ELECCIONS 10N

"Hem de crear un relat més positiu sobre allò que som els valencians i les valencianes"

Periodista, professora universitària, divulgadora mediambiental i, des del passat dilluns, candidata al Congrés dels Diputats per Compromís a la circumscripció de València. EL TEMPS conversa amb Maria Josep Picó (Sagunt, 1973) sobre el seu salt a la política. "És un problema que a Espanya no existisca un electorat verd que presione els partits", assegura aquesta periodista que vol fer de l'optimisme la seua bandera. 

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Maria Josep Picó és la dona de moda a la Universitat Jaume I. Tothom que la coneix, la felicita aquests dies pels corredors de la facultat d'humanes, on exerceix com a professora associada i on s'ha embarcat en una pila de projectes vinculats amb el medi ambient. Aspira, a partir del 10 de novembre, a fer tàndem amb Joan Baldoví al Congrés dels Diputats en representació de Compromís.
Dimecres passat, la processó cívica del 9 d'Octubre fou el seu bateig polític. L'emocionà, segons explica, les felicitacions que Joan Baldoví va rebre d'una part del públic assistent. L'entristí, en canvi, la posició bel·ligerant d'un altre sector de ciutadans allí present. "No entenc aquesta ofuscació, aquesta obsessió. Aquest autoodi i autonegació em dol profundament", assegura aquesta periodista, que ha transitat per Levante-EMV o Nat i que fins ara escrivia opinions a la revista EL TEMPS. Al davant seu té una campanya electoral que, molt possiblement, l'obligarà a aparcar temporalment els seus quefers universitaris. Ella ho afronta amb "optimisme i il·lusió". 

-Acaba de fer el salt des del periodisme a la política. Com li va arribar la proposta de convertir-se en número 2 de la llista de Compromís al Congrés dels Diputats per la circumscripció de València?
Em va telefonar Miquel Real i em va passar a Mónica Oltra. Em va dir que em volia fer una proposta, però que preferia fer-me-la en persona, cara a cara. Ens vam reunir dissabte passat, vam tenir una conversa molt agradable i sincera i ella em va traslladar la proposta. Jo tinc un perfil molt centrat en qüestions de medi ambient i sostenibilitat i ells necessitaven sumar a Baldoví un perfil independent que d'alguna manera responguera a aquestes inquietuds. Crec que va ser una decisió beneficiosa per tothom.

-Fins ara era sobretot coneguda per la seua faceta de divulgadora. Per què ha decidit fer aquest pas?
En primer lloc, per responsabilitat. Després de més de 20 anys formant-me en medi ambient i comunicació, i essent conscient de la nostra vulnerabilitat en aquesta matèria, crec que no podia dir que no a una oferta que suposa posar la meua experiència al servei de la ciutadania. Sento que hi estic preparada i que vull col·laborar en un moment de molta incertesa. Alhora és un repte professional, ja que suposa fer un pas des de la comunicació a la política.
D'una altra banda, crec que necessitem referents de dones i mares que, com en el meu cas, tinguem una vida pública i política. Primer em feia un poc de vertigen fer aquest pas però l'empenta de la família m'hi va abocar definitivament. Sempre m'he vist com una persona política, en el sentit d'estar preocupada pel que passa al meu voltant, però mai m'havia imaginat estar en aquest costat. Ara m'ha arribat aquesta oferta per fer-ho com a independent i no he volgut deixar passar l'ocasió.

-Anteriorment li havien fet alguna proposta des de la política?
Mai. A més jo sempre he intentat mantenir certa independència, tal com escau a la meua professió de periodista. Ara bé, jo soc una dona d'esquerres, progressista, ambientalista i feminista. M'ha alegrat, durant aquests dies, haver rebut moltes felicitacions de gent de Compromís però també del PSOE.

-Periodista, professora associada a la Universitat Jaume I i divulgadora científica. La gent que la coneix diu que vostè és tot terreny i, a més, molt treballadora. Què creu que pots aportar a la candidatura que encapçala Joan Baldoví?
Soc bona coneixedora dels temes vinculats a la sostenibilitat i la divulgació ambiental i sempre he estat compromesa amb la defensa del territori. Crec que puc aportar la voluntat de comunicar totes aquestes qüestions amb optimisme, tot vinculant la preservació del medi ambient al progrés social i l'estima pel nostre territori.
Aquest repte que ara se'm planteja m'il·lusiona. Se m'ha plantejat aquesta possibilitat des d'una posició molt honesta i respectuosa i vull ser-hi per aprendre i aportar.

-La realitat és que en les passades eleccions, els resultats de Compromís no van ser tan bons com esperaven i es van quedar amb un sol diputat. Creu que ara hi ha possibilitat, almenys a la circumscripció de València, d'aconseguir un segon diputat?
M'agradaria que així fora. Confio que el meu perfil puga aportar il·lusió als votants. He rebut molts missatges en positius, de gent que es felicita que una persona independent i amb el meu perfil faja el pas d'assumir aquesta responsabilitat.
Crec que tots estem cansats d'aquest cicle electoral i de la incapacitat de l'esquerra d'arribar a un pacte. Hem de trencar amb aquest bloqueig polític. En aquest sentit, em sembla que Joan Baldoví ha sigut un referent a l'hora de demanar diàleg i consensos en favor de la ciutadania. Admire la tasca que ha fet aquests anys al Congrés.

-Ha parlat amb Íñigo Errejón?
No, no he tingut ocasió.

-S'incorpora com a independent a una candidatura on conflueixen dos partits Compromís i Más Madrid. Què creu que li aporta al valencianisme anar del bracet d'Íñigo Errejón?
Crec que presentar-se plegats és una actitud intel·ligent perquè de bon començament estan demostrant que tenen consciència de quina és la seua mida i la voluntat d'arribar a enteses, en un moment en què precisament la manca de diàleg ens ha dut a una posició de bloqueig.
D'altra banda, confio, a més, que mitigarà l'efecte del vot dual que Compromís va patir en les darreres eleccions. Crec que és molt important que els valencians tinguem una veu en Madrid perquè allí es decideixen moltes polítiques que ens afecten directament. Els valencians ens hauríem de fer mirar perquè tenim tan poc poder polític a Madrid quan altres autonomies tenen històricament una representació molt més potent.

-Ximo Puig va dir aquest 9 d'Octubre que la paciència té un límit. Compromís hauria de condicionar el seu vot a una investidura al fet que es reforme, sí o sí, el sistema de finançament durant la pròxima legislatura?
Jo acabe d'aterrar ací i no voldria manifestar-me en nom de tot el partit. Ara bé, sí estic convençuda que durant tots aquests anys Compromís ha treballat amb molta intensitat a favor d'un nou model de finançament. No pot ser que siguem l'autonomia pitjor finançada d'Espanya. Ens hem de revoltar contra aquesta situació perquè ens resta competitivitat i capacitat per fer polítiques pròpies en molts camps, des del medi ambient als serveis socials. Com a valencians hauríem d'exigir el que ens correspon, independentment de si governa la dreta o l'esquerra.

-A totes les enquestes que es fan a l'Estat, Joan Baldoví rep una molt bona nota de la ciutadania. Tanmateix, aquesta bona impressió que genera no es va traduir, en les darreres eleccions, en uns bons resultats electorals. Potser s'ha mantingut una posició massa amable a Madrid, en contraposició a altres nacionalitats històriques que tenen representació al Congrés dels Diputats i que adopten postures més bel·ligerants? S'hauria de ser més incòmode o almenys que es percebera d'aquesta manera?
Crec que si hi hagué un descens electoral de Compromís el passat 28 d'abril fou perquè hi havia una situació molt polaritzada, amb un Vox que pujava en les enquestes. Dit això, jo crec que estem en un moment polític en què ens cal autorefermar-nos. Com a valenciana, jo m'hi he sentit moltes voltes representada pel que deia Baldoví des de la tribuna. Crec que els valencians ens hem de fer respectar amb diàleg i sense estridències. Jo soc partidària de treballar des de l'empatia i des del consens. Jo vull parlar amb optimisme. No m'agrada la tendència a l'autoflagelació dels valencians. Hem de crear un relat més positiu sobre allò que som els valencians i les valencianes. Som emprenedors, treballadors, divertits i ho hauríem de valorar i deixar-nos d'autocomplexos.
Dit això, cal que siguem contundents en la defensa del territori. Cal ser-ho en la V-21 i en l'ampliació del port i en tots aquells projectes que es basen en la destrucció del territori. I aquesta defensa l'hem de fer des d'un discurs optimista.

-Alguns consideren que Compromís va ser massa tebi en la protesta contra l'ampliació de la V-21, que ha suposat arrasar amb el forn de Barraca.
Potser sí caldria que hagueren tingut més presència en les protestes. És cert que Joan Baldoví va presentar una esmena al Congrés i que Ribó ha fet declaracions en contra. Pense, amb tot, que durant tota la setmana haurien d'haver mostrat un suport més ferm als defensors de l'horta.
D'una altra banda, hi ha la qüestió del port, on Compromís ha mostrat una posició molt clara. La defensa que fa Aurelio Martínez de l'ampliació del port és un discurs propi de la dreta. Aquesta obra no és mediambientalment sostenible. El problema és que vivim immersos en un optimisme tecnològic, segons el qual qualsevol obra és necessària i benvinguda i això és molt perillós. Les macroxifres amaguen en moltes ocasions arguments fal·laços. Ens mereixem fer un debat assossegat sobre el futur del territori, sobretot després del que hem viscut. Crec que el port hauria d'avançar cap a una visió d'infraestructura sostenible, tot fomentant les energies renovables.

-Els responsables del port sempre argumenten que els llocs de feina i l'activitat econòmica que genera justifiquen segons quines intervencions, encara que aquestes tinguen un cost mediambiental.
Jo crec en l'economia ecològica, que és aquella que comptabilitza tots els valors ambientals. El port pot tindre un retorn econòmic però també s'ha de comptabilitzar què ha destruït el port mentre ha continuat creixent. I la ZAL, (Zona d'Activitats Logístiques) que era imprescindible per al desenvolupament del port i avui continua en aigua mort? El problema és que ens estem carregant el territori i que ja no podrem fer marxa enrere. Malauradament, en algunes infraestructures continuem utilitzant discursos d'altres temps.

-A principis de setembre la Generalitat Valenciana va declarar l'emergència climàtica. El mateix ha fet l'Ajuntament de València. No correm el risc que tot plegat quede en una mera declaració d'intencions sense efecte real?
Hi ha un gran risc que les declaracions d'emergència climàtica es queden en simples declaracions però no tinguen impacte pràctic. El canvi climàtic ha posat en l'agenda política i mediàtica temes ambientals. Però de vegades s'utilitza l'emergència climàtica per no parlar dels veritables problemes: la gestió del medi ambient implica residus, mobilitat, aigües residuals,... Per això, ens calen menys declaracions polítiques i més polítiques efectives a mig termini.
En el cas de la Generalitat, em fa por que hi haja molts alts càrrecs però manque coordinació entre tots ells perquè aleshores acabarà difuminant-se l'acció política.

-En un article a EL TEMPS vostè mateixa deia que aquesta legislatura caldria molta "diplomàcia climàtica". El canvi climàtic és un dels eixos fonamentals del Botànic II. La intenció és que aquesta siga una competència compartida, entre la vicepresidència segona i la conselleria de medi ambient i emergència climàtica. Creu que això serà positiu?
Patisc per si acaben diluint-se els esforços en veure qui té més protagonisme. El que ens cal és fer inversions, ja mateixa, accions puntuals però coherents i plausibles. Angela Merkel va presentar l'altre dia un programa molt extens i ambiciós. Ací, en canvi, tenim un problema: no tenim un electorat verd que pressione la classe política a favor de polítiques reals de lluita contra l'emergència climàtica. És fantàstic que hi haja direccions generals i secretaries autonòmiques però sobretot el que ens cal són inversions per al transport públic, les energies renovables, l'autoconsum,... Em fa molt de mal als ulls que per exemple estiguem tan arrere en energies renovables, quan la potencialitat del nostre territori és brutal.

-Es poden fer aquestes polítiques sense un finançament adequat?
Jo crec que necessitem un finançament raonable com abans millor. Ara bé, es poden fer moltes coses a pesar de la migradesa econòmica de la Generalitat. Necessitem començar a fer xicotetes coses que no costen diners. Per exemple, en l'anterior legislatura, la consellera de territori i habitatge, Maria José Salvador i el seu secretari autonòmic, Lluís Ferrando, amb pocs diners, van aprovar unes lleis que han capgirat la planificació territorial. Aprofitem per fer xicotetes coses.
A mi em fan molta ràbia el discurs mediambientalista que penalitza i culpabilitza la ciutadania. A la ciutadania li donen un model i ha de sobreviure en el seu dia a dia perquè altrament acaba frustrant-se.

-Pedro Sánchez va anunciar el setembre passat que té intenció d'importar el Green New Deal a Espanya. Què n'opina? Correm el risc que siga només màrqueting?
Per un costat és bo que el discurs siga mediambientalista, però després això s'ha de traslladar a l'acció de govern. Jo crec que Sánchez la va encertar quan va triar com a ministra a Teresa Ribera, que és una persona entesa i bona coneixedora en matèria de transició ecològica. El problema és que els governs es troben amb moltes resistències, quan no oposició, dels poders econòmics. Per això em semblen molt important prendre mesures xicotetes, que generen retorn per a l'opinió pública. Hem d'assumir que des d'ací no podrem salvar l'Àrtic, però podem intentar reduir les emissions.

Posem-nos en el cas que el pròxim 10-N ix triada diputada a Madrid per Compromís. Aquest és un bitllet per a quatre anys o l'inici d'una carrera política?
Des de la humilitat, faig aquest pas cap a la política per continuar aprenent. De moment, vull pensar en el curt termini, tot intentant fer-ho el millor possible dins les meues limitacions. El que és segur és que abordo aquests quatre anys amb il·lusió i optimisme.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.