va manifestar aquest dimecres Celáa. "Cap alumne no suspendrà pel que ha passat a partir del 12 de març", va manifestar ahir a la nit en una entrevista a TV3 Josep Bargalló, responsable del Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya. Amb tot i amb això, des de la USTEC-STEs (IAC) troben a faltar unes directrius clares sobre com s'avaluarà aquest trimestre. "És una decisió que a Catalunya fins ara s'ha deixat en mans de les direccions dels centres. I hi ha centres que estan angoixant molt a les famílies i al professorat perquè tenen un nivell d'exigència altíssim i altres que són molt més raonables", es queixa el seu portaveu nacional, Ramon Font.

 

-Què passa amb la Selectivitat? 

Si hi ha algunes famílies que més angoixa estan manifestant amb aquestes circumstàncies excepcionals aquestes són les que tenen un fill o filla en segon de batxillerat, és a dir, que estan a les portes de la universitat. En la darrera reunió abans de la d'aquest divendres -això és el 25 de març- govern i autonomies van decidir mantenir la celebració de la prova d'accés a la universitat (EBAU-Avaluació del Batxillerat per a l'Accés Universitari). La idea és que es celebre entre el 22 de juny i el 10 de juliol. A França, com al Regne Unit, s'ha cancel·lat la prova d'accés equivalent a la Selectivitat. 

- Obriran els centres educatius al mes de juliol?

Dimarts d'aquesta setmana, una quarantena d'entitats van llançar un informe on demanaven a les autoritats públiques que durant el mes de juliol en els centres educatius s'impartiren classes per als alumnes que, per les circumstàncies socio-econòmiques de les seues famílies, no hagen pogut estar connectats a la dinàmica educativa durant aquest tercer trimestre. El guant llançant per aquestes entitats, capitanejades per l'organització Save The Children, l'ha recollit en part la ministra Celáa. Així doncs, al juliol alguns centres estaran oberts -si la situació sanitària millora- però en cap cas per avançar matèria lectiva, sinó per oferir continguts d'esbargiment i esportius. "Si així ho permeten les autoritats sanitàries es realitzaran les activitats lúdiques que organitzen tots els estius els ajuntaments, associacions i ONG", va manifestar ahir la Conselleria d'Educació al País Valencià. Per la seua banda, Josep Bargalló va parlar de "reforçar els casals que ja es fan a Catalunya, amb més casals, a més llocs i amb més becats".
La possibilitat de mantenir l'activitat lectiva al juliol havia alçat molta polseguera les últimes 48 hores i un agre debat entre partidaris i detractors. Per a la FaPaC la decisió de no impartir continguts curriculars és una bona notícia. "Estem d'acord en el fet que s'obrisquen com un lloc de lleure, com ja es fa a Catalunya, per facilitar també la conciliació de les famílies, però l'espai de les vacances s'ha de preservar tant per al professorat com per a l'alumnat", diu Lidón Gasull, qui veia amb reticències el caràcter "voluntari" que en principi es volia donar a la impartició d'aquest material lectiu.

- Quan començarà el curs 2020/2021?

En principi aquesta és una qüestió que no s'ha abordat en la reunió d'aquest dimecres entre ministeri i autonomies. No obstant això, no són poques les veus que aposten per iniciar el curs escolar l'1 de setembre per tal de recuperar ni que siga parcialment part del material curricular que ha deixat d'impartir-se en el tercer trimestre d'aquest curs. "Seria desitjable fer una adaptació curricular i que tothom començara l'1 de setembre", manté Gasull. Tanmateix això comportaria alguns problemes d'organització perquè habitualment la primera setmana de setembre, no lectiva, es dedica a preparar materials i a l'adaptació del nou professorat. Per a Marc Candela, aquesta crisi també hauria de "visibilitzar la necessitat d'esponjar els currículums, que actualment són massa densos".

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.