Res de nou en l’escenari polític català i espanyol. El matí de dissabte era el de les compareixences de bona part dels màxims responsables polítics després dels aldarulls de divendres a la nit, que van generar -segons dades del Ministeri d’Interior- un centenar d’agents ferits, que se sumarien als altres dos centenars que hi ha des de dilluns. Fernando Grande-Marlaska, en roda de premsa, compatibilitzava també 264 vehicles destrossats al llarg de la setmana. “Lamente molt que hi haja manifestants ferits”, assegurava. En canvi, “no puc tolerar les agressions contra els agents ni contra el vandalisme indiscriminat”.
Marlaska s’expressava en termes contundents, però no oferia cap solució explícita. Les eleccions són a tocar i les reaccions polítiques així ho demostren. Des dels sectors polítics de l’Espanya més reaccionària, la demanda de l’aplicació de l’article 155 és més viva que mai, si bé no calia violència als carrers perquè feren aquesta exigència. El PSOE, en canvi, és conscient que una solució d’aquest estil, a més de no tindre cap justificació legal -mai no es va plantejar el 155 a Euskadi en els anys de plom, quan els aldarulls eren del tot diaris-, li perjudicaria bastant en un territori, Catalunya, des d’on el 10 de novembre eixiran triats 48 diputats. El 28 d’abril, el PSOE en va traure 12 de les quatre demarcacions, i els socialistes no es poden permetre disminuir aquesta xifra quan, a més, dins dels seus càlculs entrava la possibilitat d’augmentar-la de cara als propers comicis i així reforçar la seua majoria.
Però la política no passa per moments senzills i els seus representants en són bona mostra. Quim Torra compareixia a migdia al Palau de la Generalitat envoltat per tres alcaldes catalans: Miquel Pueyo, de Lleida; Pau Ricomà, de Tarragona; i Marta Madrenas, de Girona. També estava el vicepresident Pere Aragonès. La intenció era que també hi haguera Ada Colau, de Barcelona, però es va apartar inesperadament amb una altra decisió partidista. Tot i que la seua assistència era prevista i anunciada, al matí decidia no anar-hi i evitar, potser, una foto que només ella i el seu entorn interpretaven com a incòmoda.
Torra tenia clar el missatge: cal seure en una taula de negociacions amb l’Estat sense condicions. “Nosaltres sempre hi hem estat i ara ells tenen la responsabilitat”, deia. El president català exigia una “resolució política a un conflicte polític i feia una crida conjunta a la responsabilitat en les pròximes convocatòries”. Perquè “cap forma de violència no ens representa”.
Abans, Pere Aragonès havia rebutjat, també, l’actitud del govern espanyol “per la negativa al diàleg”. Insistia que “la sentència no resol cap conflicte polític”.
Però Marlaska, malgrat aquests missatges, compareixia igual que ho feia els darrers dies assenyalant Torra per “no haver fet cap condemna explícita”. “Parlen minuts i minuts, però no condemnen la violència”, etzibava minuts després que, efectivament, el president català es desmarcara de la violència.
Pel seu compte també compareixia Miquel Buch. S’havia especulat si compartiria escenari amb Grande-Marlaska, però no ha estat així. El conseller d’Interior insistia que “la violència no és l’eina”, destacava “la millor cara de l’independentisme” recordant les Marxes per la Llibertat que arribaven divendres a Barcelona i demanava que la manifestació de dissabte a la vesprada fora pacífica, quan tot apunta a un desenllaç contrari. Com a curiositat, Buch assegurava que els Mossos fan “autocrítica permanent” sobre les seues actuacions, però ell no en feia cap.
Entre Buch i Marlaska compareixia, també, Carles Riera envoltat pel consell nacional de la CUP després d’una reunió d’urgència. Riera, malgrat ser l’actor polític que menys incideix en aquest conflicte -representa una formació amb menys representants-, era qui aconseguia despertar l’atenció i trencar amb la dinàmica de retrets i reiteracions en els missatges polítics. El líder parlamentari de la CUP evidenciava que “l’Estat no deixa cap via lliure per a la política a Catalunya”, demanava “la desaparició de la BRIMO i la retirada dels cossos policials estatals” i lamentava que “el govern català forma part de la repressió”. Encara més: “la protesta de Quim Torra per l’autodeterminació ha estat dinamitada per Junts per Catalunya i Esquerra Republicana. Per això, “és imprescindible que la mobilització continuï i hi contribuirem”.
Com a solució, Riera proposava que “tots els càrrecs electes del país” donaren suport “a la mobilització continuada” i “exigir una taula internacional per l’amnistia, l’autodeterminació i la llibertat que generi sortides polítiques”.
La resta dels presents, en canvi, continuaven instal·lats en el retret continuat i en un bloqueig que sovint sembla voluntari. I a la vesprada, una nova concentració a Urquinaona podria ser el tret de sortida d’una nova nit d’aldarulls, protestes, detencions, destrosses, ferits, manifestants incontrolats i abusos policials.