Hotel Evenia. En una conferència del conseller Jordi Puigneró organitzada pel club d’empresaris liberals Cercle de les Llibertats, el 6 de febrer, agafa la paraula Eduard Martín, CIO i director del programa 5G Mobile World Capital. És una de les persones responsables del foment de la innovació durant el Mobile World Congress i agafa la paraula per lamentar que enguany que els organitzadors no s’havien de preocupar per la situació política ni per les vagues de transport, havia aparegut un problema que ho podia dificultar tot una mica, el coronavirus. En aquells moments, la malaltia contagiosa encara era percebuda com una amenaça menor.
En pocs dies, però, i a mesura que la data d’inici del certamen, el 24 de febrer, s’acostava, els fets es van precipitar fins a l’anunci de la seva suspensió. “LG anuncia que no anirà al MWC”; “Amazon, la quarta companyia que no serà al MWC”; “Facebook tampoc anirà al MWC”. La por al contagi de la malaltia amb focus central a la Xina anava amarant entre els participants de l’acte que s’havia de celebrar a la Fira de Barcelona, malgrat que l’Organització Mundial de la Salut advertia que no hi havia cap risc i que en altres indrets d’Europa s’estaven duent a terme esdeveniments d’un calibre similar.
Així doncs, amb una quarantena de baixes destacades sobre la taula, el dimecres, l’associació que organitza el MWC, GSMA, decidia anul·lar l’esdeveniment. El que no havien aconseguit vaguistes i d’altres opositors en edicions anteriors ho aconseguia l’alarma creada pel coronavirus.
Crisi del no-res
Un dels dubtes que deixa aquesta suspensió és el perquè, sense que hi hagi hagut cap cas a la ciutat, la crisi del coronavirus ha acabat tombant el MWC. Per a Ferran Lalueza, professor de la Universitat Oberta de Catalunya i expert en comunicació de crisi, una part important d’això té a veure com s’ha abordat la qüestió des de l’àmbit comunicatiu. Creu que l’organització del MWC ha tingut encerts, però també errades significatives.
Lalueza identifica com a positiu que “quan la voluntat era mantenir el MWC, el discurs sempre va ser el mateix i es va fer de la mà de les institucions implicades”.
Què ha trontollat, doncs? El primer que assenyala el professor és que “en tractar la problemàtica com si fos comunicació de crisi, s’ha aconseguit que semblés una crisi”. Així doncs, creu que, des del primer moment que es va saber que hi havia aquesta preocupació“, s’hauria d’haver establert un diàleg permanent amb les organitzacions, sobretot amb les grans firmes, per arribar a decisions acceptables per a totes les seves parts”.
En canvi, pensa, que, fins que no hi va haver les primeres baixes, “van fer com si no anés amb ells. Quan les primeres empreses van començar a caure, van reaccionar molt reactivament i a la defensiva”. A més, destaca que van tenir la mala sort que quan “van garantir mesures perquè els assistents no haguessin estat a la Xina els 14 dies abans, es va donar la notícia que el virus es podia incubar durant 24 dies”.
Lalueza ho situa com a part d’una dinàmica per la qual “a mesura que s’aixecava l’alarma, s’aixecaven mesures de control que era evident que no contrarestaven les pors de les empreses participants, es va produir un diàleg de sords”.
Al cap i a la fi, explica el professor, malgrat no ser un risc en el camp de la salut, cal tenir en compte que el Mobile World Congrés actua com a aparador i, per tant, “estem en un àmbit on les percepcions i la reputació compten més que no pas les veritats empíriques”.
De la crisi a l’impacte
La cap de l’Àrea de Finances i Comptabilitat de la Barcelona School of Management, Luz Parrondo, inclou encara un altre risc que hauria fet prendre precaucions als empresaris: és el fet que si un treballador acabés contagiat “ells en són els responsables i comunicativament fan molt mal a l’empresa. Té un impacte a la comunicació pública”.
A més, assenyala que si algunes empreses de les no punteres s’han retirat del MWC, mentre d’altres esdeveniments internacionals sí que estan funcionant, és perquè “té una connexió xinesa molt forta. D’alguna manera és com anar a la Xina. Si vas al MWC i no parles amb Huawei o Samsung és com si no hi haguessis anat”. Això, però, fa que l’alarma no impacti tant sobre el global de la capital catalana perquè el risc “més que relacionar-se amb Barcelona, es relaciona amb empreses de la Xina”.
El cost de cancel·lar l’esdeveniment, però, no és gratuït per a la ciutat. A part dels ingressos directes, cal tenir en compte el volum de negoci que mou el sector i les sinergies que es mouen. Sense anar més lluny, malgrat l’anul·lació de l’esdeveniment, les institucions catalanes seguiran fent una inversió conjunta de 17 milions a la Fundació Barcelona Mobile World Capital per impulsar projectes tecnològics a la ciutat, tal com demana GSMA des de fa anys per mantenir l’esdeveniment.
Parrondo assenyala que “l’impacte immediat i més fort és que les 109 mil persones que van assistir al MWC l’any passat no faran la despesa que fan durant la seva estada a Barcelona i que està quantificada en 473 milions d’euros”.
Més enllà d’això, dubta de l’impacte que pot tenir sobre l’ecosistema tecnològic de la ciutat. “Hi ha empreses que la seva facturació pot dependre el 40% del MWC. A més de totes les relacions i el networking que s’hi fa. Les empreses hi van perquè això reverteix en el seu compte de resultats”. Segurament, els efectes en aquest àmbit podrien ser més grans si l’organització no hagués garantit que l’esdeveniment seguiria a la ciutat fins al 2023 (encara que les institucions volien que s’ampliés un any més, per compensar la suspensió d’enguany). Parrondo, que assenyala que les empreses del sector del MWC facturen 6 mil milions d’euros anuals a Barcelona, no creu que el que ha passat enguany “afecti anys futurs si es té la certesa que el MWC tornarà”.
Qui patirà un impacte considerable serà la Fira de Barcelona, que acull l’esdeveniment. Aquest consorci de naturalesa pública, amb gestió empresarial privada i autònoma, integrat per la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona i la Cambra Oficial de Comerç i Navegació de Barcelona, aconsegueix un 40% dels seus ingressos del MWC. Parrondo creu que, si la suspensió del MWC és només per a aquest any, la Fira es pot sobreposar al fet que no s’hagi celebrat però remarca que “és difícil no dependre’n. Implicaria tenir, com a mínim, un altre esdeveniment de la mateixa dimensió. Sense el MWC la Fira no tindria les mateixes dimensions, funcionaria, però seria una altra cosa”.
Davant de les incerteses que ha provocat l’anul·lació i la poca capacitat de control que l’Administració té sobre aquest fet, han tornat a aparèixer veus que qüestionen que aquest tipus d’esdeveniments hagin de ser el model a seguir per a la Fira.
Per exemple, el cooperativista Ivan Miró, proposava al seu perfil de Twitter que s’aprofités l’ocasió per omplir “els pavellons amb projectes d’economia de proximitat, producció agrícola pagesa, empreses cooperatives i locals, tecnologies lliures, energies renovables, cultura popular, alternatives econòmiques i finances ètiques”.
Sigui com sigui, la cancel·lació del MWC posa en evidència les fragilitats d’un món globalitzat i mediatitzat.