Després d’un estiu de rum-rum, s’han decidit a anar per feina. Desencisats amb l’oferta política existent, espais moderats de l’espanyolisme, del nacionalisme i de l’independentisme català treballen ara en noves vies polítiques de centredreta. D’un costat, el dimecres 17 de setembre, la Lliga Democràtica, encapçalada per la politòloga Àstrid Barrio, va fer una primera trobada oficial amb membres de Lliures i Convergents amb l’objectiu de crear una nova oferta electoral. Lliures, formació liderada per Antoni Fernández Teixidó, conseller de Treball entre 2002 i 2003 durant els últims anys de Jordi Pujol com a president, ja va donar suport a la candidatura de Manuel Valls a l’Alcaldia de Barcelona durant les darreres eleccions municipals. Pel que fa a Convergents, aquest partit que mira d’emular l’antic espai catalanista està liderat per un altre exconseller, Germà Gordó, que va liderar el Departament de Justícia entre 2012 i 2016, tot just abans de la fase més calenta del procés.
Coincidint amb la constitució d’aquest espai sorgeix, també, una plataforma que pretén unir l’independentisme contrari a la unilateralitat amb nacionalistes catalans crítics amb el procés. Així, aquest dissabte 21 es posava en marxa a Poblet (Conca de Barberà) la plataforma El País de Demà per elaborar un document de treball que reuneixi punts en comú que identifiquen aquest nou espai.
Aquesta darrera proposta era la que amagava més secrets. Se sabia que al darrere hi havia exdirigents del PDeCAT crítics amb el rumb actual del partit com Marta Pascal, Carles Campuzano o Lluís Recoder. També, que a banda hi havia convidades persones d’altres espais polítics del centredreta català i empresaris i professionals liberals de diversos sectors.
Tanmateix, durant la roda de premsa de llançament es va desvetllar també el nom de la persona que encapçalarà el moviment. Es tracta de l’empresari Antoni Garrell. Aquest enginyer industrial nascut a l’Espluga de Francolí (Conca de Barberà) el 1953 és conegut, entre més coses, per dirigir l’Escola Superior de Disseny, amb seu a Sabadell. Garrell, que protagonitzava una roda de premsa al Col·legi de Periodistes de Catalunya aquesta mateixa setmana, explicava que no hi havia cap intenció que El País de Demà es converteixi en un partit. De fet, la plataforma es presenta com un think tank procedent de la societat civil adreçada a influir en l’esdevenir de la política catalana. Però amb les discrepàncies internes al si del PDeCAT, la sospita d’una possible escissió relacionada amb aquesta plataforma hi és present. Més encara quan, en una entrevista a La Vanguardia, la senadora de JxCat Marta Pascal, contrària al lideratge de Carles Puigdemont, no va descartar la creació d’un nou partit si el seu continuava sota el lideratge del president a l’exili. Pascal, de fet, és una de les persones interessades en aquesta plataforma.
El País de Demà aspira a que Catalunya recuperi el diàleg amb l’Estat i que avanci com a territori autonòmic. Alhora, critica els empresonaments dels dirigents polítics i cívics de l’independentisme català -sense fer servir el terme presos polítics- i reconeix que l’Estat ha de fer molt més per Catalunya. Per aconseguir-ho, El País de Demà aposta pel diàleg i pel consens renegant del procés i de l’independentisme unilateral. No només la política condiciona aquesta nova plataforma, que també proposa mesures d’àmbit econòmic i laboral com ara un canvi en el model de producció i de formació i una aposta pel jovent del país. És per això que acadèmics, empresaris i altres professionals del món de l’economia es reuneixen també a Poblet per participar en la constitució d’aquesta plataforma. I és rellevant també, en aquest sentit, que El País de Demà tingui com a cares visibles l’enginyer industrial Antoni Garrell i l’economista i filòsof Adrià Aldomà, dos desconeguts en política.
De fet, a la reunió a Poblet hi havia prop de 150 persones a porta tancada i la majoria procedien del món empresarial. Aquesta proposta moderada de moment atrau polítics més aviat díscols amb les seves formacions o desencantats amb la política actual, si bé la major part dels qui donen suport a El País de Demà no provenen de la política. El mateix Antoni Garrell insistia a dir que aquest pretén ser un moviment "transversal" i impulsat per la societat civil. Entre els assistents hi havia Joan Aregio, expresident de la Diputació de Tarragona amb CiU; o Ramon Gracia Bragado, exregidor d'Urbanisme a Barcelona amb el PSC.
Lliga Democràtica
Més enllà de Poblet, tornant a la Lliga, en total participen unes tres-centes persones en aquesta organització. D’entre elles destaca el nom Roger Muntañola, ex líder dels joves d’Unió i un dels impulsors de Lliures. Muntañola, de fet, ha estat present a la trobada de la Lliga Democràtica. En aquest encontre, amb membres a títol individual de Lliures, Units per Avançar -partit hereu de l’antiga Unió Democràtica de Catalunya- o Convergents, a part dels de la mateixa Lliga es van començar a posar les bases per una futura candidatura per les properes eleccions catalanes.
La formació, però, tindrà complicacions per trobar equilibris entre les diferents sensibilitats amb qui volen arribar a acords. Tant és així que, ja aquesta setmana, hi ha hagut les primeres desercions. És el cas de la regidora de Barcelona i membre de l’equip de Manuel Valls, Eva Parera, per discordances amb «l'excessiu» accent catalanista de l’espai. De l’altra banda, Convergents, que van ser representats per Teresa Pitarch -qui ha desenvolupat diversos càrrecs públics d’escassa popularitat relacionats amb l’antiga Convergència durant els darrers 20 anys- a la trobada, ja ha comunicat que no seguirà a les converses per entendre que cal apostar per un espai que es defineixi com a sobiranista, aposta que la Lliga rebutja. També Units per Avançar ha manifestat que com a partit es desmarquen de nous projectes electorals. Cal recordar que la formació hereva d’Unió té una aliança al Parlament amb el PSC que li permet tenir un diputat, Ramon Espadaler.
Els que semblen tenir major sintonia amb els de Barrio són Lliures. El seu líder, Antoni Fernandez Teixidó va ser, també, un dels altres assistents a l’acte. Entre els presents destaca també la figura de Josep Ramon Bosch, exdirigent de Societat Civil Catalana i acusat per penjar vídeos de caràcter feixista a les xarxes socials. També hi eren l’exeurodiputat del PP Santiago Fisas i l’exdiputada popular Montserrat Nebrera, així com l’exconseller d’Economia de la Generalitat Provisional (1977-1980) i diputat al Parlament per Aliança Popular Juan José Folchi. Finalment, destaca la presència de Josep Miró i Ardèvol, fundador d’Unió de Centre de Catalunya, que més tard es dissoldria al si de Convergència; i conseller d’Agricultura del 1984 al 1989. Miró i Ardèvol ha protagonitzat polèmiques com la d’oposar-se públicament al matrimoni homosexual.
Els darrers dies han aparegut també sobre la taula la possibilitat que l’exdiputat de CiU Ignasi Guardans fos el possible candidat d’una futura llista conformada per aquest espai. Tanmateix, la informació no s’ha fet oficial i Guardans no va ser a la trobada.
Històries fallides
Tots ells aspiren a ocupar un centredreta català o catalanista que hauria quedat orfe després de la reconversió de l’espai de CiU en partit independentista. Des de la Lliga calculen que en aquest marc es podrien disputar uns tres-cents mil vots. No obstant això, la proposta més seriosa que ha intentat ocupar aquest espai, la de Josep Antoni Duran i Lleida en solitari al capdavant d’Unió, només va aconseguir poc més de cent mil vots i zero diputats. Caldrà veure, doncs, si finalment, emergeixen una o dues formacions polítiques que vulguin competir aquest espai -uns amb un tarannà més independentista i els altres amb vincles amb l’espanyolisme- i si aconseguiran obtenir representació.