Els murs del Palau de Justícia a Brussel·les són tan alts com els que s’alcen entre la justícia belga i l’espanyola. El Rei Leopold II va fer construir un edifici grandiós, el més monumental a la capital belga, fruit de les seues ínfules imperialistes al Congo. Aquesta seu judicial de marbre i pedra va ser testimoni dimarts de la tercera euroordre, el tercer intent de l’Estat espanyol de rematar el procès català, ja sentenciat per a la meitat del Govern de l’anterior legislatura. L’audiència preliminar es va limitar a posar data perquè les parts presenten les seues al·legacions d’aquí a mes i mig, el 16 de desembre.
Carles Puigdemont va arribar caminant per la vorera de la plaça Polaert a primera hora del matí al Palau, mitja hora abans de la citació. Al seu costat hi anava Josep Maria Matamala, l’empresari que sempre l’acompanya. A les escales l’esperaven els seus advocats, Paul i Simon Bekaert, Christophe Marchand i Gonzalo Boye. Després de tramitar la seua compareixença a les oficines judicials, baixaren a la Chambre du Conseil, abandonant la grandiloqüència del hall principal i endinsant-se en el laberíntic palau ple de corredors, escales i amagatalls.
En menys de mitja hora, el president a l’exili i el seu seguici d’advocats i premsa sortiren a l’exterior, al hall del Palau, on l’esperaven els també exiliats Toni Comín i Lluís Puig, ambdós a l’espera de rebre també les euroordres demanant la seua extradició. Els seus advocats explicaren que el jutge Jan Coppens ha donat al president a l’exili fins al 16 de desembre per a preparar les al·legacions contra la ordre de detenció i entrega a l’Estat espanyol. Es tracta del mateix jutge que va rebre les dues euroordres anteriors i que va denegar l’extradició immediata abans que el jutge Pablo Llarena les retirara mentre s’ajornava el procediment el 2017 i el 2018.
En aquesta audiència preliminar, semblant al procediment civil espanyol, ja es plantegen les posicions de les parts, encara que aquí és jurisdicció penal. Per banda de la Fiscalia belga, aquesta s’ha adherit a la petició de la Fiscalia espanyola, demanant que es detinguera i extradira Puigdemont pels delictes de sedició i malversació, els quals han servit per condemnat els exconsellers catalans que han pogut ser jutjats. Aquesta és la carta més forta amb què juga ara la justícia espanyola: la condemna del Tribunal Suprem amb dos delictes delimitats que formen una doble incriminació.
Però la defensa juga en una altra lliga i vol passar-li la pilota a la justícia europea. És per això que el primer que han al·legat els advocats és la immunitat de Puigdemont com a càrrec electe al Parlament Europeu. “La immunitat és el primer argument que anem a invocar”, deia l’advocat Christophe Marchand. Aquesta tesi de defensa ja va ser esgrimida davant del jutge d’instrucció que va comunicar l’euroordre fa dues setmanes i que va decidir deixar en llibertat sense fiança al president, tot i que sense la possibilitat de sortir de Bèlgica sense el seu permís.
El reconeixement de la immunitat com a parlamentari europeu és la clau que allunyaria al president a l’exili de la justícia espanyola els propers cinc anys. En aquest sentit, i respecte a la vista que es celebrarà el proper 16 de desembre, el jutge en primera instància, Coppens, és qui te la potestat de demanar al Tribunal de Justícia de la Unió Europea, ubicat a Luxemburg que s’hi pronuncie mitjançant una qüestió prejudicial, abans de tindre en compte qualsevol altra consideració. Tan sols poden informar que hi ha una causa oberta a Luxemburg que afecta a Puigdemont en relació a la seua immunitat política.
Tant Oriol Junqueras des de la presó, com Carles Puigdemont i Toni Comin des de l’exili Bèlgica, han apel·lat a aquest tribunal perquè es pronuncie sobre l’excepcional procediment espanyol per prendre possessió del càrrec d’eurodiputat jurant la Constitució a la seu de la Junta Electoral Central. Aquesta formalitat no es produeix en cap altre Estat membre de la Unió Europa i tampoc és exigible al Reglament intern o estatuari del Parlament Europeu, a cap directiva ni al Tractat de la Unió, segons explicava l’advocat Simon Bekaert, al·legant algunes resolucions presses pel Comité JURI del Parlament Europeu en anteriors resolucions. Bekaert explicava que en 2014 ja se li va comunicar a Espanya, a través d’aquesta comissió d’assumptes jurídics, que modificara el procediment.
En el cas de Junqueras, el procurador general del Tribunal de Luxemburg presentará les seues conclusions el proper 14 de novembre. En aquesta causa, es discuteix precisament una formalitat que va impedir a l’exvicepresident de Generalitat adquirir la seua condició d’europarlamentari i, per tant, la immunitat, atès que estava empresonat. El seu advocat, Andreu Van den Eynde, va explicar que a Junqueras “el retenen físicament no deixant-li acomplir amb el procediment” per prendre possessió de l’acta. Les al·legacions presentades per la defensa demanaven “si el sistema espanyol assumeix els Drets Fonamentals reconeguts a la Carta Europea i el dret de representació política”. Per la seua banda, la defensa de Puigdemont i Comín, ambdós eurodiputats electes, també varen recórrer al Tribunal de Justícia de la Unió Europea quan no pogueren assistir a la primera sessió d’aquesta legislatura del Parlament europeu a Estrasburg, amb la prohibició de l’anterior president del Parlament, Antonio Tajani, d’accedir a la seu i gaudir del seu despatx.
Cal avançar que les al·legacions presentades per la Comissió europea i pel Parlament Europeu, parts invitades en aquest procés, no són gaire favorables per als catalans. Respecte a la causa de Junqueras, la Comissió Europea diu que per prendre possessió ha de figurar el seu nom a la llista que notifica l’Estat membre i complir el tràmit de comprovació de credencials davant del Parlament Europeu”. També argumenta que “és l’Estat qui proclama oficialment els resultats electorals d’acord a la seua legislació nacional, sempre que es respecten les modalitats establides a l’Acta d’elecció de diputats al Parlament Europeu”. Cal dir al respecte que, malgrat no ser al llistat notificat, els tres eurodiputats sí que van ser proclamats com a electes al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) a l’endemà de les eleccions europees, el passat mes de maig.
Pel que fa a Puigdemont, se li podria aplicar una altra consideració expressada per Junqueras, i és que “no amplia l’aplicació de la immunitat al període durant el qual el candidat electe es trasllada per assistir a la sessió constitutiva del Parlament Europeu”. Aquesta és la resposta que es veurà també a la causa oberta per Puigdemont i Comín a Luxemburg. El Tribunal de Luxemburg ja va desestimar la petició de poder assistir al plenari inaugural,en una resolució del passat 1 de juliol, dient que “no podien prendre possessió del seient mentre no es verificaren les seues credencials”.
Quant al Parlament Europeu, aquest també s’ha pronunciat al judici de Junqueras dient-li al Tribunal de Justícia de la Unió Europea que responga així al Tribunal Suprem espanyol: “«L'article 9 del Protocol sobre els privilegis i les immunitats de la Unió Europea s'ha d'interpretar en el sentit que la immunitat que preveu s'aplica exclusivament des de l'obertura del primer període de sessions del període quinquennal per al qual són elegits els diputats al Parlament Europeu i únicament a les persones que hagen adquirit la condició de membre d'acord amb les disposicions aplicables, és a dir, els articles 7 i 12 de l'acta electoral i la legislació nacional».
Però no serà sols una qüestió de procediment el que argumentaran davant del jutge belga. Tant l’advocat Gonzalo Boye com Bekaert van a apel·lar als drets fonamentals i a les llibertats civils que es poden veure conculcades amb aquesta extradició. I més, després de les declaracions que al matí va fer la ministra Carmen Calvo respecte a la justícia belga, afirmant en un programa de radio que no entendrien un “nou rebuig de la justícia belga desprès de la sentència del Suprem” i que les relacions entre Espanya i Bèlgica es podrien malbaratar. Boye va assenyalar que aquestes declaracions de la ministra són un atac a la separació de poders, al afirmar que “afectaria a les relacions diplomàtiques, quan estem parlant d’un tema estrictament judicial. O això és el que nosaltres pensàvem…”.
En tot cas, el procediment s’ajornarà uns mesos després que les defenses anunciaren que, de no ser favorable la sentència de la primera instància, recorreran al tribunal d’apel·lació i, si es dóna el cas, també al tribunal de cassació, pel tal d’evitar la extradició de Puigdemont, que és la que a hores d’ara està damunt la taula. Aquest és un altre dels dubtes que té damunt la taula el jutge Coppens que, estranyat, va preguntar-se en veu alta còm és que no han arribat encara les euroordres contra, Meritxell Serret, Toni Comín i Lluís Puig, atès que en ocasions anteriors totes arribaren al mateix temps.