Gloria Lago, presidenta del grupuscle Hablamos Español, va irrompre a la tribuna de les Corts Valencianes amb un ganivet lingüístic a la boca. Com a defensora d'una iniciativa legislativa popular per condemnar a la irrellevància el valencià de les aules, va acusar el PP d'apostar per «un sistema d'imposició lingüística parcial», en referència a la llengua pròpia del País Valencià. «És una pena que es perda aquesta oportunitat», va lamentar amb l'únic suport de l'extrema dreta Vox. El calendari marcava març del 2024.
Els populars, de fet, van votar junt amb el PSPV i Compromís contra el model lingüístic a l'ensenyament que plantejava Hablamos Español. Ara bé, ho van fer, segons van explicar, «per qüestions i matisos tècnics». La ultradreta Vox va ser l'única a defensar el sistema pregonat per aquest grupuscle d'aspiracions monolingües, però conservadors i reaccionaris van entendre's poques hores més tard per pactar una nova legislació lingüística que arraconava el valencià.
Si el lobby Escuela de Todos s'ha situat a l'òrbita del model pactat entre la formació de la gavina i els ultraconservadors, Hablamos Español està decebuda amb l'actuació del Consell comandant per Carlos Mazón. Des del seu compte a la xarxa social X, argumenten que encara hi ha «una imposició lingüística parcial» amb la llei del binomi PP-Vox i exigeixen a la Conselleria liderada pel conservador José Antonio Rovira que ature «la campanya hispanòfoba que s'està fent en els col·legis», és a dir, la promoció del valencià als centres educatius.
El segell de la ultradreta balear
El grupuscle, enquadrat actualment en les ones ideològiques de la ultradreta Vox, va emergir a l'escena pública en juliol del 2017, a tocar dels mesos més agitats del procés independentista a Catalunya. A imatge i semblança del que després ha estat Escuela de Todos, va crear-se com a plataforma per sumar forces entre diferents entitats contràries a la promoció de les llengües minoritzades de l'Estat espanyol.
El rostre visible ha estat Gloria Lago, presidenta de Galícia Bilingüe, activista contra la discriminació —sense cap mena d'evidència— del castellà en terres gallegues i amb un blog digital alineat amb diversos espais ideològics de la dreta espanyola. «No crec que una llengua siga una riquesa en si mateixa. Ni tan sols és cultura; dependrà d'allò que aconseguisques fer amb ella», va reflexionar en una entrevista concedida a El Español.
Junt amb Galícia Bilingüe, Hablamos Español va néixer amb el suport del Fòrum Ermua, un espai que s'oposava a qualsevol negociació amb ETA per acabar amb la seua activitat terrorista. Com a històric representant d'aquest col·lectiu, Ernesto Ladrón de Guevara s'ha consolidat com una de les veus del grupuscle. Ladrón de Guevara va militar al PSE, a una escissió alabesa del PP de caràcter regionalista i a l'aventura residual de tarannà de centredreta Innovació Democràtica. En els darrers temps, ha escorat força el seu pensament cap a l'òrbita de Vox. Fins i tot, ha participat en jornades organitzades pel partit de l'expopular Santiago Abascal.
Les coordenades ultradretanes, de fet, sempre van guiar el rumb d'una altra entitat fundadora d'Hablamos Español. Es tracta de la Fundación Nacional Círculo Balear, històricament encapçalada per l'anticatalanista i diputat de l'extrema dreta Vox al Congrés, Jorge Campos. La Fundación Nacional Círculo Balear ha estat al capdavant de la batalla per preservar el monòlit feixista de Sa Feixina, va oposar-se a qualsevol política de normalització lingüística del català i va convertir-se en Actúa Baleares, el precedent de l'extrema dreta Vox al territori insular. Una navegació d'extrema dreta que ha persistit en Hablamos Español en participar en actes del casal feixista Valentia Forum.
La connexió amb Escuela de Todos
A l'entramat que batalla amb diferents matisos ideològics per erosionar la presència del valencià a les aules, hi ha connexions. Un dels lligams en aquest univers és que tant el grupuscle valencià Idiomas y Educación com l'entitat catalana Associació per la Tolerància han estat implicades en el naixement d'Hablamos Español i d'Escuela de Todos. El fil conductor d'una teranyina que va desplegar-se amb intensitat al País Valencià com a reacció a les polítiques del Govern del Botànic i que ara es fa visible per influir en la consulta lingüística dels col·legis valencians.