Drets

Marlaska nega la discriminació lingüística de la Guàrdia Civil a Tavernes de la Valldigna

A les acaballes del 2019, quatre amics que es dirigien cap al Festivern, celebrat a Tavernes de la Valldigna (Safor), van ser víctimes d'una discriminació lingüística per part de la Guàrdia Civil, així com d'altres abusos policials, segons va denunciar Plataforma per la Llengua. L'ONG del català va registrar una queixa a la Sotsdelegació del Govern espanyol a València, la qual va demanar un informe a la Comandància de la Guàrdia Civil de València. «S'hi va concloure que el que expressa a la denúncia mancava de veracitat», s'apunta en una resposta parlamentària al diputat al Congrés d'EH Bildu, Jon Iñarritu.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Com si es tractara d'una tradició nadalenca més, el Festivern, s'ha convertit en l'opció dels joves per donar-li la benvinguda a l'any nou. Tot i que feia un dia que la carpa del festival havia vibrat amb grups com ara Narco, Suu o Dakidarria, Raül Diego i tres amics van dirigir-se a Tavernes de la Valldigna (Safor) per gaudir de l'apoteosi musical de l'edició 2019-2020. Unes ganes de festa i diversió, però, que van frustrar-se després de sofrir una discriminació lingüística per part de la Guàrdia Civil.

Tal com va relatar Diego en una entrevista amb aquest setmanari, «tot va començar quan ens van parar per fer-nos la prova d'alcohol i drogues. Per fer el test, vaig aturar el cotxe, vaig abaixar la finestreta i vaig saludar l'agent de la Guàrdia Civil amb un simple 'bona vesprada'. Aquella expressió va desencadenar-ho tot». De fet, l'agent va contestar en castellà: «A mi, em parla en espanyol, que estem en Espanya». «Podem parlar en valencià, que estem a València», va contestar Diego. La reacció del conductor va empipar l'integrant de la benemèrita, que va respondre: «Si continua parlant-me en valencià, no ens entendrem i hauré d'endur-me'l a la caserna. Em parlarà en espanyol».

A partir d'aquell moment, i segons va denunciar Diego, «ens van retenir de manera arbitrària i sense donar explicacions» durant 40 minuts. «L'actitud dels agents del cos armat va ser supèrbia, intimidatòria i farcida d'amenaces durant tota l'estona», va relatar. I va assenyalar: «El valencià fou l'excusa de la Guàrdia Civil per cometre altres abusos». Diego, a través de Plataforma per la Llengua, va presentar una queixa davant la Sotsdelegació del Govern espanyol a València mentre Jon Iñarritu, diputat d'EH Bildu al Congrés, va demanar explicacions a l'executiu de l'Estat espanyol amb una pregunta parlamentària.

El Govern espanyol ha contestat el representant de la coalició que integra les diferents forces de l'esquerra abertzale. A l'escrit, al qual ha accedit aquest setmanari, s'assenyala que «en relació amb la informació interessada, la Sotsdelegació del Govern a València va sol·licitar un informe sobre els fets a la Comandància de la Guàrdia Civil de València, en la qual es conclou que el que expressa a la denúncia manca de veracitat». «Fou el denunciant qui exigia als agents que li parlaren en català o valencià», postil·la.

«Els agents van informar reiteradament que entenien allò que deien, però que no podien expressar-se en l'idioma valencià perquè no el parlen. En cap moment, va recriminar-se al denunciant l'ús de la llengua en la qual desitjava expressar-se», replica l'executiu espanyol. Encara més, reivindica que «l'Institut Nacional d'Administracions Públiques afavoreix, des de fa anys, l'aprenentatge i el perfeccionament del valencià pels treballadors públics de l'Administració de l'Estat en la Comunitat Valenciana, incloent-hi els membres de les forces i cossos de seguretat de l'Estat».

Amb l'objectiu de reforçar la percepció de tolerància lingüística dels agents policials, tot i les reiterades vulneracions dels drets lingüístics als territoris catalanoparlants, el Govern espanyol apunta en la seua resposta parlamentària que «des de l'any 1998 fins a l'actualitat, un total de 2013 guàrdies civils han format part de 128 cursos de formació i perfeccionament de la llengua valenciana». «A més, s'han dotat a les diferents unitats de formularis en valencià en diversos procediments administratius i penals, amb el propòsit d'afavorir l'ús de la llengua de la Comunitat als ciutadans», complementa. I agrega: «Cal destacar, al seu torn, que el coneixement homologat de llengües cooficials [...] està baremat en l'obtenció de les destinacions per concurs de mèrits».

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.