La corda corre el risc de trencar-se. Les families postconvergents fa mesos que tiben en direccions contràries. Els valedors de les postures de Carles Puigdemont i els de les tesis que encapçalen Marta Pascal o David Bonvehí rivalitzen per aconseguir deixar el màxim d'empremta possible en la futura formació que ha d'agrupar un espai polític altament disseminat.
L'objectiu consensuat, sobre el paper, és la construcció d'un partit polític a l'entorn de la marca de Junts per Catalunya on s'hi trobin tant el PDeCAT com els diputats independents i la Crida Nacional. A partir d'aquí, el Partit Demòcrata Europeu Català ha encetat un procés de debat intern que culminarà aquest dissabte 14 de desembre en el marc del Consell Nacional de la formació. Després del debat a les diferents territorials, la direcció nacional ha elaborat una proposta de condicions que ha de guiar les negociacions amb els puigdemontistes i que s'espera que sigui aprovada aquest cap de setmana. Es tracta d'una proposta tancada i que s'haurà de votar en la seva totalitat i que, segons la direcció, vol ser una proposta de consens. Els encarregats de ratificar-la o no no seran els militants, sinó els consellers nacionals que representen les diferents territorials i sectorials.
Segons fonts de la direcció, la proposta parla de la necessitat que el que es creï sigui una sola estructura liderada per persones concretes escollides de forma conjunta amb altres formacions. Es remarca, també, el fet que és una proposta molt oberta per tal que deixi marge per negociar amb tots els actors implicats. Així, fonts del partit detallen que tampoc es concretarà com ha de ser la direcció de la nova organització. Un tema que ha agafat també rellevància els darrers mesos i que es debat entre els que pensen que el poder ha de recaure bàsicament en Carles Puigdemont i els que creuen que, a més, hi hauria d'haver també una direcció executiva amb base al Principat. El pes de la figura d'Artur Mas, que esgota la inhabilitació el mes de març, no és menor en aquesta discussió.
A més a més, segons explicava Nació Digital, la proposta descartarà la dissolució del PDeCAT en tant que, pel que diuen fonts del partit, "és una opció que només s'ha defensat -i no de forma majoritària- en dues de les 55 agrupacions on s'han produït debats sobre el futur de la formació". També des de la Crida Nacional s'ha afirmat la voluntat de seguir essent un subjecte polític autònom. Així ho va fer saber Antoni Morral després de la reunió de l'organització a Waterloo aquest dilluns.
No obstant això, malgrat aquest suposat consens, el Consell Nacional no serà un camí de roses per la direcció. El principal senyal d'alerta el va donar la setmana passada la vicepresidenta de la formació, Míriam Nogueras, que va reivindicar durant l'executiva la necessitat de liquidar el PDeCAT davant l'estupefacció d'alguns dirigents més moderats, segons recollia Economia Digital. No és una declaració que es pugui menystenir. Cal tenir en compte que Nogueras, que va accedir a la direcció en el darrer i accidentat Congrés Nacional, és la persona de Puigdemont dins l'estructura del partit i així ho ha demostrat portes enfora i, també, portes endins.
No estarà sola en els retrets a la línia oficial. Aquest dimarts a la nit, una reunió de consellers nacionals crítics amb el rumb de la direcció discutia com plantar cara. Es queixen que no han rebut encara la proposta de full de ruta que s'haurà de votar durant el Consell Nacional i, per tant, no l'han pogut discutir amb les territorials a tres dies del Consell. Afirmen que intentaran aconseguir ajornar la votació per tal que fos el gruix la militància l'encarregada de decidir. Entre els puigdemontistes del PDeCAT està estesa la creença que, malgrat no comptar amb majories sòlides entre els consellers nacionals, sí que les tenen entre les bases militants.
No es quedaran només aquí. Fonts d'aquest grups, una part dels quals van formar part de la candidatura alternativa al tàndem Bonvehí - Nogueras en el darrer Congrés Nacional que va recollir el 30% dels vots, expliquen que s'està impulsant un manifest que comptaria amb unes dues-centes firmes per tal de forçar un nou Congrés Nacional i renovar la direcció. El manifest estava previst que es fes públic després del Consell Nacional i és fruit de tres trobades celebrades els darrers mesos entre representants d'aquests sectors i de les quals haurien estat informats els dirigents del partit afins, malgrat no assistir-hi primeres espases.
Amb pes, sobretot, a la demarcació de Barcelona, el text que ha fet públic El Món i el contingut del qual ha pogut contrastar EL TEMPS, demana reafirmar el lideratge de Carles Puigdemont. A més, exigeix convocar "el més aviat possible una assemblea extraordinària del Partit Demòcrata Europeu Català que esculli una direcció interina que acordi amb la resta de l'espai de Junts per Catalunya la integració dins d'aquest moviment”. Després d'això, el document requereix “participar d'una assemblea fundacional de Junts per Catalunya on es constitueixi com a partit que aglutini i ordeni l'espai polític que representa”. Entre els firmats hi hauria consellers territorials de la ciutat de Barcelona, el regidor de JxCat a Badalona o els caps de llista de l'Hospitalet i el Prat de Llobregat.
Els puigdemontistes, però, no són els únics que mouen fitxa. El dissabte 21 de setembre es reunien al Monestir de Poblet els sectors més moderats del partit liderats per l'empresari Antoni Garrell sota la plataforma El País de Demà. Malgrat que públicament no va ser venuda així, al rerefons de la trobada hi havia els rumors d'una possible escissió del PDeCAT que defensés un projecte independentista que apostés per la via de la reforma de la Constitució i el pacte amb Madrid. Aquest dilluns, El Periódico assegurava que la creació d'aquest nou partit era gairebé un fet. Fonts de l'entorn moderat, però, asseguren a EL TEMPS que aquest seria un pas que encara estaria verd i per confirmar.
Sigui com sigui, a mesura que passen els mesos, les trinxeres entre els sectors del partit semblen cada vegada més fondes.