A les 10 en punt, les rodalies de les instal·lacions de TV3 a Sant Joan Despí eren plenes de gom a gom per rebre la Marxa per la Llibertat provinent de Tarragona, que en el matí de dilluns sortia des de Martorell a primera hora. Milers de persones atapeïen el pont de la B-21 per gaudir d'unes vistes privilegiades que permetrien veure de ben a prop la tan esperada arribada. La previsió era que la munió de gent que es trobava congregada al pont que separa Sant Just Desvern i Sant Joan Despí s'unís a la caminada per arribar al punt d'avituallament de la Diagonal de Barcelona. Les diferents marxes, provinents de Tàrrega, Tarragona, Girona, Vic i Berga confluirien a Jardinets de Gràcia per culminar una jornada de vaga que seria històrica.
Les marxes, en arribar al cap i casal, completaven un recorregut de 100 quilòmetres cadascuna per protestar contra la sentència als dirigents independentistes i en favor del dret a l'autodeterminació. Les caminades organitzades per l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium Cultural desbordaven totes les previsions d'assistència i han causat importants problemes de circulació a la N-11, A-2, C-58 i C-31.
La previsió era que la marxa creués el pont de la B-21 on un mar de gent els esperava cap a dos quarts d'una del migdia. Llavors, però, eren gairebé les onze en punt i el pont estava abarrotat de gent, tant que semblava que per moments s'havia d'esfondrar. Els congregats maldaven per guanyar-se un lloc a la barana del pont. D'altres s'enfilaven a la tanca que separava el pont amb la carretera que el flanqueja. En el moment que passen cotxes pel pont el pont tremola. La gent aprofita per esmorzar i fer fotografies a les persones que començaven a inundar la carretera per on desfilarà la marxa. S'esperava que, les quatre columnes que al matí havien de sortir de Martorell, Premià de Mar, Sant Quirze i Castelldefels col·lapsessin les entrades a la ciutat de Barcelona. Una columna més, convocada pel CDR, se sumaria a la manifestació unitària des de Castelldefels.
Passaven minuts de les 11 en punt i s'escoltaven els primers auguris sobre la quantitat de gent que arribaria. L'espera, que transcorre entre cants de "llibertat presos polítics", era amenitzada per un grup de persones que penjava una pancarta gegant que lluïa el missatge "Objectiu Independència" del pont. També hi havia una estelada de grans dimensions que fregava amb l'asfalt. Davant nostre, a 200 metres, grups de gent començaven envair la carretera per on circularia la marxa.
Des del pont s'albirava un paisatge muntanyós amb el poble de Sant Vicenç dels Horts al bell mig. Al lateral esquerre, s'estén el poble de Sant Joan Despí i, al dret, el de Sant Just Desvern.
A les dotze en punt, començaven a arribar ciclistes i motoristes, senyal que la marxa no és massa lluny, però encara no s'apreciava la manifestació. Minuts més tard, fileres de tractors es deixaven entreveure a l'horitzó d'asfalt. A mesura que s'apropaven, la gernació embogeix i esclaten crits de "sense els pagesos, no hi ha revolució". Es desferma l'alegria continguda per la llarga espera i la carretera, malgrat encara no haver arribat la columna, és plena a vessar.
A dos quarts d'una, es començava a fer visible la capçalera a 300 metres, però feia l'efecte que mai no havien de sobrepassar el punt d'avituallament que ens separava a uns 100 metres. Sens dubte, la marxa, que ja era ben a la vora del pont, superava amb escreix les 2.000 persones que el dia anterior van arribar a Martorell. La munió de gent ocupa tota la via i es feia difícil veure el final de la corrua. Els independentistes feien l'onada i posaven música a diversos altaveus portàtils per acabar de rematar una jornada totalment oposada al clima que s'havia viscut durant les nits anteriors de protesta al carrer.
Per fi, la marea humana creuava el pont i els intercanvis d'ànims eren constants. El càntic de "els carrers seran sempre nostres" retronava com si ens trobéssim en un espai tancat. Tot seguit, la turba del pont baixa corre-cuita per sumar-s'hi. Els caminants, que es compten per milers, s'asseien a l'asfalt per agafar forces i menjar alguna cosa. Els cotxes que passen per la via del costat, en direcció contrària, tocaven el clàxon i saludaven efusivament al veure la multitud.
Abans de reprendre el camí cap a Barcelona, una altra columna, aquesta molt menys nombrosa i equipada, amb estelades i banderes roges i liles se sumaven a la marxa per sorpresa, mentre cridaven "tots als port!", tot animant a col·lapsar el port marítim de Barcelona.
Llavors ja només queden 9'6 km fins a la Diagonal, on hi ha un punt d'avituallament. I des d'allà avançarien fins a Jardinets de Gràcia on es trobarien les diferents marxes provinents d'arreu de Catalunya per culminar, amb una manifestació massiva, el cinquè dia de mobilitzacions i per regalar una altra imatge històrica de manifestació i rebuig massiu a la sentència del Tribunal Suprem.