Els carrers de València, de qualsevol indret del País Valencià, s'havien tenyit de morat. Un color reivindicatiu que cridava contra la desigualtat crònica entre la dona i l'home, l'inexplicable bretxa salarial entre gèneres i una violència masclista que suma víctimes mortals setmana rere setmana. El 8 de març del 2018, coincidint amb el dia internacional de la dona, les veus de milers i milers de persones, especialment de les dones, van expressar un clam inequívoc, clar i heterodox de caràcter feminista. La idea era nítida: calia fer tremolar el patriarcat.
En aquella jornada reivindicativa, diverses centrals sindicals, com ara la Confederació Nacional del Treball de València, havia convocat una jornada de vaga pels drets laborals de les dones mentre les organitzacions de treballadors majoritàries havien apostat per una aturada de dues hores. A l'empresa Frescos Delisano, principal interproveïdor carni de Mercadona amb plantes a Xest (Foia de Bunyol), la divisió d'estratègies sindicals va reproduir-se a la perfecció.
La CNT, tanmateix, va considerar que la companyia alimentària va tenir una actitud oposada al dret de vaga. Segons recull la posterior sentència sobre la causa, a la qual ha accedit aquest setmanari, l'organització laboral anarquista denunciava una «triple conducta contrària al dret de vaga»: la designació unilateral dels serveis mínims, amb una confusió sobre aquests serveis i els de manteniment i seguretat; convocar per al dia de vaga una jornada de flexibilitat en alguns departaments amb la finalitat de limitar i, fins i tot, anul·lar l'impacte de la vaga, i aixoplugar treballadors de línies de producció diferents per completar aquelles en les quals s'havia produït un seguiment substancial de la jornada reivindicativa. En la darrera qüestió, l'organització sindical apuntava a un suposat cas d'esquirolatge.
La firma, en canvi, s'oposava al relat de la CNT. Tal com s'hi reflecteix a la interlocutòria, Frescos Delisano al·legava que «no va fixar els serveis mínims de forma unilateral, si no pactada amb el comitè d'empresa, no sent perceptiu establir contacte amb tots els comitès de vaga, segons el criteri del Tribunal Suprem». També afirmava que «les jornades de flexibilitat són habituals en l'empresa i que estaven programades amb anterioritat», així com negava que «s'haguera impedit el dret a vaga de la plantilla».
El jutjat social número 17 de València resolia el conflicte a favor del sindicat, malgrat no avalar totes les vulneracions del dret a vaga exposades a la seua demanda. La magistrada «considerava contrari al dret constitucional de vaga» que la firma alimentària no haguera atès el requeriment de reunió de la secció sindical anarquista per negociar la jornada de vaga i que l'empresa de productes carnis només s'haguera assegut a debatre l'aturada laboral amb el comitè d'empresa, integrat pels sindicats majoritaris. «L'actuació empresarial [...] és considerada [...] susceptible de declara-se la nul·litat radical de la conducta per ser lesiva del dret fonamental de vaga, obstaculitzant una participació activa en la cita secció sindical en les negociacions pròpies d'una vaga, una conducta que per si mateixa determina l'estimació de la demanda», apunta la jutgessa.
.jpg)
A la interlocutòria, la togada narra que «la secció sindical de la CNT, la constitució de la qual va donar-se l'any 2012 i va comunicar-se a l'empresa, va notificar la firma de la convocatòria de vaga i de la composició del comitè de vaga de la CNT per a l'àmbit de la companyia, identificant als sis integrants d'aquest comitè i instant a Frescos Delisano a convocar una reunió prèvia a la vaga per desenvolupar les qüestions operatives necessàries i estudiar la forma de compatibilitzar l'exercici del dret a vaga amb la garantia dels serveis de manteniment i seguretat de la planta». «No consta que l'empresa atenguera la petició i concertara una reunió a tal efecte», complementa, així com ressalta que «no s'ha aportat cap document per part de la companyia de que la mateixa fora informada de l'existència d'un comitè de vaga integrat per altres sindicats».
En no atendre a la petició d'organització de la vaga per part del comitè impulsat per la CNT, la mercantil va infringir el dret fonamental a manifestar-se sense treballar durant 24 hores. No debades, i d'acord amb la sentència, és «el comitè de vaga, i no el comitè d'empresa, el competent per a totes les actuacions, incloses les judicials, que es realitzen per a la solució del conflicte i, junt amb l'empresari, està sota l'obligació legal de negociar per arribar a un acord». Frescos Delisano únicament va asseure a negociar amb el comitè d'empresa.
La magistrada, tanmateix, descarta la resta dels supòsits denunciats per la CNT respecte a la convocatòria d'una jornada de flexibilitat durant la vaga per transmetre la imatge d'un menor seguiment de la mateixa i de casos d'esquirolatge. «Les jornades de flexibilitat estan programades de manera setmanal i son habituals a l'empresa, sent tant de caràcter positiu com negatiu, i no consta que es programaren de manera excepcional per al dia de vaga i amb la finalitat d'eliminar o anul·lar la repercussió o l'impacte», assegura. I agrega sobre l'esquirolatge: «No consten contractacions d'altres treballadors ad hoc per a la jornada de vaga ni en els dies previstos per a la mateixa». Frescos Delisano haurà d'abonar una sanció mínima de 6.250 euros per aquests fets.
Les actuacions empresarials destinades a l'obstaculització de la vaga feminista convocades anualment durant el dia internacional de la dona van repetir-se en 2019. Segons va denunciar CCOO del País Valencià, sis cambreres de pis de l'Hotel Barceló de València van ser acomiadades per secundar la vaga feminista del 8M. Les treballadores de la neteja, de fet, havien comunicat la seua intenció de fer l'aturada laboral de 24 hores, malgrat que no és obligatori avisar de les protestes laborals a la companyia. Com a reacció a l'anunci, la supervisora de la firma subcontractada per l'hotel, Grupo Constant Outsourcing, va decidir acomiadar-les de manera immediata. Va convidar-es a signar la baixa sense cap carta d'acomiadament.
Amb l'objectiu d'evitar que la conducta empresarial quedara impune, una de les afectades va posar-se en contacte amb CCOO del País Valencià. L'objectiu era denunciar els acomiadaments i informar-se sobre els seus drets laborals. Sense dilacions, l'organització laboral va telefonar la companyia hotelera per demanar explicacions. Mentre rebien una resposta, la central sindical va censurar les baixes durant la manifestació del 8M, a la qual van sumar-se les implicades. «Han acomiadat les treballadores per exercir el seu dret a vaga. Això és inconstitucional. Tots demà amb elles per manifestar-se contra la cadena», va etzibar en declaracions a aquest setmanariArturo León, secretari general de CCOO del País Valencià. La pressió sindical va motivar la readmissió de les treballadores. La cadena hotelera va excusar-se argumentat una suposada errada.
Lourdes Abarca, treballadora de l'empresa Eulen, també va ser acomiadada per participar de la vaga feminista del 8M d'enguany. Segons la carta d'acomiadament enviada per la firma, «va absentar-se del seu lloc de treball el 8 de març de 2019 sense justificar-ho». Les protestes de l'assemblea del 8M de Saragossa i d'UGT van possibilitar la seua readmissió quatre mesos després. CGT, al seu torn, va denunciar que la companyia Empreses del Grup Mitjans i Serveis Telemàtics havia vulnerat «a l'estil del segle XIX el dret a vaga durant el 8M» en oferir ampliacions de jornades als treballadors que no secundaren l'aturada laboral. «Un atropellament en tota regla pel qual la CGT va iniciar els tràmits davant la inspecció de treball de Barcelona i València», va anunciar la central sindical.
Als obstacles empresarials, se suma la mordassa imposada a diverses vaguistes del 8M. L'Assemblea Feminista de València va rebre vuit sancions xifrades en un total de 5.000 euros per exercir el seu dret a vaga i organitzar piquets informatius durant el 8M de 2019. En la convocatòria feminista del 2018, el Ministeri d'Interior havia imposat 12 sancions per un valor total de 6.000 euros a l'organitzadora de la protesta laboral morada. Una aplicació de la llei mordassa que, junt amb els obstacles patronals, representen, segons els sindicats i les vaguistes feministes, els intents per criminalitzar les protestes laborals del 8M.