Després de l’anunci solemne de Pedro Sánchez divendres al migdia, quan va anunciar el decret de l’estat d’alarma que s’aprovaria a l’endemà, el Govern espanyol tardava hores a fer efectiva aquesta decisió. La raó és la divisió de parers al si de l’executiu, integrat per ministres del PSOE i d’Unides Podem. I el motiu de les discrepàncies són les mesures econòmiques.
Des d’Unides Podem aspiraven a garantir amb més força la protecció dels treballadors, especialment els que es quedaran en l’atur -o els autònoms que es quedaran sense treballs a fer- com a conseqüència de la crisi pandèmica. Una mesura que implicaria la despesa de milers de milions d’euros públics i que els socialistes no semblen disposats a assumir. Si més no, en els termes que exigeixen els seus socis de Govern, atès que les ministres d’Economia i Hisenda, Nadia Calviño i María Jesús Montero respectivament, no són partidàries de fer disparar la despesa.
El decret amb què s’aprova l’estat d’alarma no atura l’activitat productiva, però obliga les empreses a que els seus empleats puguen teletreballar. El problema, però, és que no totes les empreses poden funcionar a través del treball a distància, i el decret no posa remei a aquestes situacions.
Pel que fa al teletreball, precisament, el decret limita els moviments per traslladar-se al lloc de treball sempre que no es puga treballar des de casa. L’estat d’alarma també permetrà eixir de casa per comprar menjar i medecines, a més de per anar als centres sanitaris a rebre atenció imprescindible i per tindre cura de gent dependent. Curiosament, també es permetrà el desplaçament a entitats financeres i l’accés a les benzineres.
Confinaments frustrats
Una de les imatges virals de la setmana era la de milers de cotxes deixant enrere Madrid per traslladar-se a les costes valencianes i andaluses. Els crits d’alerta no van tardar a sentir-se i fins i tot hi va haver reaccions polítiques. No han estat poques les veus que van criticar Pedro Sánchez per no posar-hi remei i precintar Madrid, principal focus de contagi de l’Estat. La comunitat que acull la capital espanyola concentra més de la meitat de les infeccions de tot l’Estat. Ara, però, quedarà confinat tot l’Estat, sense divisions internes. La decisió, a més, es farà efectiva a partir de dilluns al matí. A més de les crítiques per no haver tancat la Comunitat de Madrid, molts consideren que Pedro Sánchez ha tardat a prendre les seues decisions.
Sense concretar res, el decret dona permís al Ministeri d’Interior per tallar la circulació de vehicles i limitar o impedir, així, els desplaçaments. Les decisions, per tant, procediran del Govern espanyol, i els governs autonòmics s’hauran de limitar a executar les ordres.
No és estrany, en aquest sentit, que els governs català i basc -i d’altres, tot i que per altres raons- hagen discrepat públicament de la decisió. El lehendakari Íñigo Urkullu tem que l’Ertzaintza s’haja de posar a les ordres del Ministeri d’Interior. Josu Erkoreka, portaveu del Govern basc, ha alertat que aquest supòsit, ben possible en aquestes circumstàncies, suposaria un 155 encobert.
Pel que fa a Catalunya, el president Quim Torra compareixia el dia anterior del decret d’estat d’alarma per proposar el confinament de tot Catalunya. Demanava, de fet, permís al Govern espanyol per poder executar aquesta proposta, en tant que la policia d’àmbit estatal és la que té competències per tallar carreteres a l’altre costat de les fronteres del Principat. Quan es feia públic que Pedro Sánchez retardava per primera vegada la seua compareixença aquest dissabte -i per tant l’aplicació del decret-, Quim Torra lamentava que “no podem esperar més”. Hores més tard, el president català explicava per Twitter una telefonada amb Urkullu “per valorar l’avenç de la pandèmia i la resposta que cal donar-hi”. I amb contundència, aclaria que tant ell com el lehendakari “coincidim que no podem acceptar que el Govern espanyol confisqui les nostres competències en salut, seguretat i transport. Necessitem suport, no recentralització”. Com calia esperar, la crisi del coronavirus continuava tenint conseqüències estrictament polítiques. I és que la situació d’alarma permet l’Estat recuperar temporalment les competències transferides a les autonomies, possibilitat que incomoda els governs perifèrics amb més competències adquirides. Mentrestant, els Mossos començaven a fer controls als territoris fronterers del Principat.
De fet, la compareixença de Pedro Sánchez posterior al consell de ministres estava marcada pel seu discurs territorial. Amb voluntat recentralitzadora gens dissimulada, el president espanyol, a més d’enumerar les mesures assenyalades, que les definia com a “dràstiques”, i nomenava quatre ministres del seu partit per ser els “líders indiscutibles” de les decisions preses en tot l’àmbit territorial estatal. Aclaria que “totes les forces policials, incloent les autonòmiques”, quedaven sota les ordres del ministre d’Interior. I no responia de manera directa en cap moment la proposta del president català, Quim Torra, de confinar Catalunya fins que era preguntat al respecte per un periodista de TV3, quan responia que "no es tractava de limitar l'accés a una comunitat autònoma, sinó el contagi entre tots els ciutadans".
El decret del Govern espanyol limitarà els moviments ciutadans fins a l’extrem durant, com a mínim, quinze dies. Aquest termini és prorrogable, però l’allargament haurà de ser aprovat al Congrés dels Diputats. Els locals comercials -a excepció dels de productes de primera necessitat i farmàcies -hauran de ser tancats arreu de l’Estat, tot i que moltes autonomies ja havien decretat aquesta mesura dies abans. Les forces armades es mobilitzaran a les ordres d’Interior i les policies autonòmiques també restaran a les ordres de Fernando Grande-Marlaska si són requerides pel Ministeri espanyol. El mateix passarà amb els treballadors sanitaris de l’administració pública, que quedaran sota la direcció del ministre de Sanitat, Salvador Illa, “quan siga necessari”. A més d’Interior i Sanitat, el decret també assenyala altres dos ministeris, el de Defensa -dirigit per Margarita Robles- i el de Transports -liderat per José Luís Ábalos- com a “autoritats competents delegades” per garantir l’aplicació de l’estat d’alarma. Els quatre ministeris estan encapçalats per socialistes -amb el matís de Salvador Illa, que pertany al PSC.
Pel que fa a la coordinació amb els Governs autonòmics, Pedro Sánchez, senzillament, no l’esmentava i es limitava a esmentar els ministres en què recauran totes les decisions. Un missatge que pot ferir sensibilitats i que s’encarregava de reiterar quan, a l’hora d’anunciar que a l’endemà parlaria amb els presidents autonòmics, destacava que en aquests moments “no hi ha ideologies ni territoris, només ciutadans i una resposta a l’alçada de l’Estat autonòmic que som, amb el Govern espanyol liderant-la". Un lideratge que es farà amb el Govern espanyol “com a única autoritat competent en tot el territori”.
Més conseqüències del decret
Els transports públics disminuiran en almenys un 50% i l’oferta aèria i ferroviària de llarga distància es reduirà també a la meitat. L’exèrcit es mobilitzarà per garantir l’aplicació de l’estat d’alarma i, segons el decret, mirarà de garantir especialment el subministrament alimentari.
Al remat, l’estat d’alarma ha estat decretat més de 24 més tard del seu anunci i després d’un consell de ministres de set hores, una durada sense precedents. Tampoc tenia precedents el temps transcorregut entre la finalització del consell governamental i la compareixença de Pedro Sánchez, cosa que mostra la dificultat amb què s’ha aplicat aquest decret.
Una mesura que s’ha debatut amb la presència del vicepresident Pablo Iglesias al consell de ministres, malgrat que es trobava en quarantena des que Irene Montero, ministra d’Igualtat, anunciara el seu contagi per coronavirus. Tot i que la prova d’Iglesias -també parella de Montero- va donar resultat negatiu, molts han titllat la seua presència com una irresponsabilitat. En tot cas, l’assistència d’Iglesias al consell -en què estaven absents l’esmentada Montero i Carolina Darias, ministra de Política Territorial, també contagiada- evidencia la voluntat de guanyar presència al si d’un Govern que amb l’aplicació d’aquest decret ha demostrat estar clarament dominat pel PSOE. Caldrà veure, però, com aquest Govern s’imposa als autonòmics i si això no té conseqüències.