La campanya electoral intensifica les presses. La setmana passada, Roger Torrent anunciava que el Parlament de Catalunya discutiria sobre el dret a l’autodeterminació i la monarquia. Ho feia admetent una proposta de resolució signada pels tres patits independentistes, tot i els advertiments del Tribunal Constitucional. Torrent va mostrar-se disposat a patir les conseqüències que foren necessàries, com ara una possible inhabilitació. En aquell moment, l’executiu espanyol va decidir esperar a després de les eleccions per querellar-se o no contra el president de la cambra catalana i els membres de la Mesa, atès que el debat es produiria passat el 10-N.
Però algun dels assessors que dissenyen l’estratègia electoral del PSOE ha d’haver recomanat que canvien aquest posicionament d’expectativa per prendre una actitud més bel·ligerant. No s’entén, si no, perquè la vicepresidenta Carmen Calvo, en roda de premsa posterior al consell de ministres -celebrat dijous, atès que divendres 1 de novembre és dia festiu a tot l’Estat-, s’expressava en termes distints a la setmana anterior.
Així, Calvo demanava al Constitucional que actuara si «el Tribunal considera que s’han desautoritzat els seus advertiments». La vicepresidenta protagonitzava una setmana intensa donant tocs d’atenció als tribunals. Ben cridanera va ser la seua entrevista a Onda Cero, en què va advertir que «no entendrien» que «l’Estat belga» no entregara a la justícia espanyola el president a l’exili, Carles Puigdemont, en procés de resoldre una nova euroordre de detenció i entrega emesa pel jutge instructor Pablo Llarena.
Els membres de la Mesa del Parlament que van admetre a tràmit la proposta de resolució eren Roger Torrent, Eusebi Campdepadrós, Josep Costa i Adriana Delgado. Serien els qui rebrien l’acusació del Constitucional, teòricament de desobediència, si el tribunal fa cas dels missatges del Govern.
No era, però, l’única amenaça del Govern espanyol durant l’últim dia d’aquest octubre. Al matí, i també a Onda Cero, Pedro Sánchez avisava que el consell de ministres aprovaria «un decret contra la república digital». «No hi haurà cap independència online ni offline», amenaçava el president en funcions. Aquesta «república digital» impulsada pel conseller de Polítiques Digitals, Jordi Puigneró, s’explica, entre més coses, amb el projecte de l’aplicació Identicat, que va ser anunciat fa poc de temps per aquest Departament, tal com explicàvem en aquest reportatge.
Sánchez pretén obligar totes les administracions públiques a emprar servidors d’arreu de la Unió Europea per «evitar un mal ús de les dades» digitals. Carmen Calvo justificava el decret per «raons de seguretat». Alhora, es pretén consolidar el DNI com un únic instrument d’identificació, evitant fer servir altres dades o identitats d’àmbit digital. El que buscava el Govern de la Generalitat amb aquest projecta era, entre més coses, que els usuaris d’Internet no hagueren de donar totes les seues dades a qui les requerira, sinó exclusivament aquelles que li foren demanades.
Un 155 digital
El conseller Jordi Puigneró reaccionava a aquesta «deriva antidemocràtica» qualificant la mesura com un «155 digital». «És la prova descarnada de la deriva antidemocràtica en què ha entrat el Govern espanyol», deia el conseller de Polítiques Digitals, que considera que «la república digital és imparable» i que esdevé «el cinquè poder, el de la ciutadania digitalment apoderada».
Tot plegat, amb la retirada de les referències al federalisme i a la plurinacionalitat de l’Estat del programa electoral del PSOE, amb la negativa a parlar amb Quim Torra i amb tants altres missatges en aquesta direcció, evidencia que el partit del Govern té com a principal element de la campanya electoral intensificar el relat contra el Govern català.