La digitalització de l'economia ha provocat que amb més freqüència els consumidors escullen les targetes de crèdit i les aplicacions mòbils com a forma de pagament. Úrsula Pérez, resident de València, emprava la seua targeta habitualment fins que el passat estiu va ser víctima d'un ús fraudulent, una activitat il·legal que s'ha incrementat a l'Estat espanyol en els darrers anys, segons un informe del Banc d'Espanya publicat l'any 2016. Pérez va decidir denunciar-ho a la comissària de la policia espanyola ubicada al districte d'Exposició de la capital del País Valencià.
A les instal·lacions policials, però, va trobar-se amb l'hostilitat del policia en escoltar-la emprar català. Segons apuntava Plataforma per la Llengua en el seu informe de discriminacions lingüístiques greus al País Valencià en 2019, el qual va avançar aquest setmanari, «l'agent de policia que va atendre la dona, en sentir parlar valencià, va alçar el cap i mirant-la als ulls, amb actitud prepotent i un to despectiu, gairebé li va ordenar canviar la llengua i parlar castellà, afegint que ell era policia nacional i que no tenia obligació d'entendre el valencià».
Com a reacció a l'agressivitat mostrada pel funcionari policial cap a una de les dues llengües cooficials del territori valencià, la ciutadana va informar l'agent dels drets lingüístics que l'emparaven, als quals no estava disposada a renunciar. Encara més, va expressar amablement al policia que li traduiria allò que no poguera entendre. La resposta de la dona, la qual va defensar en tot moment els seus drets lingüístics, va provocar que el policia l'observara de manera «amenaçant i desafiant». «Va prémer la mandíbula i va continuar redactant la denúncia, amb visible hostilitat», s'indica al document elaborat per la denominada ONG del català.
«El malestar i la desgana del policia, al capdavall un servidor públic, van quedar reflectides en errades en el contingut del text de la denúncia, com el fet d'atribuir sexe masculí a la senyora Pérez o canviar-li el lloc de residència», s'hi censurava a l'informe. Pérez, conscient dels seus drets lingüístics, va denunciar la discriminació idiomàtica a Plataforma per la Llegua, qui va remetre-la a l'Oficina de Drets Lingüístics de la Generalitat Valenciana, un organisme impulsat per la conselleria d'Educació, comandada per Vicent Marzà (Compromís).
La plataforma lingüística va presentar, al seu torn, una queixa al Síndic de Greuges, en la qual argumentava que «negar l'atenció [...] a una ciutadana per parlar valencià és un cas de discriminació contrari a la legalitat de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana». No debades, recordava que l'article 9 de la carta magna valenciana assenyala que «tots els ciutadans valencians tindran dret a dirigir-se a l'Administració de la Comunitat Valenciana en qualsevol de les seues dues llengües oficials i a rebre resposta en la mateixa llengua utilitzada».
«Els policies nacionals, per llei, han de garantir l'atenció al ciutadà en la llengua que aquest sol·licite, sempre que aquesta siga oficial al territori. Així ho diu l'article 54.11 del Reial Decret Legislatiu 5/2015, text refós de la Llei de l'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic, que imposa un deure als treballadors públics, també de l'administració general de l'Estat, i preveu que els funcionaris asseguraran l'atenció al ciutadà en la llengua que ho sol·licite sempre que siga oficial en el territori», apuntaven. I detallaven: «Per bé que no obliga els funcionaris individualment a saber valencià, sí que imposa a l'administració un deure d'organitzar-se, de tal manera que l'atenció en aquesta llengua estiga disponible».
Des del col·lectiu a favor de la normalització lingüística, afegien que, «en tot cas, un treballador públic no té el dret d'exigir als ciutadans que no parlen en una llengua oficial, ni pot privar-los d'un servei per aquesta raó». «El mandat constitucional de protecció del pluralisme lingüístic imposa a les administracions públiques l'obligació de fer accions de promoció de les llengües oficials i de respectar els drets lingüístics», remataven.
Ordre inèdita
Paral·lelament a la queixa registrada per Plataforma per la Llengua a la Sindicatura de Greuges, la denúncia tramitada per l'Oficina de Drets Lingüístic de la Generalitat Valenciana, depenent de la direcció general de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme, va arribar a la prefectura general de la policia espanyola del País Valencià. En aquest cas, la cúpula policial espanyola ha atès el requeriment i ha enviat una ordre interna perquè els ciutadans puguen ser atesos en llengua pròpia a qualsevol comissària del Cos Nacional de Policia del territori valencià.
«En la Comunitat Autònoma Valenciana, en la qual exerceix la seua competència la prefectura superior, conviuen en règim de cooficialitat dues llengües, el castellà i el valencià. Amb l'objectiu de seguir avançant en la millora de l'atenció al ciutadà en idioma valencià, i sempre amb la premissa fonamental que no s'ha de qüestionar el dret que els valencians tenen a l'atenció en el seu idioma, aquesta prefectura disposa que s'informarà la ciutadania que són diversos els documents que existeixen en les oficines de denúncia redactats en idioma valencià per tots aquells que ho demanen», estableix. «Així mateix, en les oficines de documentació s'oferirà la possibilitat d'expedir el DNI en idioma valencià», agrega.
A l'existència de formularis de denúncia en llengua pròpia, se suma que, segons l'ordre interna, «els responsables dels serveis que presten atenció directa als ciutadans en dependència policials procuraran, en la mesura del possible, que cada torn compte amb almenys un funcionari que puga atendre en idioma valencià». «En cas de no tenir aquesta disponibilitat en el moment concret, s'arbitraran altres solucions, com ara requerir la presència d'un policia d'altre servei o emplaçar, de manera cortesa, al ciutadà perquè en el termini més breu possible puga tenir aquesta possibilitat», puntualitzen.
«Gràcies al nostre treball es respectaran els drets dels valencianoparlants a ser atesos en valencià a les dependències de la policia nacional», ha destacat Plataforma per la Llengua. Una felicitació que també ha expressat a les xarxes socials el director general de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme, Rubèn Trenzano, qui ha ressaltat el paper de l'Oficina de Drets Lingüístics del País Valencià. Els efectes de la lluita pels drets lingüístics.