Febrer sol ser un mes complicat a les llars on hi ha criatures en edat escolar. Amb el Carnestoltes, s'acumula la feina: que si demà toca un calcetí de cada color; que si no t'oblides de comprar l'esprai per fer-me el monyo morat; que si el blau marí que comprares no és el blau cian que va dir la tutora a classe per disfressar-se de fons marí. Com que amb això no en teníem prou, la Conselleria ha sumat a l'habitual enrenou de febrer l'embolic amb motiu de la consulta sobre la llengua base. Tot nítid i transparent, segons la Conselleria; un embolic de nassos d'acord amb la multiplicació de dubtes i preguntes que es registren aquests darrers dies en els grups de WhatsApp de l'escola. Si estàs en algun d'ells, ja ho saps i no cal insistir-hi.
La llibertat, però, bé que justifica aquest maldecap. «Se han acabado las imposiciones», proclamen Carlos Mazón i José Antonio Rovira a tort i dret. En la roda de premsa de presentació de la consulta, ara fa deu dies, ni l'un ni l'altre no empraren una sola paraula en valencià. No s'immutà tampoc el conseller quan un periodista li preguntà si de veritat pensava que valencià i castellà estaven, realment, en situació d'igualtat.
Poc o res deu revisar el responsable de Cultura i Educació els estudis que el seu departament duu a terme. L'Enquesta de coneixement i ús social del valencià és d'una claredat esfereïdora: l'any 1992, el 43,4% de les famílies parlaven exclusivament en valencià a casa. L'any 2021 el percentatge era del 19,5%. Tampoc no deu passejar gaire pels patis de les escoles. Almenys en les ciutats grans i mitjanes, el valencià comença a ser un exotisme en aquest àmbit.
Saben que no hi ha un bilingüisme perfecte, i per això aplanen el camí de la inèrcia castellanitzadora.
Això, però, no és de la incumbència del conseller. «¡Libertad, libertad!», proclamen, com a bons adalils que són del darwinisme lingüístic. Saben que no hi ha un bilingüisme perfecte com tampoc no hi ha un bilingüisme cordial, i per això aplanen el camí de la inèrcia castellanitzadora. En dues generacions, feina feta. Ignoren —a consciència— allò que diu l'Estatut d'autonomia en el punt 5 de l'article 6: «S'atorgarà especial protecció i respecte a la recuperació del valencià».
S'emparen en la suposada neutralitat per a defugir la seua responsabilitat com a servidors públics. Ser neutral en una situació de desigualtat és, en realitat, jugar a favor del més fort. Ho saben del cert, però ho dissimulen sota la pàtina de la sacrosanta llibertat.
Amb tot, està per veure com els acaba sortint la jugada. Alguna cosa es deuen olorar al Govern valencià quan aquesta mateixa setmana s'ha enviat un correu massiu a totes les famílies que tenen fills o filles en edat escolar. El correu inclou una carta del conseller en la qual Rovira insisteix en algunes de les fal·làcies sobre les quals ha sostingut el seu relat.
S'emparen en la suposada neutralitat per a defugir la seua responsabilitat com a servidors públics
«Una de les motivacions de la Llei de llibertat educativa va ser la preocupació del descens de l'ús del valencià, un fet que pretenem revertir amb un canvi de paradigma: de la imposició a la promoció —diu—. Queda fermament demostrada la voluntat de defendre que som una comunitat bilingüe amb un llegat cultural inqüestionable». Sociolingüistes del món, cos a terra!
El més curiós de tot plegat és que els sectors més espanyolistes de la comunitat educativa —ja sabeu: Hablemos Español i tota l'òrbita al seu voltant— tiren foc pels queixals amb la consulta. Consideren la Llei de llibertat educativa, impulsada per PP i Vox, una legislació massa tèbia, que fa concessions al «catalanisme». Només cal fer una passejada per xats i fòrums per constatar el seu enfurismament.
Independentment de quin siga el resultat de la consulta, el govern Mazón ha aconseguit allò que volia: situar la llengua en l'espai del conflicte, convertir-la en un element de discòrdia entre la comunitat educativa i, per extensió, entre l'opinió pública. La història de sempre, per més que ells vulguen disfressar-la amb els oripells de la llibertat. És la seua particular manera de celebrar Carnestoltes.
