-En aquest judici s’està evidenciant que hi ha dos models de policia a l’Estat espanyol?
-Claríssimament. La concepció que té Josep Lluís Trapero sobre com s’ha de gestionar l’ordre públic i la que té Diego Pérez de los Cobos és totalment diferent.
-La concepció és la de Trapero, en termes personals, o la del cos de Mossos d’Esquadra?
-Trapero va reconduir una situació que quan ell va esdevenir cap policial no li agradava. La Brigada Mòbil, des del meu punt de vista, s’havia inspirat de manera implícita bastant en la Policia Nacional. Trapero va mirar de posar el cos de Mossos d’Esquadra en contacte amb altres policies, com ara la sueca, que havia inclòs una unitat de mediació per resoldre problemes d’ordre públic. Trapero, a través de la Comissaria en què treballava l'actual cap del Cos, Eduard Sallent, va enviar gent allà per observar tot això i és quan comença la unitat de mediació. El plantejament que fa Trapero el dia 1 d’octubre correspon a un altre model policial. És el plantejament que jo hauria fet.
-El plantejament de no intervenir si hi havia massa gent disposada a impedir que els Mossos requisaren les urnes?
-Sí. Hi ha una anècdota molt bona en aquest sentit. A la Societat Espanyola de Criminologia, jo soc una mica qui porta temes de policia. El 2 d’octubre, l’endemà del referèndum, em va enviar un whatsapp Juanjo Medina, un amic sevillà que es catedràtic de Dret Penal a Manchester. Em deia que havíem de dir alguna cosa com a col·lectiu de criminòlegs, perquè el que havíem vist l’1 d’octubre era, deia, «un gran desastre». Jo, que havia estat en implicat en un col·legi electoral, li deia que potser no era el moment perquè jo escrivís sobre això des d’un punt de vista científic. Ell pensava que aquella actuació policial anava contra els principis de l’ordre públic que proposava la criminologia. I va publicar un article al seu bloc. Quan el vaig llegir, entre les coses que explicava -i parlem d’un senyor andalús a qui el procés no li desperta simpaties-, relatava una conversa amb el cap de la policia de Manchester, ja jubilat, a qui va acudir per documentar-se. Aquest cap policial li va dir, molt clarament, que la policia espanyola s’havia equivocat. Perquè va intervenir en un tema polític quan la policia no ha d’intervenir en temes polítics. «Jo m’hi hauria negat», va concloure. I aquí veus, clarament, l’existència de dos models clarament diferenciats. I un d’aquests models, el que va aplicar la policia catalana l’1 d’octubre, el defensa una persona totalment allunyada d’Espanya i del seu context polític.
-Trapero és qui va aplicar aquest model a dins del cos de Mossos d’Esquadra?
-Ell va dirigir un gir a aquesta situació quan va esdevenir cap.
-Vol dir que, fins la seua arribada, el model policial dels Mossos d’Esquadra no era tan distint del model de la policia espanyola?
-En la Brigada Mòbil, en temes d’ordre públic, se sentien comentaris de gent partidària d’emular una mica el que feia la Policia Nacional. No hi havia res clarament escenificat ni explícit, però recordo converses i hi havia, entre molta gent, el pensament que ja estava tot inventat per la Policia Nacional. I que, per tant, si estava tot inventat, per què no continuar fent-ho? Era la inèrcia. I aquí sí que es va veure un canvi important. L'actual cap de la Brigada Mòbil, el Xavier Pastor, va iniciar la unitat de mediació.
-El conseller Joaquim Forn, fa uns dies al Parlament, explicava que els caps policials espanyols no entenien, ni de bon tros, el concepte de mediació. Allò era una exageració o un relat versemblant?
-Crec que en la Unitat d’Ordre Públic no ho consideren, veuen una contradicció entre la mediació i el que ells entenen per policia d'ordre públic. Aquestes unitats, en la policia espanyola, són molt tradicionals, molt reactives. Les unitats de mediació és un corrent que s’instal·la a Europa després de la cimera del G8 a Gènova el 2001, quan hi va haver un manifestant mort [Carlo Giuliani]. Unes setmanes abans, a la cimera de Göteborg hi va haver molts ferits i molta violència, i això per als suecs va ser un escàndol. Van pensar que hi havia coses que es podien fer millor. Llavors van engegar un projecte a nivell d’Escola Europea de Policia que intentava trobar actuacions alternatives dins de l’ordre públic. Per exemple, els suecs es van adonar que era un error ignorar els grups més violents, que en el seu cas eren d’extrema dreta. Com que eren antisistema, la policia els ignorava i van concloure que estaven tenint molts problemes per no tenir relació amb ells. Llavors, el canvi que van fer és crear una unitat que estigui en contacte amb ells. Que ells no volen? És igual, anem a parlar. Que arribem a pactes? Perfecte. Que no? És igual, ja hem definit les regles del joc. I s’avisa que, si no s’arriba a un pacte, la policia actuarà d’una determinada manera. Així ells ja ho saben. Llavors els suecs ho van fer, els alemanys també, els anglesos sempre havien actuar d’una manera més o menys similar a aquesta... Aleshores, es mira de mantenir un cert contacte amb els grups més conflictius per saber què volen, perquè sovint hi ha coses que volen que es poden permetre sempre i quan no se superin certs límits. El coneixement sempre és bo, i el diàleg també. Aquesta filosofia s’ha estés i crec que hi ha hagut un canvi substancial. Al sud d’Europa, potser, ha arribat menys. A Espanya només ho fan els Mossos i algunes policies locals, tot i que aquestes no intervenen en temes d’ordre públic, però sí que apliquen la mediació en altres àmbits.
-Ara que parla de mediació, en el marc post-sentència va transcendir una imatge d’un agent de Mossos d’Esquadra parlant amb manifestants ultradretans amb una proximitat, potser, excessiva. Això respon a un treball de mediació?
-A mi no m’ho va semblar.
-Per què?
-La feina de la policia és pactar amb els grups fins a quin punt poden arribar o no. Algú podria pensar que hi va haver un excés de tolerància si compares com els Mossos es comportaven amb els altres manifestants.
-També en el marc post-sentència, l’actuació dels Mossos d’Esquadra va ser molt denunciada. Entén aquestes denúncies?
-Hi ha imatges que fan mal i que a mi em van incomodar. Internament s’estan fent investigacions. Ja veurem com acaben. Alhora, els Mossos tenien una pressió molt forta. Per no actuar com els agents dels altres cossos policials durant l’1 d’octubre, el Trapero i altres comandaments estan processats. Crec que això ha influït, la por a una acusació de no col·laborar suficientment. Crec que això pot haver generat un excés de zel en algun cas.
-Com recorda vostè els dies més convulsos d’aquell octubre de 2017?
-Es van veure dos models policials clarament diferenciats. Recordo aquells dies amb molta tristor, perquè em portaven a la infantesa, a un altre règim polític que jo havia conegut i no imaginava tornar a viure coses com aquestes. Creia que després de quaranta anys de democràcia totes les policies havien d’actuar com els Mossos en aquell moment. Perquè a més, des del poder es deia que aquell referèndum no tenia cap valor. Si no en té, per què apallissen la gent? Van ser dies molt tristos. Es van trencar tots els principis policials pels quals jo havia lluitat. Jo vaig entrar en l’àmbit policial quan ells corrien darrere meu. Creia que era possible una altra policia i que la societat la necessitava. Les imatges de policies nacionals al Port de Barcelona agitant banderes i cantant ‘viva España’, com celebrant que han atacat la gent, això no em quadra ni amb models tancats que no comparteixo. Entenc la desesperació del meu amic Juanjo Medina, el catedràtic. La sensació de fracàs, de preguntar-nos on hem arribat, era ben intensa.
-Durant aquells dies va arribar a pensar que l’actuació dels Mossos podria acabar sotmesa a judici, tal com ha passat?
-No m’ho podia creure. El que passa és que la humiliació de la Policia Nacional va ser tan bèstia... Molts d’ells van estar aquí un mes i no van trobar ni una urna. Això per ells devia ser molt dolorós. També els atemptats del 17 d’agost: no van poder pair el fet de no resoldre aquell atemptat estant en primera fila. Aquell dia jo estava a Suïssa i dos dies més tard, un periodista suís explicava que el ministre espanyol d’Interior [Juan Ignacio Zoido] havia fet una compareixença a Madrid per donar per tancada l’operació. I el mateix periodista matisava que no entenia perquè feia això, si aquell ministre no tenia competències, en tant que el cas el conduïa la policia catalana. Aquesta és una mostra que estaven incòmodes de cara al món. En les fotos de les reunions entre policies, en què els Mossos informaven la Policia Nacional, les cares d’aquests són llarguíssimes, no podien pair el fet d’estar només com a convidats. I llavors van començar les filtracions. Per mi és evident: no suportaven no exercir cap paper en una operació d’aquelles dimensions. I les flors al damunt dels cotxes de Mossos, aquella imatge, va ser mortal per ells. Tot això és el que està pagant el Trapero. Li van posar la creu.
-Fins ara, que és el que més li ha sorprès del judici?
-Per exemple, qu alguns testimonis, sense voler, estan exculpant el Trapero. L’altre dia, el segon del tinent Daniel Baena, deia que creia que Trapero, de manera inconscient, havia donat suport al procés. Clar, en dret penal, perquè hi hagi dol hi ha d’haver intenció. I a Trapero se l’acusa de tipus dolosos. No pots cometre rebel·lió si ets inconscient. Per tant, aquest testimoni podria exculpar Trapero. Alhora, el relat de les acusacions no està ben lligat, la Fiscalia no ha treballat gaire la seva acusació, Trapero ho té molt més treballat que els altres. Però em temo que potser importa poc el que diguin uns i altres. La diferència entre aquest judici i l’anterior en què van jutjar els líders independentistes és que Trapero no està empresonat i els altres duien més d’un any en presó preventiva. La sensació, en tot cas, és que tot ha estat pensat per fer escarmentar Trapero i la resta d'acusats. I hi ha també la sensació d’inconsistència, que els és igual tot, que s'imposaran en tot cas. Això sí que és sorprenent.
-Trapero està acusat de rebel·lió i els impulsors de l’1 d’octubre van ser condemnats, tot i que no per aquest delicte. Pensa, tot i això, que Trapero podria ser condemnat per rebel·lió?
-Jo crec que no. Quedaria molt lleig. Com demostrarà la Fiscalia la violència, si no ha funcionat amb els altres? El que passa és que el Tribunal Suprem ha entrat en un fangar, perquè ha condemnat els líders polítics per sedició justificant que es van organitzar per evitar l’execució d’una resolució judicial. Bé, això és el que fa la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca i moltes altres entitats. Clar, si apliques aquest criteri a Trapero, com ho fas? Trapero es va organitzar per evitar l’execució d’una resolució judicial? Si els Mossos van requisar urnes! No quadra res. Ni en aquest cas ni en l’altre.
-És certa la dada que els Mossos van tancar més col·legis electorals que la policia espanyola i la Guàrdia Civil?
-Jo no tinc la dada. Però és molt possible que sí: els cossos espanyols van anar, sobretot, a col·legis on hi havia molta gent, i per tant els va costar molt fer la seva feina. I els Mossos tenien la instrucció que si podien requisar urnes perquè hi havia poca resistència, endavant. En canvi, si havien de carregar, calia deixar-ho córrer.
-I si els Mossos hagueren actuat amb la força a còpia de tancar menys col·legis, aquest judici s’hauria evitat?
-Si Trapero hagués estat submís amb De los Cobos, el judici s’hauria evitat. Els poders de l’Estat, tot allò de les autonomies ho toleren, sí. Però «aquí mandamos nosotros». I si hi ha una crisi, el coronel de la Guàrdia Civil és «quen tiene que mandar». I en el tema del procés català, la Guàrdia Civil ha fet molt de lobby a Madrid.
-Com pensa que es resoldrà el judici?
-No ho sé. Veig molt difícil que no els caigui cap tipus de pena. Tampoc sé com justificarien penes altes. I el fet que no hagin entrat en presó provisional haurà de ser significatiu, haurà de tenir algun valor. Crec que sortiran condemnats amb penes no massa altes.
-Però pensa que Trapero evitarà la presó?
-Jo m’alegraria molt que l’evités. Així com en el cas de la Teresa Laplana la Fiscalia demana quatre anys, no és difícil que la pena en baixi a dos, i amb aquesta pena no t’empresonen. Crec que Trapero tindrà difícil no entrar-hi, però imagino que després podrà presentar recurs davant el Suprem i tot s’allargarà. Jo, si fos Trapero, hauria marxat.
-A l’exili?
-Jo no li diria "exili", ja que aquest terme s'acostuma a utilitzar per persones que tenen fortes implicacions polítiques i Trapero sempre ha defensat una línia de professionalitat, i per això fa front a un procés que l'acusa de fets que ell està convençut de no haver comès. S'ha de tenir molt coratge per afrontar un procés en què tot està preparat per incriminar-te i condemnar-te de la manera que sigui i amb independència de les proves. Jo no sé si tindria aquest valor.
-Pensa que Trapero pot tindre algun retret contra el Govern català?
-Estic convençut que Trapero no estava còmode. El model policial que ell té al cap, el model professional, no està gens lligat al poder polític, no li agrada. Històricament, aquest model neix a començaments del segle XX als Estats Units, sobretot a nivell de les policies locals. Llavors, els alcaldes feien el que els donava la gana amb els policies, que eren vistos com mercenaris corruptes, estaven molt desconsiderats perquè no treballaven per la gent, sinó per solucionar la vida als alcaldes i regidors i per mantenir aquest statu quo fent, fins i tot, coses il·legals. Llavors, August Vollmer i altres caps de la policia local van decidir capgirar això i va crear el model professional de policia, similar al dels metges: si ningú no pot dir a un metge com li pot operar de l’apendicitis, ningú no pot dir a un policia com ha d’actuar en una situació determinada. Aquest model va fer avançar moltíssim als Estats Units, la policia va millorar moltíssim. Alhora, també va generar un tancament: com que la policia és l’única que sap d’aquestes coses, no escoltava ningú. El Trapero és una mica tot això, tot i que va ser molt receptiu amb els problemes en l'àrea d'ordre públic.
-Hi ha gent que es va mostrar decebuda quan Trapero va dir, al Suprem, que havia preparat un dispositiu per si el jutge li demanava detenir els membres del Govern català.
-A mi no em va decebre. Trapero està en un procés penal. Pot acabar a la presó. I ell, segur, estava incòmode en aquella situació. És cert que algun conseller va fer declaracions insinuant que els Mossos estaven amb el procés. Imagino que això a Trapero no li feia gràcia. Fins a quin punt va elaborar dispositius per detenir, si era necessari, els consellers i el president? Si ell ho diu, no tinc perquè negar-ho. Ara, detenir-los, per què? Quins delictes havien comès? En tot cas, es requeria una ordre judicial.
-Atesa l’opinió pública hostil que s’ha generat arreu de l’Estat, entre molts sectors, des de l’estiu i la tardor de 2017, contra els Mossos d’Esquadra, tem que el cos policial català podria estar en perill a mitjà o llarg termini?
-En aquests moments crec que no. Jo crec que a nivell estatal hi ha una opinió molt poderosa, que fa molt soroll i darrere de la qual hi ha lobbies molt forts que està tirant porqueria contra els Mossos i que no pararan. Si qui hi ha darrere d’aquestes veus arriba al Govern perillarien els Mossos? No sé si perillarien directament, però potser intentarien neutralitzar-los amb un sistema de nomenament de caps, amb una cúpula integrada pels Mossos que menys simpatitzen amb el procés, que n’hi ha. Una desaparició, clarament, no la contemplo. Una intervenció bastant descarada i visual generaria molta inestabilitat. Però sí que visualitzo que l’Estat podria posar al davant gent de la seva confiança i subordinar els Mossos a la Policia Nacional i a la Guàrdia Civil. Ara ells saben que els Mossos estan formats. I a nivell internacional això va anar molt bé. El que passa és que els Mossos estan en una línia d’intentar demostrar la seva professionalitat fins el punt que no se’ls pugui qüestionar. I en aquest camí poden cometre excessos.